Visita Wikilingue.com

Sangonera la Seca

De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure

Sangonera la Seca
Fitxer:Bandera de Múrcia.svg
Bandera
Fitxer:Escut de la Ciutat de Múrcia.svg
Escut
Municipi de Múrcia a la Regió de Múrcia
País  Espanya
• Com. Autònoma  Regió de Múrcia
• Província  Murcia
• Comarca Horta de Múrcia
• Partit judicial Murcia
• Municipi Fitxer:Bandera de Múrcia.svg Murcia
Ubicació
• Altitud 100 msnm
Superfície 74,208 km²
Fundació Antiquíssima, es desconeix, encara que el seu nom és d'origen llatí.
Població 4.888 hab.
• Densitat 65,87 hab./km²
Gentilici sangonerense
Codi postal 30.835

Sangonera la Seca és una pedania pertanyent al municipi de Múrcia a la Regió de Múrcia (Espanya). Compta amb una població de 4.888 habitants i una extensió de 74,208 km², sent la pedania murciana més gran quant a extensió. Es troba a uns 11 km de Múrcia i té una altitud mitjana de 100 metres sobre el nivell del mar. Es troba dividida a diversos barris, entre els quals destaquem al Puntarrón, Cuevas del Nord, Molino de la Sendera i els disseminats de les Salines i Belén. Celebra les seves Festes Majors la primera setmana de juny, en honor del Sagrat Cor de Jesús, el seu patró. A l'agost celebra les festes de l'Ermita Roca, també en honor al seu patró i el 8 de setembre, el romiatge i festes de la seva patrona, la Mare de Déu Santíssima de Betlem, la més antiga. Altres festejos són la Verge del Carmen (a Cuevas del Nord) i la Verge del Rosario (en el Molino de la Sendera).

Llocs d'interès històric: l'Ermita de Betlem (segle XV), on es troba la seva patrona, la Mare de Déu Santíssima de Betlem, amb obres de Gregorio Molera; l'Ermita de l'Oncle Roca, o del Sagrat Cor de Jesús (segle XIX), patró de Sangonera la Seca, amb obres de José Noguera; el caserón de l'Oncle Roca, del segle XIX; la Parròquia de San José (segle XX), amb obres de Muñoz Barberán, Anastasio Martínez, Francisco Lliça i la imatge de San José, del segle XIX, escola valenciana.

Altres llocs d'interès: l'ermita de les Cuevas del Nord(cuevanos), amb pintures de Cirerer Montilla; l'ermita del Molino de la Sendera, amb obres de José Noguera (Verge del Rosario) i Almela Costa (quadre de Sant Eustaquio); la presa de la Locía, en el Pas dels Carros, del segle XIII; l'ermita de la Puríssima, a la Torre Guill, del segle XVII; l'escut de la casa dels Teatinos (Segle XVII); l'escut de Torre Visedo (Segle XVIII); les Salines, ja explotades pels romans, amb un caserón del segle XIX; el pont romà del Puntarrón (al barri del seu mateix nom).

Llocs ecològics i paisatgístics: els cabezos de Cuesta Blanca, des d'on s'albira tota la Vall del Baix Guadalentín i l'horta de Sangonera; el Parc Municipal de la Majada Blanca (conegut pel Majal Blanco), en la Serra de Carrascoy, amb vista a la vall del Sangonera; la Rambla de Betlem, amb impressionants parets i meandres; la Rambla de les Salines, feroç en el seu començament i tímida en el seu final.

Limita amb: