Ureasa
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
La ureasa (EC 3.5.1.5) és un enzim que cataliza la hidròlisi de urea a diòxid de carboni i amoníac. La reacció ocorre de la següent manera:
En 1926, James Batcheller Sumner va demostrar que la ureasa és una proteïna. És produïda per bacteri, fongs i vàries plantas superiors.
Contingut |
Característiques
- Pes molecular: 480 kDa o 545 kDa per la ureasa de frijol.
- Metall en el lloc actiu: Niquel(II).
- pH òptim : 7.4
- Temperatura òptima: 60ºC
- Especificitat enzimàtica: urea i hidroxiurea
- Inhibidor enzimàtic: metalls pesats
Diagnòstic
Els organismes que produeixen ureasa tendeixen a ser patogens del tracte gastrointestinal o urinari, sent que la ureasa els permet neutralitzar l'àcid present en aquests mitjans acídics.
Els patògens ureasa positius, inclouen:
- Helicobacter pylori
- Bacteris entéricas incloent Proteus, Klebsiella i Serratia
- Nocardia, un bacteri filamentosa
- Ureaplasma urealyticum, relacionada amb mycoplasma
- Cryptococcus, un fong oportunista
Prova de la Ureasa
Es conrea el microorganisme en slant en agar urea de Christensen. Aquest mitjà es complementa després de l'autoclavado amb 50ml/l d'urea. Aquesta serà degradada per aquells microorganismes capaços de produir l'enzim ureasa. Aquesta degradació produeix amoniaco que farà variar el color de l'indicador de groc a vermell, posant-se així de manifest l'activitat ureasa.
Per revelar el resultat d'aquesta prova és important tenir en compte el temps d'incubació ja que espècies de Proteus tornen alcalí el mitjà poc després de la inoculació i els seus resultats han de ser llegits en les primeres 2-6 hores, mentre que Citrobacter freundii i Klebsiella pneumoniae tenen activitat ureasa dins de les 24-48 hores d'incubació. [1] Imatge:[2]
Referències
dóna:Urease
-
This page is based in an article from Wikipedia (please colaborate or donate).
Reutilization of the present article (modified or copied) is encouraged with the only conditions of adding a link to this page and to keep the same license.