Premis Óscar
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:
Premis Oscar)
Els Premis de l'Acadèmia (en anglès: Academy Awards) millor coneguts com els Óscar,[1] són els premis cinematogràfics atorgats anualment cada mes de febrer per la Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques a Los Angeles, Califòrnia.
El premi és una estatuilla orada que representa un home nu sostenint una espasa que espera dempeus sobre un rotllo de pel·lícula amb cinc ràdios. Cada radi simbolitza una de les cinc branques originals de l'Acadèmia: actors, guionistes, directors, productors i tècnics. L'estatuilla va ser creada en 1928 per l'escenògraf de la Metre Goldwyn Mayer, Cedric Gibbons, que va dibuixar un esbós de l'estatuilla que lliurarien als premiats. A partir de 1931 es coneixeria popularment amb el nom d'Óscar des que, segons s'explica anecdòticament, Margaret Herrick va exclamar al veure-la que s'assemblava el seu oncle Oscar.
Inicis
La primera cerimònia de lliurament dels premis de l'Acadèmia va tenir lloc el 16 de maig de 1929 en el Hollywood Roosevelt Hotel, transcorrent sense sobresalts en conèixer-se els noms dels premiats des del 18 de febrer.
Al concurs es presentaven originalment les pel·lícules estrenades a Los Angeles des del 1 d'agost fins al 31 de juliol de l'any anterior a la cerimònia de lliurament dels premis. Per als premis de 1933 es va acordar perllongar el termini d'estrena fins al 31 de desembre de 1932, data que es va mantenir a partir de llavors, de manera que a partir de 1934 concursen les pel·lícules estrenades entre el 1 de gener i el 31 de desembre.
La condició que les pel·lícules han d'haver estat projectades a Los Angeles va provocar que Xerris Chaplin obtingués en 1973 el Oscar a la millor banda sonora per Limelight, una pel·lícula que havia estat realitzada en 1952.
Elecció dels guanyadors
L'elecció dels guanyadors es realitza en dues etapes. En la primera són proposats per a l'Óscar cinc possibles guanyadors. Aquesta nominació la realitzen els membres de l'Acadèmia, que pertanyen a la mateixa especialitat dels candidats al premi. Així, per exemple, els actors voten als actors que són candidats, els guionistes als guionistes, i així successivament. Per contra el guanyador en cada categoria és triat per la totalitat dels membres de l'Acadèmia, sigui com anàs la seva especialitat. Totes les votacions es fan en secret i la dels guanyadors de tal forma, que cap membre de l'Acadèmia coneix els resultats. Per a això intervé una prestigiosa signatura d'auditoria, que és l'encarregada de realitzar el recompte dels vots. Fins al moment de la cerimònia, en el qual són presentats els candidats de cada categoria i és obert el sobre lacrat amb el nom del guanyador, no existeixen més que especulacions.
Categories
Les categories premiades han sofert diverses variacions al llarg de la història. Els premis que s'atorguen en l'actualitat són els següents:
- Millor pel·lícula 1928 fins a avui
- Millor director 1928 fins a avui
- Millor actor 1928 fins a avui
- Millor actriu 1928 fins a avui
- Millor actor de repartiment 1936 fins a avui
- Millor actriu de repartiment 1936 fins a avui
- Millor guió original 1940 fins a avui
- Millor guió adaptat 1928 fins a avui
- Millor pel·lícula d'animació 2001 fins a avui
- Millor fotografia 1928 fins a avui
- Millor disseny de vestuari 1948 fins a avui
- Millor documental llarg 1943 fins a avui
- Millor documental curt 1941 fins a avui
- Millor muntatge 1935 fins a avui
- Millor pel·lícula de parla no anglesa 1956 fins a avui
- Millor maquillatge 1981 fins a avui
- Millor cançó original 1934 fins a avui
- Millor banda sonora 1934 fins a avui
- Millor adreça d'art 1928 fins a avui (també anomenat Interiors, Set o Disseny de Producció)
- Millor curtmetratge animat 1931 fins a avui
- Millor curtmetratge de ficció 1931 fins a avui
- Millor so 1930 fins a avui
- Millor edició de so 1963 fins a avui
- Millors efectes visuals 1939 fins a avui
Altres categories s'han anat creant i desapareixent, o no han tingut excessiva continuïtat.
- Millor argument 1949 fins a 1955
- Altres Óscars
Premis especials
Existeixen premis especials, votats per comites especials:
- Premio Juvenil de l'Acadèmia – entre 1934 i 1960
- Óscar Honorífic o especial – des de 1928
- Premi Irving Thalberg – des de 1938
- Premio Humanitari Jean Hersholt - des de 1956
- Óscar Gordon I. Sawyer - des de 1981
- Premis científics i tècnics, atorgats des de 1931 i dividits en 3 categories:
- Óscar al mèrit tècnic o científic
- Premi a l'assoliment científic o tècnic (placa commemorativa)
- Premi a l'assoliment tècnic (reconeixement verbal)
Cerimònies
| Anys
|
|
1928 ·
1929 ·
1930 ·
1931 ·
1932 ·
1933 ·
1934 ·
1935 ·
1936 ·
1937 ·
1938 ·
1939 ·
1940 ·
1941 ·
1942 ·
1943 ·
1944 ·
1945 ·
1946 ·
1947 ·
1948 ·
1949 ·
1950 ·
1951 ·
1952 ·
1953 ·
1954 ·
1955 ·
1956 ·
1957 ·
1958 ·
1959 ·
1960 ·
1961 ·
1962 ·
1963 ·
1964 ·
1965 ·
1966 ·
1967 ·
1968 ·
1969 ·
1970 ·
1971 ·
1972 ·
1973 ·
1974 ·
1975 ·
1976 ·
1977 ·
1978 ·
1979 ·
1980 ·
1981 ·
1982 ·
1983 ·
1984 ·
1985 ·
1986 ·
1987 ·
1988 ·
1989 ·
1990 ·
1991 ·
1992 ·
1993 ·
1994 ·
1995 ·
1996 ·
1997 ·
1998 ·
1999 ·
2000 ·
2001 ·
2002 ·
2003 ·
2004 ·
2005 ·
2006 ·
2007 ·
2008 ·
2009
|
Crítiques
Tots els premis reben crítiques a causa dels diferents gustos de la gent. Com és lògic, no tothom està d'acord amb el guanyador de cada any en cadascuna de les categories. Però sent els premis cinematogràfics més destacats i importants, en els últims anys han estat l'objectiu d'un nombre considerable de crítiques.
Una de les crítiques principals ha estat que moltes cintes guanyadores del premi a la millor pel·lícula no han aconseguit aguantar el pas del temps. Per exemple, la pel·lícula de Cecil B. DeMille El major espectacle del món (1952) és una d'aquestes pel·lícules que encara guanyant el premi més important, no tenen el pes cinematogràfic que se suposa.
És més, algunes de les pel·lícules considerades com a obres mestres del cinema per la crítica, solament van aconseguir estar nominades i no van arribar a guanyar el premi. L'exemple més obvi és la pel·lícula de 1941 Ciutadà Kane, dirigida per Orson Welles, que malgrat tenir 8 candidatures, només va guanyar el premi en la categoria de millor guió original, i que és considerada tant per la crítica com pels afeccionats al cinema, com una de les obres mestres del setè art. Aquesta pel·lícula, juntament amb El padrí, és una de les cintes de la llista de les 100 millors pel·lícules de AFI.
També es critica que les pel·lícules que guanyen en la categoria de millor pel·lícula, amb explicades excepcions, són dramas, romanços, musicals, pel·lícules èpiques o pel·lícules que tracten temes socials o polítics. D'aquesta forma s'obvien gèneres com la ciència ficció, el western, la animació o les pel·lícules de terror i la Comèdia. Per exemple, en tota la història de l'acadèmia, només una pel·lícula de fantasia ha guanyat el premi a la millor pel·lícula, El Senyor dels Anells: la tornada del Rei, i molt pocs Westerns han guanyat el premi. Fins i tot John Ford, mestre del Western, va guanyar quatre premis i cap va ser per pel·lícules d'aquest gènere.
Quant als actors i actrius, es critica que perquè siguin considerats per l'acadèmia hagin de destacar en papers dramàtics àdhuc havent destacat abans en papers de comèdia. Només cinc actors han guanyat el premi al millor actor interpretant papers de comèdia.
En els últims anys, la validesa dels Premis de l'Acadèmia ha estat qüestionada. Molts dels directors considerats com a genis del Setè art (Ingmar Bergman, Federico Fellini, Alfred Hitchcock, Howard Hawks, Akira Kurosawa, Stanley Kubrick, Charles Chaplin, Orson Welles...) mai han guanyat el premi al millor director. El mateix ha ocorregut en notables oportunitats amb actors i actrius de renom i prestigi: Richard Burton, Liam Neeson, Harrison Ford, Deborah Kerr, Barbara Stynwick, Lauren Bacall, Cary Grant, Judy Garland, Greta Gràcia, Marilyn Monroe, entre uns altres, no van guanyar el premi malgrat merèixer-ho en diversos moments, o van ser ignorats a l'hora de les nominacions.
També se'ls ha qualificat de racistes. Fins a l'any 2001, solament sis actors de raça negra havien guanyat un oscar: En 1939 Hattie McDaniel, com a actriu de repartiment en Gone with the wind (El que el vent es va portar); Sidney Poitier, millor actor protagonista per Lilies of the field (Els lliris de la vall) en 1963; ``Louis Gossett, Jr.`` actor de repartiment ``An Officer and a Gentleman en 1982; ``Denzel Washington actor de repartiment per la pel·lícula ``Temps de Glòria`` en 1989; Whoopi Goldberg com a actriu de repartiment en Ghost en 1990; i Cuba Gooding Jr., actor de repartiment per Jerry Maguire, en 1996. Finalment, en 2001 es va premiar a l'actor afroamericà Denzel Washington per la pel·lícula Training Day (Dia d'entrenament) i a l'actriu de color Trobi Berry per Monster's Ball. Des de llavors, han estat guardonats diversos actors i actrius afroamericans com Jamie Foxx, millor actor protagonista per Ray en 2005), o Forest Whitaker per The Last King of Scotland (L'últim rei d'Escòcia) i Jennifer Hudson per Dreamgirls, respectivament, com a actors protagonista i de repartiment, en 2006.
Curiositats
Pel·lícules amb més candidatures
Pel·lícules més premiades
Article principal: Annex:Pel·lícules amb més premis Óscar
Pel·lícules guanyadores dels cinc premis Óscar principals (Millor pel·lícula, Director, Actor principal, Actriu principal i Guió)
Pel·lícules amb més de quatre candidatures que han guanyat tots els premis als quals eren candidates
Pel·lícules amb vuit candidatures o més que no van guanyar cap premi
Seqüeles de pel·lícules guanyadores de l'Óscar a millor pel·lícula.
Pel·lícules amb 3 premis o més que no van guanyar l'Óscar a la millor pel·lícula
|
8 premis:
7 premis:
6 premis:
5 premis:
4 premis:
3 premis:
Pel·lícules amb tres o més candidatures en la mateixa categoria
3 candidatures
Director més nominat en la categoria de millor adreça
Director més premiat
Actors amb més candidatures
- 12 candidatures: Jack Nicholson (3 premis)
- 10 candidatures: Spencer Tracy (2 premis), Laurence Olivier (1 Óscar i Premi Honorífic)
- 9 candidatures: Paul Newman (1 Óscar, Premi Honorífic i Premi Jean Hersholt)
- 8 candidatures: Marlon Brando (2 premis), Jack Lemmon (2 premis), Al Pacino (1 premi), Peter O'Toole (Óscar Honorífic)
- 7 candidatures: Dustin Hoffman (2 premis), Richard Burton (0 premis)
- 6 candidatures: Michael Caine (2 premis), Robert De Niro (2 premis), Robert Duvall (1 premi)
- 5 candidatures: Gene Hackman (2 premis), Tom Hanks (2 premis), Sean Penn (2 premis), Denzel Washington (2 premis), Alec Guinness (1 premi i Óscar honorífic), Gregory Peck (1 premi), James Stewart (1 premi), Albert Finney (0 premis), Arthur Kennedy (0 premis)
Actrius amb més candidatures
- 15 candidatures: Meryl Streep (2 premis)
- 12 candidatures: Katharine Hepburn (4 premis)
- 10 candidatures: Bette Davis (2 premis)
- 8 candidatures: Geraldine Page (1 premi)
- 7 candidatures: Ingrid Bergman (3 premis), Jane Fonda (2 premis), Greer Garson (1 pemio)
- 6 candidatures: Jessica Lange (2 premis), Maggie Smith (2 premis), Ellen Burstyn (1 premi), Judi Dench (1 premi), Norma Shearer (1 premi), Sissy Spacek (1 premi), Vanessa Redgrave (1 premi), Kate Winslet (1 premi), Deborah Kerr (Óscar Honorífic), Thelma Ritter (0 premis)
- 5 candidatures: Elizabeth Taylor (2 premis, premi Jean Herlshot), Olivia d'Havilland (2 premis), Anne Bancroft (1 premi), Cati Blanchett (1 premi), Audrey Hepburn (1 Óscar, premi Jean Hersholt), Jennifer Jones (1 premi), Shirley MacLaine (1 premi), Susan Sarandon (1 premi), Glenn Close (0 premis), Irene Dunne (0 premis).
Actor més premiat
- 3 premis: Jack Nicholson (2 premis com a Millor Actor i 1 premi com a Millor Actor Secundari)
- 3 premis: Walter Brennan(3 premis com a Millor Actor Secundari)
- 3 premis: Paul Newman (millor actor, premi humanitari Jean Hearsholt i oscar honorifico)
Actriu més premiada
Actors que han rebutjat el premi
Altres curiositats
- Grand Hotel (1932) és l'única pel·lícula que ha guanyat el premi a Millor Pel·lícula sense haver estat nominada en cap altra categoria.
- Walt Disney és la persona que més vegades ha estat candidat a l'Óscar (59) i que més premis ha rebut (26). D'altra banda, la persona viva que ha estat nominada més vegades és John Williams (45) havent guanyat el premi cinc vegades. Així mateix, Williams és la persona que ha competit més vegades contra si mateix en una categoria de premis de l'Acadèmia (2005, 2001, 1995, 1991, 1989, 1987, 1984, 1977, 1973, 1972 i 1969), guanyant en 1977 per La guerra de les galàxies.
- L'actriu més jove a guanyar el Óscar a la millor actriu va ser Marlee Matlin, qui tenia 21 anys i 218 dies quan en 1986 va guanyar el premi pel seu paper en la pel·lícula Fills d'un déu menor. A més és l'única persona amb sordera a guanyar un Óscar. L'actriu més jove a guanyar un Óscar com a millor actriu de repartiment va ser Tatum O'Neal, qui en 1973 va guanyar el premi pel seu paper en la pel·lícula Lluna de paper amb 10 anys i 106 dies. L'actriu més jove a optar al premi en la categoria principal va ser Keisha Castle-Hughes, qui va ser candidata quan comptava amb 13 anys.
- En l'apartat d'actors, el més jove a guanyar el Óscar al millor actor va ser Adrien Brody, qui en 2003 va guanyar el premi pel seu paper en El pianista a l'edat de 29 anys i 343 dies. I el més jove a guanyar-ho en la categoria de actor de repartiment va ser Timothy Hutton qui ho va guanyar en 1980 pel seu paper en Gent corrent a l'edat de 20 anys i 227 dies.
- L'actor més ancià a guanyar un Óscar com a actor principal va ser Henry Fonda en 1981 pel seu paper en la pel·lícula On Golden Pond a l'edat de 76 anys i 317 dies. L'actor més ancià a guanyar el premi en la categoria de actor de repartiment va ser George Burns en 1975 per la pel·lícula La parella chiflada. Tenia 80 anys i 69 dies.
- La persona més anciana que ha estat candidata a l'Óscar fins a la data és Gloria Stuart per Titanic en 1997, amb 87 anys i 221 dies.
- Els països que més candidatures han tingut en la categoria de Pel·lícula en parla no anglesa són França, amb 37 candidatures, de les quals ha guanyat en 12 ocasions, i Itàlia, amb 30 candidatures, també guanyadora en 13 ocasions, quatre de les quals van ser pel·lícules de Federico Fellini.
- Kate Winslet és l'única actriu que ha rebut una candidatura al costat d'altres dues actrius per interpretar al mateix personatge en la mateixa pel·lícula: en "Titanic", per interpretar a Rose de jove, al costat de Gloria Stuart, qui la interpreta d'anciana; i en Iris, on interpreta a Iris de Jove, mentre que el paper d'anciana ho interpreta Judi Dench.
- Al febrer de 2007 i amb només trenta-un anys i batent el record que va ostentar Elizabeth Taylor des de 1967, Winslet es va convertir en l'actriu més jove a rebre cinc candidatures a l'Óscar (ja que Taylor tenia trenta-cinc): tres com a millor actriu principal ("Titanic" en 1997; "Oblida't de mi" en 2004; i "Jocs secrets" en 2006) i dos com a millor actriu secundària ("Sentit i sensibilitat" en 1995 i "Iris" en 2001). A més, en 2009 va aconseguir una nova candidatura i el premi a Millor Actriu de 2008.
- Marlon Brando i Robert De Niro van guanyar un Óscar per interpretar el mateix personatge (Marlon Brando interpretava a Vito Corleone ancià en "El Padrí" i De Niro va interpretar la joventut del mateix personatge en "El Padrí II").
- El tècnic de so Kevin O'Connell és la persona que ha rebut més candidatures sense haver guanyat mai (20).
- L'actor Sylvester Stallone va ser nominat a l'Óscar en la categoria de Millor Actor pel seu treball en Rocky de 1976, encara que d'altra banda ha rebut 30 nominacions i ha "bestiar" 10 Premis Razzie en la categoria de "Pitjor Actor". És l'actor amb més nominacions en aquesta categoria, va ser nominat per nou anys consecutius, de 1984 a 1992. Va ser nominat a el "Pitjor Actor del Segle".
- Només dos actors han aconseguit guanyar un Oscar pòstum, el primer va ser Peter Finch, nominat a millor actor principal per Network (1976), Finch va morir setmanes abans de la cerimònia, el premi ho va recollir la seva vídua, Eletha Finch. El segon va ser Heath Ledger a millor actor de repartiment per The Dark Knight (2008), Ledger va morir mesos abans d'estrenar-se la pel·lícula, el premi va ser recollit per la seva família.
- L'irlandès Barry Fitzgerald, és l'únic actor candidat a les dues categories (protagonista i repartiment), amb la mateixa pel·lícula i el mateix paper; va ser per Going my way (Seguint el meu camí) en 1944; en la qual interpretava al pare Fitzgibbon. Fitzgerald va guanyar l'oscar com a actor de repartiment.
- En l'any 2003, amb 36 anys d'edat, la mexicana Salma Hayek va ser nominda a Millor Actriu per la seva interpretacion de la pintora mexicana Frida Kahlo en la pel·lícula del mateix nom. En 2006, amb 50 anys d'edat, la també mexicana Adriana Barraza va rebre la candidatura com a actriu de repartiment per la seva participació en la pel·lícula Babel.
- En l'any 2005, la bogotana Catalina Sandino Moreno, de 23 anys, es va convertir en la primera i fins a la data única actriu colombiana a rebre una nominació a millor actriu principal, la nominació la va rebre pel seu paper en la pelicula María, plena ets de gràcia, cinta colombo-nord-americana del director Joshua Marston. El premi va quedar en mans de Hilary Swank pel seu paper de boxadora en Million Dollar Baby, sent est el seu segon premi despues de l'obtingut en 1999 per Boys Don't Cry. Sandino va rebre pel seu paper en María, plena ets de gràcia el premi a Millor Actriu en el Festival de Cinema de Berlin, en el Independent Spirit Awards, en el Festival de Cinema de Cartagena i va ser nominda al Screen Actors Guild Awards
- En 2002 (premis 2001) Trobi Berry i Denzel Washington van ser premiats com a millor actriu i actor respectivament, sent la primera vegada que dos actors de raça negra es queden amb l'estatuilla en una mateixa nit.
- Charlize Theron és la unica actriu africana a guanyar un premi oscar, ho va aconseguir en 2003 per Monster.
Altres premis de cinema
Referències
- ↑ «Óscar», conforme la definició de la Real Acadèmia Espanyola.
Enllaços externs
Commons
dóna:Oscaruddelingenaneu:Academy Awardvaig veure:Giải Oscarjo:Ẹ̀bùn Akademy
|