Principat de Catalunya
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
El Principat de Catalunya (en català, Principat de Catalunya) és un nom històric i tradicional de Catalunya. És un terme jurídic (en llatí principatus) que va aparèixer al segle XIV per nomenar al territori sota jurisdicció de les Corts Catalanes,[1] el sobirà del com (en llatí, princeps) era el rei de la Corona d'Aragó, sense ser formalment un regne. Tampoc era un comtat, ja que el comtat de Barcelona no abastava tota Catalunya. Els Usatges fan coincidir el títol de Princeps amb el de Conde de Barcelona.
Sovint s'ha utilitzat el títol nobiliario de Príncep per l'hereu de la corona. En el cas de la Corona d'Aragó, l'hereu ostentava el títol de Duc de Girona, més tard canviat a Príncep de Girona. No s'ha de confondre, per tant, el Principat de Catalunya amb un títol nobiliario.
La primera fixació de límits entre els dos territoris integrants de la Corona d'Aragó es produeix en 1214: en tractar de declarar-se una treva general en tota Catalunya es considera que aquesta arriba fins al Cinca, si ben aquesta frontera sofrirà diverses modificacions al llarg d'aquest mateix segle.[2]
La primera referència al Principatus Cathaloniae es troba en la convocatòria de les Corts de Perpinyà, de 1350, presidides pel rei Pedro el Cerimoniós, si bé en el Usatge 65 de les Corts barcelonines de 1064, en temps del comte Ramón Berenguer I, ja es denomina principatus al conjunt format pels comtats de Barcelona, Girona i Osona.[3]
El mateix comte Ramón Berenguer I és anomenat "príncep de Barcelona, comte de Girona i marquès d'Osona" (princeps Barchinonensis, menges Gerundensis, marchio Ausonensis) en les Actes de consagració de la catedral de Barcelona, en 1058.[4]
Un terme utilitzat en les Corts de Barcelona de 1283 és el de Universitat de Catalunya per referir-se al conjunt d'habitants del territori. El terme es va institucionalitzar al govern local de Eivissa, Mallorca i Perpinyà.
En 1325 s'incorpora el comtat d'Empúries.
En 1411 s'uneix el la Val d'Aran al Principat.
En 1413 s'incorpora el comtat d'Urgel.
En 1491 s'incorpora el comtat de Pallars Sobirà.
El nom de Principat es va seguir utilitzant en els Decrets de Nova Planta de l'administració borbònica i va estar plenament vigent fins al segle XIX. No obstant això, en el Reial decret de 30 de novembre de 1833 pel qual s'estableix la divisió provincial de Espanya de Javier de Burgos, l'únic principat que s'esmenta és el d'Astúries, esmentant-se a Catalunya simplement així.
Els moviments republicans van preferir abandonar el nom Principat, però, en canvi, els moviments pancatalanistas van preferir mantenir-ho per referir-se a la Catalunya estricta, diferenciada dels Països Catalans.
Avui dia, malgrat que el terme Principat no està recollit en l'Estatut de Catalunya, és una denominació tradicional.[5]
Referències
- ↑ http://www.mcu.es/archivos/lhe/consultas/imagen.jsp?cod=024261 Corts de Barcelona, de 1454 que estableixen la festivitat de Sant Jordi al Principat.
- ↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa (ed.): «Corona d'Aragó». Consultat el 29-01-2009.
- ↑ Fita Colomé, Fidel, El principat de Catalunya. Raó d'aquest nom., Butlletí de la Real Acadèmia de la Història, tom 40 (1902), pàg. 261.
- ↑ Fita Colomé, Íbid., pàg. 263.
- ↑ "Modernament. existeix la tendència d'incloure en aquesta denominació el conjunt integrat per les comarques de parla catalana sota administració francesa (Catalunya del Nord), les incloses sota l'administració aragonesa (Franja de Ponent), Andorra i les comarques de Catalunya. No obstant això, sovint també és utilitzat com a sinònim de Catalunya", en l'Enciclopèdia: Principat de Catalunya.
Vegeu també
- Catalunya
- Historia de Catalunya
-
This page is based in an article from Wikipedia (please colaborate or donate).
Reutilization of the present article (modified or copied) is encouraged with the only conditions of adding a link to this page and to keep the same license.