The Atlantic Monthly
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
The Atlantic Monthly (també coneguda com L'Atlantic) és una revista literària/cultural fundada a Boston l'any 1857 per un grup d'escriptors tals com Ralph Waldo Emerson, Henry Wadsworth Longfellow, Oliver Wendell Holmes, Sr. i James Russell Lowell (el qual es convertiria en el seu primer editor). Originalment, era una publicació mensual i posseïa 425.000 lectors subscrits, ara (2006) es publica deu vegades a l'any i consta d'articles concernents a la ciència política i a assumptes internacionals, així com a crítiques literàries.
L'Atlantic Monthly va ser el primer a publicar l'Himne de Batalla de la República ("Battle Hymn of the Republic") de Julia Ward Howe (el 1 de febrer de 1862) i la Història de Freedman (the Freedman's Story) de William Parker (al febrer i al març de 1866). A l'agost de 1963, la revista va publicar la defensa de la desobediència civil de Martin Luther King, Jr. en la Carta des de la Presó de Birmingham ("Letter from Birmingham Jail"). La revista va ser una punt de connexió entre Emily Dickinson i Thomas Wentworth Higginson--havent llegit un article d'Higginsonen l'Atlantic, Dickinson li va demanar que fos el seu mentor. També ha publicat moltes de les obres de Mark Twain, incloent una que va romandre inèdita fins a l'any 2001.
La revista ha publicat, així mateix, articles especulatius que han inspirat el desenvolupament de noves tecnologies. El clàssic exemple d'això és la publicació de l'assaig Com Podríem Pensar" ("As We May Think") de Vannevar Bush al juliol de 1945, el qual va inspirar a Ted Nelson i a Douglas Engelbart per desenvolupar la tecnologia d'hipertext.
L'Atlantic ha estat reconegut des de sempre com una revista literària de Nova Anglaterra (New England) oposada a Harper i, més tard, al New Yorker, ambdós de Nova York i que en el seu tercer any de publicació era publicada per la famosa casa editora de Boston Ticknor and Fields (la que després passaria a formar part de Houghton Mifflin). La revista va ser adquirida per la seva llavors editor, Ellery Sedgwick, durant la Primera Guerra Mundial, però va romandre a Boston.
El 27 de setembre de 1999, es va fer públic l'anunci que la revista canviaria de propietari novament, aquesta vegada de Mort Zuckerman a David Bradley, amo del Grup Nacional de Periòdics focalitzats en les notícies i centrats a Washington D. de C.. Bradley va visitar les oficines de la seva nova propietat i va prometre que no hi hauria canvis majors, ni les oficines es mudarien a Washington D. de C..
Els editors de la revista van anunciar a l'abril de 2005 que les oficines editorials havien de canviar la que havia estat la seva seu per llarg temps en l'adreça 77 North Washington St., Boston, per unir-se a les divisions de publicitat i circulació de la companyia a Washington, D. de C.; la raó esgrimida per al canvi va ser l'alt cost del terreny a Boston. Posteriorment, a l'agost, Bradley va expressar al New York Observer que la reducció de costos que implicava el trasllat era menys de $200.000 a $300.000 i que aquests estalvis serien ràpidament superats per les diverses despeses que tal canvi d'ubicació implicava. La raó, llavors, va ser la creació d'un centre neuràlgic a Washington on les ments més brillants de totes les publicacions de Bradley poguessin col·laborar entre si. Una petita part del personal de Boston va accedir a relocalizarse, la qual cosa va permetre a Bradley emprendre una oberta recerca de nou personal editoria.
Així mateix, l'any 2005 l'Atlantic va anunciar que ja no inclouria històries curtes en les seves edicions regulars, sinó que l'una d'única edició especial que apareixeria en forma anual.
La revista compta amb un dels puzles més complexos i antics, complilado per Emily Coix i Henry Rathvon.
Editors
James Russell Lowell, 1857-1861
James Thomas Fields, 1861-1871
William Dean Howells, 1871-1881
Thomas Bailey Aldrich, 1881-1890
Horace Elisha Scudder, 1890-1898
