Plasma germinal
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
En biologia, el plasma germinal ("germplasm" en anglès) és el terme utilitzat per descriure les fonts genètiques (el ADN) d'un organisme i les col·leccions de dita material. El plasma germinal és una zona localitzada en el citoplasma de les cèl·lules sexuals d'alguns organismes modelo que conté determinants que donaran lloc a la línia germinal. Conforme el zigot experimenta la mitosi, el plasma germinal queda restringit a unes poques cèl·lules del embrió que després migran a les gònadas.
La teoria del plasma germinal
El terme "plasma germinal" va ser usat per primera vegada per August Weismann (1834-1914) per descriure un component de les cèl·lules germinals que ell va proposar responsable de la herència (l'equivalent, a grans trets, de l'ADN). August Weismann va formular l'avui superada teoria del plasma germinal en 1893: el plasma germinal era la part nuclear essencial de les cèl·lules germinals i, a diferència de les cèl·lules somàtiques (somatoplasma) romania qualitativament idèntica des del zigot i era responsable de l'herència. La determinació genètica romania precintada i la progenie rebia cada vegada menys gens del plasma germinal.
La teoria de Weismann ha estat refutada per experiments com el de Dolly (la famosa ovella colonada) que va demostrar que les cèl·lules adultes retenen un conjunt complet i no una pèrdua gradual d'informació genètica.
Referències
- Day-Rubenstein, K and Heisey, P. 2003. Plant Genetic Resources: New Rules for International Exchange
- Economic Research Service. Global resources and productivity: questions and answers
