Príncep Valent
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
Príncep Valent, el nom original del qual complet és Prince Valiant in the Days of King Arthur (El Príncep Valiant en els dies del Rei Arturo, sent Valiant el nom propi del protagonista, que pot traduir-se com a Valent al castellà), és una historieta creada per Harold Foster en 1937 per a King Features Syndicate, i publicada setmanalment com a tira dominical d'una pàgina completa (sunday), a color, en diversos periòdics nord-americans. L'obra completa està constituïda per unes 1800 planxes, i continua ampliant-se. La recopilació en volums de l'editorial Fantagraphics Books consta fins al moment de 50 toms.
L'obra combina la narració de aventuras amb la saga familiar. La història manté una mateixa línia argumental des de l'inici de la seva publicació fins a l'actualitat: els personatges van envellint a un ritme molt similar al de la seva publicació. No utilitza entrepàs, ja que els diàlegs dels personatges se situen en textos al peu de les vinyetes, juntament amb els comentaris del narrador.
Contingut |
Argument
La narració està ambientada en l'època del rei Arturo. Valent és el fill d'Aigualir, rei de Thule, desposseït del seu tron per l'usurpador Sligon, s'instal·la amb la seva família i uns pocs seguidors en els pantans de la costa anglesa. Les primeres aventures de Valenta tenen lloc en aquests pantans. Més tard salva la vida al cavaller Sir Gawain, la qual cosa li permet viatjar a Camelot i, després de servir a Gawain com a escuder, convertir-se en cavaller de la Taula Rodona. Així, apareixen en la historia personatges del cicle artúric com Lanzarote (Lancelot, sense traduir, en l'edició espanyola), Merlín, la regna Ginebra o el propi rei Arturo. Les aventures de Valenta, no obstant això, no se circumscriuen al món artúric: al llarg de la història, el protagonista viatja per quatre continents (incloent Àfrica i Amèrica), combat amb variats enemics (els hunos, els sajones). Valent troba l'amor en la persona d'Aleta, reina de les Illes Brumosas (situades en algun lloc del Mediterrani). Es casa amb ella i tenen diversos fills. El major, el príncep Arn, ha pres en els últim anys el relleu en el protagonisme de la sèrie, encara que el títol de la tira continua sent el mateix.
Al començament de la sèrie abunden els elements sobrenaturals, com els "monstres dels pantans" (animals semblants a dinosaures), les bruixotas, o les fetilleries de Merlín i Morgan Li Fay, però aquests elements van desapareixent a mesura que avança la història, adquirint aquesta un to més realista.
L'aparició en la trama de determinats esdeveniments històrics -la mort de Àtila, rei dels hunos (453), l'assassinat del general romà Aecio (454), o el saqueig de Roma per Genserico (455)- permet situar l'acció de l'obra al segle V d. C. No obstant això, són nombrosos els anacronismes: Val i els seus companys de la Taula Rodona apareixen equipats com a cavallers de la Baixa Edat Mitjana, amb llances de torneig, cotes de malla i testeras per a les muntures, i es regeixen pel codi de cavalleria característic del segle XV. Quant a les edificacions, trobem castells gòtics com el propi Camelot o la fortalesa d'Andelkrag. La vestimenta dels personatges civils s'assembla més aviat a la dels burgesos del Renaixement.
Els autors
Príncep Valent es va publicar per primera vegada el 13 de febrer de 1937. Des de llavors fins a 1971 Harold Foster va ser l'únic responsable tant dels guions com de la realització gràfica de l'obra, arribant a dedicar a la realització de cada pàgina cinquanta hores de treball. En 1971, després de realitzar unes proves a diversos dibuixants, va començar a col·laborar amb ell John Cullen Murphy, qui va començar dibuixant les vinyetes prèviament abocetadas per Foster. La pàgina 1788, corresponent al 16 de maig de 1971 va ser l'última dibuixada enterament pel creador del personatge. En 1978 Murphy va passar a ocupar-se per complet de la part gràfica, encara que Foster va seguir escrivint els guions fins a 1980: l'última pàgina amb guió de Foster és la del 10 de febrer de 1980. Des de la setmana següent Murphy va passar a ser l'únic responsable del còmic, i va introduir alguns canvis argumentals, traslladant l'acció a l'època bizantina: l'emperador Justiniano I apareix diverses vegades com un tirà que amenaça el regne illenc d'Aleta. Posteriorment, van col·laborar amb Murphy el seu fill Cullen (editor de The Atlantic Monthly), qui es va ocupar de realitzar els guions de la sèrie, i la seva filla Mairead, encarregada de la retolació i l'acolorit de les planxes. Al març de 2004 Murphy es va retirar definitivament, cedint el testimoni a l'il·lustrador Gary Gianni. Actualment, la sèrie continua apareixent cada setmana en més de 300 periòdics nord-americans.
Edicions en castellà
Príncep Valent ha conegut diverses edicions als països de llengua espanyola.
A Argentina
A Argentina, la sèrie va ser editada per Editorial Acme, d'Argentina, en la seva col·lecció Robin Hood, durant els anys 1950. Els títols publicats van ser:
- El Príncep Valent (en l'època del Rei Arturo)
- El Príncep Valent contra Àtila
- El Príncep Valent en el mar
- El Príncep Valent, viatge perillós
- El Príncep Valent i la princesa daurada
- El Príncep Valent al Nou Món
- El Príncep Valent i els tres desafiaments
- El Príncep Valent en viatge a Thule
- El Príncep Valent i el seu amic Boltar
- El Príncep Valent i els bandits rebels
- El Príncep Valent allibera a Aleta
A Espanya
L'obra mestra d'Hal Foster va ser publicada per primera vegada a Espanya en 1950, en la col·lecció Aventures Meravelloses, nombres 1 al 12, on es va incloure a color el material de les pàgines 643 a 654.
En 1953, la revista Boy va publicar vint-i-un nombres en blanc i negre, contenint les planxes 838 a 859.
En la col·lecció Novel·les Gràfiques: Sèrie Groga, Editorial Dòlar va publicar en 1959, en blanc i negre (i incloent entrepans per als diàlegs!), des de la pàgina 128 a la 384. Amb les mateixes característiques, en Novel·les Gràfiques: Seriï Sèpia, en 1960, material des de la planxa 842 a la 1136, i en la col·lecció Herois Moderns, sèrie C, en 1963, les planxes 1375 a 1455.
En 1972, Buru Lan Edicions publica 96 fascicles setmanals dins de la seva col·lecció Herois del comic, amb recoloreado no original i tendent a la taca en els plànols de masses. És una edició cronològica fins a la planxa 1776, amb algunes pàgines perdudes, i no s'inclou El Castell Medieval, la sèrie que complementa Prince Valiant durant el període 1944-45. En els vint-i-quatre últims fascicles es remunten i amplien les vinyetes.
En 1978, B.O. publica en blanc i negre tot el material d'Hal Foster, incloent El Castell Medieval.
En 1983, Editorial Bruguera publica en la seva sèrie Pocket d'Asos tres nombres dedicats al Príncep Valent, el 28,30 i 32. Totalment olvidables per l'acolorit, remuntat i retolat.
En 1988, Edicions B publica tota la sèrie fins a la planxa 2908, ja de John Cullen Murphy, amb acolorit alguna cosa estrident i borrós en ocasions, la qual cosa obliga a reproduir directament d'escanejats dels periòdics algun fragment. S'inclou El Castell Medieval encara que falten vinyetes. Segueix l'edició americana de Fantagraphics Books, la qual acoloria de nou els dibuixos, pujant-se de to i desapareixent línies i trames. Aquesta edició, inicialment en fascicles, va anar posteriorment recopilada en toms.
Al gener de 2006 l'editorial Planeta va iniciar la recuperació d'aquest clàssic de la historieta, prenent com a punt de partida l'edició de Fantagraphics Books, considerada la més propera a l'original, si bé té els mateixos fotolitos que la d'Edicions B, menys en els 3 primers toms.
Des de desembre de 2006, l'editorial Llibres de Paper, edita la sèrie en blanc i negre, a partir de fotocòpies dels originals i un acurat treball de reconstrucció per part del portuguès Manuel Caldas, que inverteix en la restauració cada pàgina gairebé el mateix temps que Foster a dibuixar-la: fins i tot el retolat és exacte al de l'original anglès. És possiblement la millor edició que s'hagi fet mai de la sèrie a tot el món.
Adaptacions al cinema i la televisió
La primera adaptació cinematogràfica de Príncep Valent va ser la pel·lícula El príncep valent (Prince Valiant), dirigida per Henry Hathaway en 1954, i interpretada per Robert Wagner (Valent), Janet Leigh (Aleta), James Mason (el Cavaller Negre), i Sterling Hayden (Sir Gawain), entre altres actors.
En 1997 Anthony Hickox va estrenar la producció anglogermanoirlandesa Les aventures del príncep valent (Prince Valiant), que no va aconseguir l'èxit de la seva predecessora.
Existeix també una sèrie nord-americana de dibuixos animats, en 26 episodis la primera temporada i 39 episodis la segona, titulada La llegenda del Príncep Valent (Prince Valiant).
Joc de rol
En 1989 Greg Stafford va publicar a Estats Units (en la seva editorial Chaosium) el joc de rol Príncep Valent (Prince Valiant en anglès). Aquest joc de rol va ser un dels primers a concedir una major importància a la interpretació dels personatges, deixant el sistema de regles en segon pla. La resolució d'accions s'efectuava mitjançant tiratges de monedes, a manera de donats de dues cares (D2), en les quals s'explica el nombre de cares i de creus, depenent del nombre de monedes involucrades en el tiratge. El joc va ser traduït i publicat en castellà en 1990 per la veterana editorial barcelonina Joc Internacional.[1] Tant en la seva versió original en anglès com en les seves versions traduïdes el joc no va obtenir l'èxit esperat, segurament pel seu inusual sistema de llançament de monedes i per la gran simplificació del seu sistema de joc, i aviat va deixar d'editar-se. Els exemplars que van aconseguir sortir d'impremta són avui dia objecte de col·leccionistes i d'afeccionats.
Influencia
La sèrie ha tingut una enorme influència en la història del còmic mundial i ha servit d'inspiració a diverses historietes ambientades en l'Edat Mitjana. A Espanya, el guionista de El Capità Tro, Víctor Mora, ha declarat en diverses ocasions que va crear l'esmentada sèrie tenint com a punt de referència l'obra de Foster.
Referències
- ↑ STAFFORD Greg, DUNN William, WILLIS Lynn i KRANK Charlie, Príncep Valent, el joc de rol narratiu, Joc Internacional, Barcelona, primera edició en espanyol: octubre de 1990, traducció en castellà de Juan Ignacio Sánchez Pérez, ISBN 84-7831-027-4
