Merlín
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
.jpg)
Merlín va ser un mag galés que va viure, presumptament, al segle VI, i es tracta d'una de les figures centrals del cicle artúric. Una altra hipòtesi és que, Merlin no fa referència a una persona sinó a un titulo, com ho anés el titulo de druida. És el mag més famós de la història europea, i inspirador de molts mags de la literatura universal.
Segons l'especialista bretón Jean Markale, Merlín és una figura polifacètica que personifica diferents arquetips del món mític cèltica; com el druida, el Bard, el home salvatge, el xaman i el profeta.
Contingut |
Biografia
La història de Merlín està repleta de misteris i com la seva vida està relatada principalment per obres literàries, o de poc valor històric, es fa difícil assenyalar la data exacta del seu naixement.
Segons algunes llegendes, Merlín va ser engendrat pel dimoni (íncubo) Asmodeo, un esperit corromput que es va unir il·lícitament a una monja. En algunes obres la mare de Merlín no és una monja, sinó la célibe filla d'un rei menor de Gal·les del Sud. Altres versions menys truculentas suggereixen que Merlín va ser concebut per la seva mare sense cap intervenció masculina. Finalment, uns altres creuen que ho va engendrar la força màgica de l'antiguitat. D'altra banda una versió més apegada a la història diu que Merlin o Myrddin Emrys en galés, va ser fill bastardo d'un dels reis de Britània: Aurelius Ambrosius, germà major d'Uther Pendragon.
En tot cas, sembla ser que Merlín va ser creat al principi per atreure als humans al costat fosc que tot home guarda, però en créixer va decidir fer precisament el contrari: es va convertir en guia espiritual de la seva època, i en conseller de diferents reis, com l'usurpador Vortigern, Aurelius Ambrosius, Uther Pendragon i el famós Arturo de Camelot.
Es considera a Merlín el mag més poderós de l'epopeia artúrica. Segons s'explica en les diferents obres literàries que ho tenen de protagonista, era capaç de parlar amb els animals, de canviar de forma, si es fes invisible, i també de controlar el clima i els elements, encara que aquestes habilitats les emprava amb summa cura per no enfuriar a la Naturalesa, la deessa més poderosa. En la novel·la medieval Lanzarote i Ginebra s'explicava d'ell el següent: "Coneixia l'essència de totes les coses, la seva transformació i la seva renovació, coneixia el secret del Sol i de la Lluna, les lleis que regeixen el curs dels estels en el firmament; les imatges màgiques dels núvols i l'aire; els misteris del mar. Coneixia els dimonis que envien somnis sota la Lluna. Comprenia el crit aspre de la cornella, el volar cantarín dels cignes, la resurrecció del fénix. Podia interpretar el vol dels corbs, el rumb dels peixos i les idees cegues dels homes, i predeia totes les coses que succeïen després."
Es deia que Merlín tènia contactes amb les fadas, els gnoms, i fins i tot amb els dracs; se li considera l'únic home que es va guanyar el respecte i l'admiració d'aquests monstres, no només per la seva bondat i saviesa sinó pels seus dots artístics (va ser un mestre de la poesia i la literatura).
Va acabar els seus dies en el bosc de Brocelianda (Bretanya), on va ser reclòs en un arbre per la seva companya Vivian, la Dama del Llac. Markale interpreta el mite de la presó merlínica en el bosc, com el símbol de la unió còsmica entre l'home i la naturalesa. Altres versions esmenten com la cel·la en la qual va ser reclòs a una cova, i unes altres a una gàbia de cristall. I segons s'explica allí estaria encara esperant que algú ho alliberi.
Llegenda del Rei Arturo
Naixement d'Arturo
Es diu que solament gràcies a Merlín va poder Arturo regnar tan sàviament sobre Camelot. El que si és cert és que Merlín va ser un gran exemple i font de saviesa d'Arturo.
La seva relació amb Arturo va començar tan aviat va néixer aquest. Uther Pendragon, Gran Rei de Britània, es va enamorar bojament de Lady Igraine quan aquesta va acudir al seu castell acompanyant al seu espòs, el duc de Tintagelo (Gorlois). Uther va començar a obsessionar-se amb la bella dama, fins que Gorlois va decidir portar-la a Tintagel i tancar-la aquí, lluny del rei. Uther va demanar ajuda a Merlín, que li va proporcionar un brebaje que canviaria el seu aspecte: Seria idèntic a Gorlois, i podria entrar en Tintagel i ficar-se al llit amb la Duquessa, mentre l'autèntic Duc estava barallant al castell de Dimilioc. Quan Uther va abandonar el castell Merlín li va fer prometre que li donaria al nen que naixeria d'aquella nit de passió. Al matí següent, el Duc Gorlois va ser mort en combat en Dimilioc, de manera que Uther i Igraine van poder casar-se. El Rei va acollir a la vídua al seu castell, i amb ella a les dues filles (en altres versions són tres) que Igraine i Gorlois havien tingut. Quan va néixer Arturo, Uther va recordar la promesa feta al bruixot. Merlín va treure al petit Arturo del castell del seu pare i ho va portar amb Sir Héctor, qui ho va criar com a fill seu juntament amb Kay.
Arturo Rei
Quan el Rei Uther va morir, molts reis menors, com Lot d'Orkney, el rei Uriens de Gorre o sir Pellinore es disputaven el tron de Britània. Aleshores, Arturo tenia setze o disset anys. Merlín ho va portar a un lloc on es trobava una espasa màgica, cridada Excalibur; es deia que qui tragués aquesta espasa de la pedra seria per dret rei de Anglaterra, sumida en aquells dies en el caos. Arturo va ser l'únic capaç de treure l'espasa, i, més tard o més d'hora, els reis menors ho van reconèixer com a Gran Rei; després d'això va fundar la ciutat de Camelot. Es diu que Merlín tenia intenció de tornar al bosc on vivia però finalment va haver de tornar a Camelot per guiar al seu deixeble en els seus deures reals. Un dels assumptes en els quals Merlín va haver d'ajudar a Arturo va ser el naixement de Mordred: Uns dies abans de treure l'espasa de la roca, Arturo va arribar a Londres amb Kay i sir Héctor, es va enamorar d'una bellíssima jove cridada Morgana, que era la dona del Rei Uriens. Arturo i ella es van citar en secret i van passar la nit junts. Morgana no sabia que Arturo era el fill d'Uther, i Arturo no sabia que Morgana era filla de Gorlois i Igraine, és a dir, la seva mitja germana. Ningú va saber d'això, excepte Merlín. Quan Arturo es va convertir en rei, Merlín li va predir que el fill que havia engendrat amb Morgana ho destruiria(segons altres versions Arturo va tenir a Mordred amb una altra germanastra, Morgause). El Rei va fer que es deixessin a tots els nens nascuts el primer de maig en un pot a la deriva, però Mordred es va salvar, encara que ell no ho va saber fins a molt després. Quan Arturo es volia casar amb Ginebra, Merlín li va aconsellar el contrari, i li va dir que es mereixia una esposa millor i més lleial, però Arturo estava bojament enamorat d'ella, i la va fer Gran Reina de Britània.
La fi de Merlín
Quan Merlín era bastant ancià, va conèixer a una jove molt bella, cridada Vivian (o Nimue o Nivian o Niniana). Era filla del Rei de Nothumberland, i Merlín va perdre el cap per ella. Li va començar a ensenyar encantaments molt poderosos a canvi que es convertís en el seu amant. Fins i tot li va edificar un palau en el fons d'un llac i li va donar el nom de Dama del Llac. Amb el temps la jove Nimue va començar a témer-li posat que era fill d'un dimoni, i li va preguntar l'encanteri per atrapar a un home. Merlín l'hi va confessar, i la jove maga ho aprisionó per sempre en una presó de cristall, o segons altres versions, en una roca o en un arbre, del que Merlín no podia sortir, però ella podia entrar i sortir quan volgués.
El Merlín històric
La llegenda de Merlín ve de dues fonts històriques fonamentals: La tradició de Lailoken i la història d'Ambrosio el Nen.
Lailoken era un bard i poeta que vivia en l'actual Strythclide (sud-oest de Escòcia), i era un important conseller del rei bretón Gwenddolau. Quan el seu senyor va ser derrotat i mort en la batalla d'Arfderydd (actual Arthuret) en l'any 574, es va submergir en la bogeria i va abandonar la civilització. Va fugir als boscos de Celidon on va passar tres dies sanglotant i allí es va dedicar a profetizar en companyia d'un llop. Així relata la tradició la seva història:
La llegenda de Lailoken va ser transportada a Gal·les on el personatge va prendre el nom de Myrddin. Es tracta d'un mite pancéltico que està present també a Irlanda, lloc en el qual els cicles mitològics recullen la història del bard Suibhne.
L'altra font del mite ho constitueix la figura d'Ambrosio el Nen, que va ser contemporani del Rei Arturo. Profetizó en la fortalesa de Dinas Emrys la victòria del drac blanc (que representava als sajones) sobre el drac vermell (emblema dels Pendragon i encara avui símbol nacional galés).
La forma actual del nom Merlín va ser fixada pel cronista galés Geoffrey de Monmouth, que va alterar l'original galés per evitar ressonàncies amb el francès merde (merda).
Merlín en la literatura
Algunes obres on apareix o es parla sobre Merlín
- Ficció
(per ordre cronològic de publicació)
- Història Britonum, de Ninnian (finalitats del s. VIII). (primera referència escrita sobre Merlín)
- Mabinogion, de Taliesin. (romanços galeses medievals)
- I Gododdin. de Taliesin.
- Història regum britanniae (c. 1135), Geoffrey de Monmouth.
- Vita Merlini (c. 1150), Geoffrey de Monmouth.
- La mort del rei Arturo (c. 1230), anònim.
- Merlin (1230-50), de Robert de Boron. En vers
- El mag Merlín (en prosa), de Robert de Boron.
- Percival, de Robert de Boron.
- Vita Merlini o Història de Merlín, anònim.
- La mort d'Arturo (1485), Thomas Malory.
- Un yankee en la cort del rei Arturo (1889), de Mark Twain.
- Aquesta horrible fortalesa (Ramsom 3)(1945), de C. S. Lewis. Merlín apareix com a personatge d'aquesta trilogia de ciència ficció.
- Els idil·lis del rei, Alfred Tennyson.
- Merlín i família, Álvaro Cunqueiro
- La cova de cristall, Els pujols huecas, L'últim encantament, trilogia de de Mary Stewart
- Els fets del rei Arturo i els seus nobles cavallers (1976), de John Steinbeck.
- Les boires d'Avalon (1983), de Marion Zimmer Bradley.
- "La granja", noveleta inclosa en Històries de fades per a adults (1986), i la novel·la Rondalles d'una àvia extraterrestre (1988), de Daína Chaviano.
- En diferents llibres de la saga de Harry Potter, sol mostrarsele com el mes gran hechizero de la història i es poden trobar l'esment d'un grau honorífic per als mags com la "Ordre de Merlin", el mateix Dumbledore és distingido amb la: Ordre de Merlin Primera Classe.A més els personatges d'Harry Potter tenen dits relacionats amb merlin com per exemple,Per les barbes de Merlin!!.JK.Rowling
- L'última legió, de Valerio Massimo Manfredi
- Cicle Pendragón, de Stephen R. Lawhead
- El cavaller de l'armadura oxidada, de Robert Fisher.
- Essència Fosca, de Tim Powers
- Contes de Merlín, de Néstor Barrón, un dels pocs llibres en espanyol basat en les llegendes originals de la Bretanya francesa.
Divulgació
- Breu diccionari artúric, Carlos Alvar.
- Història i llegenda del Rei Arturo, de Roberto Rosapini Reynolds.
- "La mort de Merlín" (1985) (poesia) de Giovanni Quessep, Colòmbia)
Merlín al cinema
Merlín apareix en moltes pel·lícules de tema artúric, com la miniserie en dos capítols Merlín, en la qual l'actor Sam Neill interpreta al hechicero. La pel·lícula modifica alguns aspectes de la llegenda: així és la Reina Mab, la senyora de les fades, el seu pitjor enemiga, en comptes de Morgana, que solament té un paper secundari.
En una pel·lícula de dibuixos animats de Walt Disney "L'espasa en la pedra" (a Espanya: Merlín, l'encantador) també apareix Merlín, en la qual es relaten les aventures de la infància del rei Arturo sota la tutela del famós mag.
La sèrie britànica Merlin presenta a un jove Merlín que té la mateixa edat que Arturo (abans de ser rei).
Actors que ho van interpretar
- Colin Morgan, en la sèrie britànica de TV Merlin (2008)
- Ben Kingsley, en L'Última Legió (2007)
- Clive Owen, en el Rei Arturo (2004)
- Ian Richardson, en Batibull en Camelot (1998)
- Sam Neill, en Merlín (miniserie) (1998)
- Leonard Auclair, en Lancelot, guardià del temps (1997)
- Alain Cuny, en Els chevaliers de la table rondi (1990)
- Rene Auberjonois, en A Connecticut Yankee in King Arthur's Court (1989)
- Nicol Williamson, en Excalibur (1981)
- Mark Dignam, en L'espasa de Lancelot (1963)
- Felix Aylmer, en Els cavallers del rei Arturo (1953)
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Merlín.
