Max von Sydow
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
| Max von Sydow | |
|---|---|
 Max von Sydow en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià (2006) | |
| Nom real | Max Carl Adolf von Sydow |
| Naixement | 10 d'abril de 1929 80 anys Lund, Escania, Suècia
|
| Pareja | Christina Olin (1951-1996) Cathrine Brelet (1997-) |
| Fitxa en IMDb | |
Max Carl Adolf von Sydow (pronunciació ▶ )(n. 10 d'abril de 1929), és un actor suec nominat al premi Oscar, conegut pels seus treballs amb el cineasta Ingmar Bergman.
Contingut |
Primers anys
Max von Sydow va néixer en Lund, Escania (Suècia) en una família aristocràtica sueca. El seu pare, Carl Wilhelm von Sydow va ser professor de la Universitat de Lund i la seva mare la Friherrinna (Baronessa) Greta Rappe va ser una mestra d'escola. El petit Max es va mostrar com un noi tranquil i tímid.
Va assistir al col·legi catòlic de Lund i es va habituar a parlar l'alemany i anglès des dels nou anys. En el col·legi, al costat d'alguns dels seus companys, va fundar una companyia de teatre amateur on va començar a pujar-se a l'escenari. Després de complir el servei militar, va assistir al Teatre d'Art Dramàtic ("Dramaten") de Estocolm, on estudiaria interpretació des de 1948 fins a 1951 amb altres il·lustres futurs actors suecs com Lars Ekborg, Margaretha Krook o Ingrid Thulin. Durant la seva època en Dramaten va fer el seu debut en la gran pantalla de la mà del director Alf Sjöberg en la pel·lícula Només una mare (Bara en mor, 1949), i Senyoreta Julia (Fröken Julie, 1951).
Carrera i trobada amb Bergman
Es va traslladar a Malmö en 1955. Allí va conèixer al que seria el seu mentor a partir de llavors, Ingmar Bergman. El seu primer treball junts seria en una representació en el Teatre municipal de Malmo. Posteriorment treballaria en cinema amb Bergman en pel·lícules com El setè segell (Det sjunde inseglet, 1957), Maduixes salvatges (Smultronstället, 1957) o La deu de la donzella (Jungfrukällan, 1960). Va ser en les pel·lícules que va realitzar amb Bergman on perfeccionaria el seu estil, que ho faria destacat en la seva carrera. L'actor suec va ser un dels personatges més coneguts de l'Arthouse.
Durant molts anys va treballar al cinema escandinau i es va resistir a les trucades de sirena que venien des de Hollywood. Entre elles, la d'interpretar al Dr. No en el primer lliurament de James Bond. No seria fins a 1965 quan interpretaria a Jesús en la producció de George Stevens La història més gran mai explicada. Aquest paper li va catapultar directament a ser un dels actors més cotitzats d'Hollywood pel que ell la seva família (la seva dona Kerstin Olin i els seus dos fills, Claes and Henrik), es traslladarien a Los Angeles.
Des de 1965, es va convertir en un actor regular en les produccions nord-americanes alhora que participaria també en produccions sueques, com L'hora del llop i La vergonya d'Igmar Bergman o Els emigrants de Jan Troell.
Neix el Pare Merrin
En la dècada de 1970, interpretaria a un dels seus personatges més coneguts, el del Pare Merrin en L'exorcista, paper que li valdria una nominació als Globus d'Or. Es va traslladar a Roma per aparèixer en nombroses produccions italianes i allí va entaular una gran amistat amb Marcello Mastroianni.
En la dècada de 1980 va actuar sota l'adreça de Woody Allen en Hannah i les seves germanes (1986) i amb David Lynch en el film Dune (1984). Però l'actor suec no s'oblidaria dels projectes del vell continent i així, se li va poder veure en una de les seves millors pel·lícules de la dècada, en el film dirigit pel danès Bille August Pelle el conqueridor, paper pel qual aconseguiria la seva única nominació als Oscar, a part de diferents premis, tals com el Premi Bodil, el premi Felix, el premi Robert, i el premi Guldbagge.
A part d'aquest reconeixement, també va obtenir el premi de l'Institut australià de cinema en la categoria de millor actor amb Pare (1989), el del Festival Internacional de Tòquio per El toc silenciós (1993) i tres premis Guldbagge per Hamsun, Katinka i Pelle el conqueridor.
En 1988, l'actor dirigiria la seva primera pel·lícula Katinka (Vegeu vexin, 1988), basada en una novel·la de Herman Bang. En 1996, es divorciaria de Christina Olin i es casaria amb la cineasta francesa Catherine Brelet. A partir de llavors, von Sydow viu a París encara que no descarta desplaçar-se per algun projecte interessant.
Filmografia
- Només una mare (Bara en mor) (1949), de Alf Sjöberg.
- Senyoreta Julia (Fröken Julie) (1951), d'Alf Sjöberg.
- Ingen mans kvinna (1953), de Lars-Eric Kjellgren ("Dona de cap home").
- Rätten att älska (1956), de Mimi Pollak ("El dret a estimar").
- Herr Sleeman kommer (1957), de Ingmar Bergman ("Aquí ve el Senyor Sleeman").
- Prästen i Uddarbo (1957), de Kenne Fant ("El capellà d'Uddarbo").
- El setè segell (Det sjunde inseglet) (1957), de Ingmar Bergman.
- Maduixes salvatges (Smultronstället) (1957), de Ingmar Bergman.
- En el llindar de la vida (Nära livet) (1958), de Ingmar Bergman.
- Spion 503 (1958), de Jørn Jeppesen.
- Rabies (1958), de Ingmar Bergman.
- El rostre (Ansiktet) (1958), de Ingmar Bergman.
- La deu de la donzella (Jungfrukällan) (1960), de Ingmar Bergman.
- The Wedding Day (Bröllopsdagen) (1960), de Kenne Fant.
- Com en un mirall (Såsom i en spegel) (1961), de Ingmar Bergman.
- The Adventures of Nils Holgersson (Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige) (1962), de Kenne Fant.
- The Swedish Mistress (Älskarinnan) (1962), de Vilgot Sjöman ("L'amant").
- Els comulgantes (Nattvardsgästerna) (1963), de Ingmar Bergman.
- 4 x 4 Kvist (segment "Uppehåll i myrlandet") (1965), de Rolf Clemens, Palle Kjærulff-Schmidt, Maunu Kurkvaara, Klaus Rifbjerg i Jan Troell.
- El preu d'un cap (The Reward) (1965), de Serge Bourguignon.
- La història més gran mai explicada (The Greatest Story Ever Told) (1965), de George Stevens.
- Conspiració a Berlín (The Quiller Memorandum) (1966), de Michael Anderson.
- Hawaii (1966) (Hawaii), de George Roy Hill.
- El foc de la vida (Här har du ditt liv) (1966), de Jan Troell ("Aquí tens la teva vida").
- The Diary of Anne Frank (1967), de Alex Segal.
- L'hora del llop (Vargtimmen) (1968), de Ingmar Bergman.
- Black Palm Trees (Svarta palmkronor) (1968), de Lars-Magnus Lindgren.
- La vergonya (Skammen) (1968), de Ingmar Bergman.
- Made in Sweden (1969), de Johan Bergenstråhle.
- Passió (En passion) (1969), de Ingmar Bergman.
- La carta del Kremlin (The Kremlin Letter) (1970), de John Huston.
- El visitant nocturn (The Night Visitor) (1971), de László Benedek.
- Els emigrants (Utvandrarna) (1971), de Jan Troell.
- The Apple War (1971), de Tage Danielsson.
- El corc (Beröringen) (1971), de Ingmar Bergman.
- I havsbandet (1971), de Bengt Lagerkvist ("Sota l'influx del mar").
- Embassy (El cas gorenko) (Embassy) (1972), de Gordon Hessler.
- La nova terra (Nybyggarna) (1972), de Jan Troell. ("Els nous constructors")
- Kvartetten som sprängdes (1973), de Hans Alfredson ("El quartet que es va fer explotar").
- L'exorcista (The Exorcist) (1973), de William Friedkin.
- Steppenwolf (1974), de Fred Haines ("El llop estepario").
- Trompe-l'oeil (1975), de Claude d'Anna.
- The Softening of the Egg (1975), de Hans Alfredson.
- Cor de gos (1975) (Cuore vaig donar cane), de Alberto Lattuada.
- Nova York, any 2012 (1975) (The Ultimate Warrior), de Robert Clouse.
- Els tres dies del còndor (1975) (Three Days of the Condor), de Sydney Pollack.
- El ciaje dels maleïts (1976) (Voyage of the Damned), de Stuart Rosenberg.
- El desert dels tàrtars (Il deserto dei tartari) (1976), de Dino Buzzatti.
- Foxtrot (1976), de Arturo Ripstein.
- Excelentísimos cadàvers (Cadaveri eccellenti) (1976), de Francesco Rosi.
- Marxar o morir (March or Die) (1977), de Dick Richards.
- Exorcista II: L'Heretge (1977) (Exorcist II: The Heretic), de John Boorman.
- Solament Déu sap la veritat (Gran bollito) (1977), de Mauro Bolognini.
- Objectiu: Patton (Brass Target) (1978), de John Hough.
- Huracà (Hurricane) (1979), de Jan Troell.
- La mort en directe (La mort en direct) (1980), de Bertrand Tavernier.
- Footloose (Bugie bianche) (1980), de Stefano Rolla.
- Flaix Gordon (1980), de Mike Hodges.
- Evasió o victòria (Fuita to Victory) (1981), de John Huston.
- Jugant amb la mort (1982), de José Antonio de la Lloma.
- El vol de l'àguila (Ingenjör Andrées luftfärd) (1982), de Jan Troell ("El viatge aeri de l'enginyer Andrée").
- Conan, el bàrbar (Conan the Barbarian) (1982), de John Milius.
- Strange Brew (1983), de Rick Moranis i Dave Thomas.
- Cercle de passions (Li cercle donis passions) (1983), de Claude d'Anna.
- Dernier civil, Li (1983), de Laurent Heynemann.
- Mai diguis mai de la vida (Never Say Never Again) (1983), de Irvin Kershner.
- La gran fugida (Dreamscape) (1984), de Joseph Ruben.
- Samson and Delilah (1984), de Lee Philips.
- Guerrers de l'espai (The Hissi Pirates) (1984), de Stewart Raffill.
- A Soldier's Tali (1984), de RO Blechman i Christian Blackwood.
- Dune (1984), de David Lynch.
- L'arrenpentido (Il pentito) (1985), de Pasquale Squitieri.
- Code Name: Emerald (1985), de Jonathan Sanger.
- Christopher Colombus (1985), de Alberto Lattuada.
- Kojak: The Belarus File (1985), de Robert Markowitz.
- The Last Plau on Earth (1985), de Ferdinand Fairfax.
- Quo Vadis? (1985), de Franco Rossi.
- Ànsies de viure (Duet for One) (1986), de Andrei Konchalovsky.
- Hannah i les seves germanes (Hannah and Her Sisters) (1986), de Woody Allen.
- Llops salvatge (Oviri) (1986), de Henning Carlsen.
- Gösta Berlings saga (1986), de Bengt Lagerkvist.
- The Second Victory (1986), de Gerald Thomas.
- Pelle el conqueridor (Pelle erobreren) (1987), de Bille August.
- Katinka (Katinka), (1989), de Max von Sydow.
- La pau en perill (Xarxa King, White Knight) (1989), de Geoff Murphy.
- Hiroshima: Out of the Ashes (1990), de Peter Werner.
- A Violent Life (Una vita scellerata) (1990), de Giacomo Battiato. ("Una vida fora de control")
- Pare (1990) (Father), de John Power.
- Despertessis (Awakenings) (1990), de Penny Marshall.
- Oxen (1991), de Sven Nykvist.
- Fins a la fi del món (Bis ans Ende der Welt) (1991), de Wim Wenders.
- Europa (1991) (veu), de Lars von Trier.
- Besa'm abans de morir (A Kiss Before Dying) (1991), de James Dearden.
- The Bachelor (Mio car dottor Gräsler) (1991), de Roberto Faenza.
- Les millors intencions (Donin goda viljan) (1992), de Bille August ("La millor intenció").
- Grandpa's Journey (Morfars resa) (1993), de Staffan Lamm.
- Och ge oss skuggorna (1993), de Björn Melander ("I dóna'ns les ombres").
- La tenda de Stephen King (Needful Things) (1993), de Fraser Clarke Heston.
- El toc silenciós (Dotkniecie reki) (1993), de Krzysztof Zanussi.
- Onkel Vanja (1994), de Björn Melander ("Oncle Vanja").
- Estafi Is Money (1994), de Paolo Barzman.
- Ciutadà X (Citizen X) (1995) (TV), de Chris Gerolmo.
- Depth Solitude (Dypets ensomhet) (1995), de Thomas Lien i Joachim Solum. ("Soledad de la profunditat")
- A che punt è la notte (1995), de Nanni Loy.
- Jutge Dredd (Judge Dredd) (1995), de Danny Cannon.
- Radetzky March (Radetzkymarsch) (1995), de Axel Corti i Gernot Roll.
- Trobades privades (Enskilda samtal) (1996), de Liv Ullmann ("Converses privades").
- Samson and Delilah (1996), de Nicolas Roeg.
- Jerusalem (1996), de Bille August.
- Hamsun (1996), de Jan Troell.
- Truck Stop (1996), de Michael Muschner.
- Salomón (Solomon) (1997), de Roger Young.
- La princesa i el captaire (La principessa i il povero) (1997), de Lamberto Lava.
- Aigües turbulentas (Hostile Waters) (1997), de David Drury.
- Més enllà dels somnis (What Dreams May Menja) (1998), de Vincent Ward.
- Mentre neva sobre els cedres (Snow Falling on Cedars) (1999), de Scott Hicks.
- Els judicis de Nuremberg (Nuremberg) (2000), de Yves Simoneau.
- Intacte (2001), de Juan Carlos Fresnadillo.
- Druidas (Vercingétorix) (2001), de Jacques Dorfmann.
- Insomni (Senar ho sonno) (2001), de Dario Argento.
- Amants de Mogador, Els (2002), de Souheil Ben-Barka.
- Minority Report (2002), de Steven Spielberg.
- Hidden Children (La Fugida degli innocenti) (2004) (mini) TV Seriïs
- Heidi (2005), de Paul Marcus.
- El regne de l'anell (Dark Kingdom: The Dragon King) (2006), de Uli Edel.
- A la recerca de la tomba de Crist (L'inchiesta) (2006), de Giulio Base. ("La perquisició")
- Hora punta 3 (Rush Hour 3) (2007), de Brett Ratner.
- Aritmètica emocional (2007),
- The Diving Bell and the Butterfly (2007), de Julian Schnabel.
Premis
Óscar
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1988 | Óscar al millor actor | Pelle el conqueridor | Nominat |
Enllaços externs
-
This page is based in an article from Wikipedia (please colaborate or donate).
Reutilization of the present article (modified or copied) is encouraged with the only conditions of adding a link to this page and to keep the same license.