Visita Wikilingue.com

Riu Atrato

De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure

Riu Atrato

Mitjà Atrato. Fotografia digital des d'helicòpter.
País que travessa Fitxer:Flag of Colòmbia.svg Colòmbia
Longitud 750[1] km
Altitud de la font 3.700 msnm
Altitud de la desembocadura 0 msnm
Cabal mitjà 4.900[2] m³/s
Superfície de la conca 35.000 km²
Conca hidrogràfica n/d
Naixement Cerro de Caramanta
Desembocadura Mar Carib
Ample de la desembocadura n/d

El riu Atrato és el riu més navegable del món i un dels més cabalosos de Colòmbia. Neix en la Serralada Occidental dels Andes i desemboca en el golf d'Urabá, en el Mar Carib. Recorre gran part del departament del Va xocar i en dues parts del seu curs serveix com a frontera entri Va xocar i Antioquia. Per la seva navegabilitat constitueix un dels mitjans de transport de la regió. Així mateix, fa part del Va xocar biogeográfico, considerada la zona amb més biodiversitat del planeta i una de les més plujoses,[3] d'aquí l'alt cabal que mostra aquest riu.

Sobre la seva ribera queda Quibdó, capital del departament de Va xocar.

El riu Atrato travessa el Parc Nacional dels Katíos i després es divideix en set boques, les aigües de les quals desemboquen en el golf d'Urabá i serveixen a més com a accés a l'esmentat parc.

Els seus principals afluents són: per la marge dreta els rius Mauri i Brut; i, per la marge esquerra, els rius Ipurdú, Truandó i Salaquí. Aquests últims neixen en la regió muntanyenca els Salts, que amb altura amb prou feines superiors als 500 msnm es constitueixen en el partidor d'aigües entre el vessant atlàntic i la del Pacífic, a una distància entre 1 i 2 km d'aquest últim.

Contingut

Conca del riu Atrato

El riu Atrato neix en el Turó de Caramanta, sobre una cota de 3.700 msnm, en el municipi del Carmen d'Atrato, en el departament del Va xocar.

Amb una superfície aproximada de 38.500 km², la conca de l'Atrato es troba limitada per la Serralada Occidental, la Regió muntanyenca del Baudó i les prominències de l'Istme de Sant Pablo. La seva conca hidrogràfica no és molt gran però, en trobar-se a la zona de major precipitació pluvial d'Amèrica, el seu cabal és immens.

La conca del riu Atrato es considera com una de les conques de major rendiment del món. Si es compara el seu cabal mitjana en relació amb la seva àrea de captació, s'obté 161 l/s/km² de cabal relatiu, sent est una dada molt alta comparat amb el de la resta del país que està en 53 l/s/km². És tan alt aquest cabal relatiu que molts rius d'Europa no aconsegueixen aquests valors ni en les seves crescudes històriques. El cabal mitjà del riu, a l'altura de la ciutat de Quibdó, és d'1.022 m³/s.

El volum mitjana de la seva descàrrega s'estima en 344 milions de m³/dia, la qual cosa correspon a un aforament de 4.000-5.000 m³/s.

El riu té una longitud de 750 km i un ample variable entre 150 a 500 m i una profunditat de 38 a 31 m. Desemboca en el golf d'Urabá per 18 boques que conformen el delta del riu. Rep al llarg del seu recorregut al voltant de 150 rius i 3.000 falltes. Està considerat pel Fons Mundial de Vida Silvestre com un dels bancs genètics més rics del món.

El riu Atrato forma una àmplia vall de terres planes i anegadizas. Diversos caserius i nuclis urbans s'assenten en la proximitat de les seves riberes i al llarg del seu extens curs. Els més importants són: Quibdó. Curvaradó, Vigía de Curvaradó, Riosucio, La Fona, Cacarica, Port Lliure i Sautatá.

A aquesta font aboquen les seves aigües nombrosos afluents entre els quals es destaquen: Cabí, Negua, Quito, Munguidó, Beté, Bou, Bebará, Bebaramá, Tagachí, Murry, Arquía, Buchadó, Bojayá, Murindó, Opogadó, Montaño, Curvaradó, Domingodó, Truandó, Salaquí, La Llarga, Cacarica i el León.

Aquesta catalogat com un monstre hidroelèctric, presenta excel·lents possibilitats per a la construcció d'hidroelèctriques i embassament amb una capacitat de 4.370 MW segons estudis de l'Icel. Amb l'aigua que llança l'Atrato al Carib podrien omplir-se tots els embassaments del país en 11 dies, 14 hores i 44 minuts.

La via de l'atrateño

Tancat al tràfic durant diversos segles, sota pena de mort, pel zel dels reis d'Espanya, (d'allí el nom que li van donar els escocesos del Darién), l'Atrato és un dels rius més cabalosos del món (4.900 m³/s) amb 508 km navegables per vapors (fins a Quibdó). Majestuós i lent, de ribes acantiladas, els geògrafs veuen en l'una “llacuna en moviment” més aviat que un riu. Corre en tots els seus cursos, de sud a nord, per a la costa del Pacífic i molt prop de (200 km en mitjana) fins a l'acte que alguns dels seus grans afluents per la marge esquerra arriben gairebé al propi litoral i tributen a l'Atlántico.

L'Atrato, és el riu més lligat a la història del Va xocar, per aquí va entrar la conquesta espanyola i va omplir de pobles les seves ribes, habitats per homes negres que sustenten la seva supervivència l'extracció de fusta, la caça, la pesca i en menor escala la mineria, activitats de subsistència que no han permès millorar les condicions de vida d'aquestes poblacions, marcades per la pobresa i la falta de serveis públics, amenaçats constantment per les inundacions i la violència.

El riu Atrato, principal via navegable del Va xocar, gràcies al gran cabal de les seves aigües, té 150 rius afluents, alguns navegables; té 8 ports, el principal dels quals és Quibdó. Navegable durant tot l'any en els seus 508 km, per a embarcacions fins a de 200 tones, serveix de ruta al comerç d'Antioquía i el port de Cartagena. En el seu recorregut no es troben salts ràpids o raudales, per això els temps de mobilització aigualeixes a baix, són menors que les d'aigües a dalt; sent la seva proporció de poc menys de la meitat. Es té 18 km/h aproximadament i 7 km/h respectivament.

Tan sols la conca de l'Atrato, un de les grans divisions de la navegació fluvial colombiana, té una mitjana d'1.090.058 t mobilitzades per any, amb una demanda creixent, encara que en els últims anys el conflicte armat ha reduït la seva capacitat de mobilització.

El riu Atrato ha permès la integració regional i compleix funcions de provisió de sustentos i comerç per a un nombre important de municipis del Va xocar. L'Estudi del Pla Maestro de Transport - EPTM - del Ministeri de Transport de juliol de 1994, en el seu diagnostico descriu una deterioració contínua de les condicions de navegació, la irracional deforestació de les capçaleres dels rius, les aportacions de sòlids en suspensió, el dragatge insuficient, la inexistència general de manteniment, senyalització i balizaje, de les cures necessàries per a la navegació, i de la inadequada infraestructura portuària, han contribuït en la pèrdua d'incidència dels rius en la mobilització de càrregues i passatgers

Quant al moviment de càrrega, el principal producte transportat en la conca de l'Atrato és el banano i amb alguna participació els abonaments, els productes de la pesca i la fusta.

Proposta d'un canal interoceánico

Durant gran part de la història de Colòmbia, després de la separació de Panamà de Colòmbia, s'ha mantingut la discussió sobre la construcció d'un canal interoceánico, a través d'aquest riu, que permeti el trànsit entre els oceans Atlàntic i Pacífic per a embarcacions de major importància a les quals actualment (2006) admet el Canal de Panamà.

Les alternatives propostes són:[4]

Referències

  1. ↑ El riu Atrato és navegable en un tram de 508 km
  2. ↑ Atles de Colòmbia, Quarta edició de 1992, Editat per l'Institut Geogràfic Agustín Codazzi
  3. ↑ En les capçaleres del riu Atrato les precipitacions anuals superen els 7.000 mm per any en mitjana de llarg període
  4. ↑ Obregón, M. COLÒMBIA I LES ALTERNATIVES INTEROCEANICAS. COLÒMBIA PACIFICO TOM II Pablo Leyva (ed.). Biblioteca Luis Angel Arango.

Plantilla:ORDENAR:Atrato

Obtingut de «http://ca.wikilingue.com/es/Riu_Atrato»