Tribu
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
Contingut |
Definició
General
Marshall rep una definició que ampliaria aquest concepte: "grup social associat a la família, juntament amb l'autonomia d'una nació". Un interaccionismo simbòlic rellevant entre els membres i un clar lloc de socialització dels mateixos, que ha de perdurar per més d'una generació i amb parentius i obligacions comprovables pels observadors i documentat per ells. Els artefactes, les tradicions i evidències tals com una Carta Magna, un Llibre Sagrat, un Folklore, un Idioma per a un territori que va anar històricament delimitat.
El terme tribu apareix en l'antiga Roma, quan s'agremian diverses bandes, clans o conjunt de persones emparentades (tribus) diferents entre si, però que tenen la necessitat de formar una comunitat i crear institucions perquè sigui possible la convivència entre les gents que han decidit viure juntes i unides, coneixent les diferències entre elles i entre les tribus.
La paraula tribu ha originat del llatí nombrosos vocables com:
- Distribuir: donar materials o menjar entre les tribus.
- Tribunal i tribuno: per administrar la justícia i la política.
- Tribut i contribució: aportació dels béns econòmics.
Avui es refereix a "tribu urbana" quan es tracta de grups amb afinitats i que per les seves conductes i preferències, s'identifiquen.
Definició crítica (en clau antropològica)
Tant per a evolucionistes com para funcionalistes (Bonte i Izard, 716), la tribu és un grup social amb una organització pre-estatal, basada en l'agrupació de nombroses famílies i... aquí s'acaba l'acord. Pels evolucionistes, estem davant un dels quatre estadis essencials (Bonte i Izard, 414) (Kottak, 144) que marquen l'evolució de la societat: banda, tribu, prefectura i estat, on la relació amb el territori (inexistent, pel que fa a les bandes i tribus, necessària pel qual fa per entendre a la prefectura i a l'estat (Bonte i Izard, 247 i 416)) és clau per categoritzar-les. El funcionalisme considera que l'existència o no d'una associació territori/grup social no és el fet determinant, sinó que es basa en si l'ordre social està fundat en un poder centralitzat i existeix segmentació social (prefectura i estat) o el poder és no centralitzat i no existeix segmentació social (banda i tribu) (Bonte i Izard, 716).
La generalització de l'ús del concepte “tribu” a diferents grups socials de qualsevol part del món fa aflorar contradiccions en qualsevol de les dues aproximacions: en la Polinèsia les tribus tenen una certa segmentació social (aristocràcia tribal (Bonte i Izard, 124-125)) i poder central (el cap de la tribu assumeix funcions executives militars i econòmiques, a més de les religioses, que van més enllà de les típiques d'un “big man” (Bonte i Izard, 124-125; Kottak, 151)); a Nova Zelanda les tribus (iwi), són el resultat de l'agregació de grups de descendència cognaticios (hapu) amb un territori clarament delimitat (Bonte i Izard, 529); en l'Índia els estudis etnogràfics desenvolupats entre el 1881 i el 1961 ens mostren que estem davant d'unes 50.000 subcastas agrupades en 3000 castes que donen lloc a 427 tribus, agrupació que no respon a cap dels dos eixos esmentats: es presumeix que el seu origen prové de l'evolució en la divisió del treball i de la intrusió del legislador brahman, que en codificar-ho ho va fixar (Bonte i Izard, 365). D'altra banda, en la societat àrab preislámica les tribus venien determinades per fets religiosos (com per exemple compartir sacrificis (Bonte i Izard, 648)), a Sibèria es basaven en unions exogàmiques de filiació patrilineal (intercanvi de dones (Bonte i Izard, 670)), a Japó una mateixa paraula (zoku (Bonte i Izard, 412)) designa tant a família com a tribu o raça, a Alaska les tribus estaven formades per cases (que són agrupacions diferents de famílies, també existents en societats arcaiques de Guinea o Madagascar o en l'edat medieval dóna Europa o de l'Extrem Orienti (Bonte i Izard, 144 i 190)) que mantenien una forta autonomia econòmica i política... Una veritable constel·lació de significats sota un concepte massa potent com perquè pugui ser descrit d'una vegada per sempre, sense oblidar que l'aproximació a aquestes realitats s'ha fet moltes vegades amb ulls romàntics que busquen (i per tant, veuen) l'exotismo (Bonte i Izard, 33; Kottak, 147) d'allò diferent. Un altre aspecte que complica la conceptualitzación de tribu ve dau per la falta de teories documentades empíricament que demostrin com les tribus evolucionen cap a les prefectures (Bonte i Izard, 414).
Amb tot, i tenint en compte que cap antropòleg ha pogut veure en estat pur ni bandes ni tribus ni prefectures, ja que l'antropologia va aparèixer molt després del naixement de l'Estat (Kottak, 144, 149), hi ha evidències arqueològiques, relats històrics i fets actuals que permeten establir una sèrie de fets bàsics associables a les tribus: grups socials amb producció no intensiva d'aliments (horticultura i pastoratge), poblats i grups de filiació sense una estratificació social determinant (encara que, com a pansa amb els nuer de Sudan, quan les tribus són molt grans apareix un altre tipus de segmentació denominat OLS: organització en llinatges segmentarios, que apunten a avantpassats comuns (Kottak, 152)), un govern central insuficient com per forçar el compliment de les seves decisions (Kottak, 146) (Com a exemple de l'impacte que en la vida social té el mancar d'un poder central fort, Bronislaw Malinowski [Malinowski, 117 a 133] descriu amb molt detall en el capítol IV (Canoes i Navegació) les extenses i prolixes negociacions i reglamentacions -necessàries per a l'organització social del treball en aquests grups socials categorizables com a tribus [ibídem, 29 a 39]- que aquesta manca fa imprescindibles en el moment en què els Caps de les tribus de les comunitats de Tobriand i Kitava demanen construir una canoa per a ells), dret basat en la consanguinitat i no en el contracte (Bonte i Izard, 416), i, finalment, absoluta desigualtat de gènere (Kottak, 150).
Com a anàlisi crítica final, fa falta dir que l'enorme dificultat que l'Antropologia ha trobat en el moment de definir “tribu” posa en relleu les manques reals dels fonaments empírics de la via antropològica del seu estudi (Bonte i Izard, 716).
Bibliografia
- Pierre Bonte, i Michel Izard, Diccionari AKAL d'Etnologia i Antropologia, Akal, Madrid, 2008.
- Bronislaw Malinowski, Els argonautas del Pacífic occidental, Planeta, 1986.
- Conrad Philippe Kottak, Antropologia Cultural McGraw Hill, Madrid, 2006.aneu:Suku
