Visita Wikilingue.com

Paritat de poder adquisitiu

De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure

La paritat del poder adquisitiu (PPA) és un indicador econòmic basat en una idea desenvolupada per primera vegada per membres de l'escola monetarista de la Universitat de Salamanca al segle XVI.[1]

L'objectiu és comparar d'una manera realista el nivell de vida entre diferents països, atenent al producte interior brut per càpita en termes del cost de vida a cada país.

La paritat del poder adquisitiu és una de les mesures més adequades per comparar els nivells de vida, amb avantatges sobre el producte intern brut per càpita, ja que pren en compte les variacions de preus. Aquest indicador elimina la il·lusió monetària lligada a la variació dels tipus de canvi, de tal manera que una apreciació o depreciació d'una moneda no canviarà la paritat del poder adquisitiu d'un país, ja que els habitants d'aquest país reben els seus salaris i fan les seves compres en la mateixa moneda.

Aquest efecte s'aconsegueix gràcies al arbitratge internacional, l'actuació de nombrosos inversors i especuladors que vigilen els comprats internacionals a la recerca de diferències de preu entre dos mercats que permeti comprar barat en un lloc i vendre car en un altre, obtenint un benefici. Aquesta actuació augmenta la eficiència dels mercats, fent-los més competitius. No obstant això per augmentar el poder monopolista se solen prendre diferents mesures.

A més d'aquest impediment, a l'hora d'elaborar indicadors basats en paritat del poder adquisitiu els economistes també troben problemes al moment de realitzar la paritat per la dificultat de comparar la qualitat dels béns i serveis en diferents països.

Això afecta directament al càlcul del producte intern brut efectiu del país, ja que amb un altre exemple, Xina passa de ser considerada la quarta potència econòmica mundial a la segona i el producte intern brut per càpita de Estats Units d'un 102% a un 137% respecte al de Japó.

Notes

  1. Alan M. Taylor i Mark P. Taylor (2004) "The Purchasing Power Parity Debat," NBER Working Paper No. 10607 (online).

Bibliografia

Vegeu també