Nauplia (grec modern Ναύπλιο, Náfplio) és una ciutat de Grècia, capital de la prefectura de Argólida, amb prop de 20.000 habitants. Està en el golf Argólico i és un port important.
El seu nom derivaria de Nauplio,[1] el fill de Posidó i Amimone, pare de Palamedes. Per la seva ubicació sembla que va ser un establiment d'origen estranger i la tradició diu que va ser una colònia egípcia.
Era una ciutat independent i formava part de la confederació d'Argólida, que tenia les seves reunions anuals a la illa de Calauria. Més o menys al temps de la segona guerra mesenia va ser conquistada per Argos que va ocupar el seu lloc en la confederació; des de llavors Nauplio va ser simplement el port d'Argos. Els ciutadans expulsats es van refugiar en territori espartano on van rebre la ciutat de Metone a Messènia. Quan en 371 a. C. l'estat de Messènia va ser restablit, els nauplios van poder conservar Metone.
En temps de Pausanias la ciutat estava en ruïnes; Pausanias esmenta el temple de Posidó, alguns fortins i una font anomenada Canato, en la qual es banyava Hera una vegada a l'any i renovava gràcies a aquest bany la seva virginitat.
Va romandre en mans dels romans i bizantins fins a 1205. En aquest any va ser establerta la senyoria de Argos i Nauplia dins del principat d'Acaya. El príncep Jofre I la va cedir en 1212 a Otón de la Roche, senyor de Atenes. En 1308 va passar a la casa de Brienne, que van perdre Atenes en 1311, però que van conservar Argos i Nauplia. En 1356 va passar als Enghieu i en 1388 va ser venuda a Venècia. Els otomans la van ocupar en 1539, però Venècia la reconquistó en 1685; en 1715 el tractat de pau la va concedir a Turquia.
L'heroïna Bobolina la va assetjar per mar a l'octubre de 1821 i per terra ho va fer Demetri Ipsilanti, i els turcs la van evacuar en 1822. Des del 30 d'abril de 1823 va ser residència del Congrés i Govern de Grècia, fins a 1834.