Motivació
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
En psicologia i filosofia, motivació són els estímuls que mouen a la persona a realitzar determinades accions i persistir en elles per a la seva culminació. Aquest terme està relacionat amb voluntat i interès.
Les diferents escoles de psicologia tenen diverses teories sobre com s'origina la motivació i el seu efecte en la conducta observable.
Motivació, en poques paraules, és la voluntat per fer un esforç, per aconseguir les metes de l'organització, condicionat per la capacitat de l'esforç per satisfer alguna necessitat personal.
La Motivació en el treball. La paraula motivació deriva del llatí motus, que significa «mogut», o de motio, que significa «moviment». La motivació pot definir-se com l'assenyalament o èmfasi que es descobreix en una persona cap a un determinat mitjà de satisfer una necessitat, creant o augmentant amb això l'impuls necessari perquè posi en obra aquest mitjà o aquesta acció, o bé perquè deixi de fer-ho.
Són les actituds que dirigeixen el comportament d'una persona cap al treball i ho aparten de la recreació i altres esferes de la vida.
És l'impuls que inicia, guia i manté el comportament, fins a aconseguir la meta o objectiu desitjat.
La motivació exigeix necessàriament que hi hagi alguna necessitat de qualsevol grau; aquesta pot ser absoluta, relativa, de plaure o de luxe. Sempre que s'estigui motivat a alguna cosa, es considera que aquest alguna cosa és necessari o convenient. La motivació és el llaç que uneix o porta aquesta acció a satisfer aquesta necessitat o conveniència, o bé a deixar de fer-ho.
Els motius poden agrupar-se en diverses categories:
- En primer lloc figuren els motius racionals i els emocionals.
- Els motius poden ser egocèntrics o altruistes.
- Els motius poden ser també d'atracció o de rebot, segons moguin a fer alguna cosa en favor dels altres o a deixar de fer alguna cosa que s'està realitzant o que podria fer-se.
La motivació també pot ser deguda a factors intrínsecs i factors extrínsicos. Els primers vénen de l'enteniment personal del món i els segons vénen de l'incentivament extern de certs factors.
Factors extrínsicos poden ser:
- Els diners
- El temps de treball
- Viatgis
- Cotxes
- Sopes
- Béns materials
Tots aquests factors poden incrementar-se o decrementarse en l'espai al voltant de l'individu, no obstant això, els factors intrínsecs depenen del significat que li de la persona al que fa. Si bé és cert, els anomenats factors extrínsicos també depenen d'aquesta interpretació de la persona, aquests poden canviar-se radicalment de forma molt ràpida mentre que els intrínsecs requereixen d'un treball d'assimilació més adequat a la ment de l'individu. Els factors intrínsecs tracten dels desitjos de les persones de fer coses pel fet de considerar-les importants o interessants.
Existeixen tres factors intrínsecs importants. Vegeu el llibre de Donen Pink sobre la motivació.
- Autonomia: L'impuls que dirigeix les nostres vides, llibertat per tenir control sobre ho fem
- Mestratge: El desig de ser millor en alguna cosa que realment importa
- Propòsit: La intenció de fer el que fem per servei a una mica més gran que nosaltres mateixos
La Desmotivació
Un terme oposat a motivació, és desmotivació, generalment definit com un sentiment de desesperança davant els obstacles, o com un estat d'angoixa i pèrdua d'entusiasme, disposició o energia.
Encara que la desmotivació pot veure's com una conseqüència normal en les persones quan es veuen bloquejats o limitats els seus anhels per diverses causes, té conseqüències que han de prevenir-se.
Pel conferencista, orientador de la conducta i escriptor, Renny Yagosesky, la desmotivació és un estat interior limitador i complex, caracteritzat per la presència de pensaments pessimistes i sensació de descoratjament, que s'origina com a conseqüència de la generalització d'experiències passades negatives, pròpies o alienes, i l'autopercepción d'incapacitat per generar els resultats desitjats.
Des del seu punt de vista, la desmotivació pot resultar clarament nociva si es converteix en una tendència recurrent o estable, doncs tendeix a afectar la salut, a limitar la capacitat de vinculació i a desfavorir la productivitat puix que afecta la confiança en un mateix, el flux de la creativitat, la capacitat de prendre riscos i la força de la voluntat.
