Visita Wikilingue.com

Magerit

De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure

Para altres usos d'aquest terme, vegeu Magerit (desambiguació).
Magerit
CeSViMa (UPM)
Supercomputador Magerit
Localització Comunitat de Madrid, Bandera d'Espanya Espanya
CoordenadesAmbrosio és un nom masculí d'origen grec l'etimologia del qual és: ἀ- (a-, ‘no’) i μβροτος (mortal), és a dir Aμβροτος (Ambrotos, latinizado Ambrotius) significa immortal. Sant Ambrosio pot fer referència a:

Contingut

Gent

Llocs

Vegeu també


Data2006
Arquitectura[[PowerPC|PPC[[]]64 bits|64]] (IBM PowerPC 970)
SOTALinux (SLES9)
Processadors2744
Memòria5488 GB
Posats en la llista TOP500:
Actual335
Millor34
Llestes
Assetjo webhttp://www.cesvima.upm.es

Magerit és el nom del superordenador espanyol que ha aconseguit el segon millor lloc en la llista TOP500 (34º, al novembre de 2006).[1] Aquest equip pertany a la Universitat Politècnica de Madrid i està instal·lat en el Centre de Supercomputación i Visualització de Madrid situat al Parc Científic i Tecnològic de la UPM.

En el moment de la seva posada en funcionament, aconsegueix el lloc 2º de Espanya, 9º de Europa i 34º del món en la llista TOP500.[1] Va ocupar el lloc 275 en la primera llista Green500 publicada.[2] Actualment, és el segon supercomputador completament operatiu destinat a ús científic més potent de Espanya.

El nom Magerit prové dels primers noms de l'assentament del com va sorgir l'actual Madrid. Encara que el seu origen no és clar el seu significat fa referència a l'abundància de aigua a la zona (seria alguna cosa com "lloc d'aigua", "llera d'aigua", "abundància d'aigua", "mare d'aigua" o "terra rica en aigua").

Historia

Fitxer:UPM-FI--Bloc-5.jpg
Bloc 5-6 de la Facultat d'Informàtica primera ubicació del supercomputador
Fitxer:UPM-CeSViMa.jpg
Edifici CeSViMa al Parc UPM, actual allotjament

El supercomputador sorgeix de l'acord entre IBM i la Universitat Politècnica de Madrid per instal·lar un supercomputador en el recentment creat CeSViMa. Fruit d'aquest acord es crea un supercomputador compost per 124 nodes que s'instal·la en la Facultat d'Informàtica de Madrid. Aquest ordinador rep finançament de la Comunitat de Madrid i del Ministeri d'Educació i Ciència (després de la reorganització ministerial de 2009, Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya).

Poc després, el CeSViMa entra a formar part de la Xarxa Espanyola de Supercomputación al costat del BSC i es realitza una ampliació de la màquina fins a aconseguir els 1204 nodes amb una potència de 14 Tflops.[3] A inicis de 2007, el nou supercomputador entra en servei admetent els primers usuaris del CAP DE BESTIAR al costat d'usuaris propis del centre.

En maig de 2008 el CeSViMa es trasllada a un nou edifici pertanyent al Parc Científic i Tecnològic de la UPM al mateix Campus en el qual es troba la Facultat d'Informàtica. Al costat del trasllat es realitzen diverses millores en el sistema com el canvi del switch de comunicacions, del sistema d'emmagatzematge o la inclusió de nodes de còmput BladeCenter JS21. Aquesta modificacions suposen un increment de gairebé 2 TeraFLOPS de potència, aconseguint els 15.95 TeraFLOPS.[4]

Un any després, es realitza una actualització del programari utilitzat en el supercomputador.

Configuració

Magerit és un clúster de 1204 nodes (1036 nodes eServer BladeCenter JS20 i 168 nodes eServer BladeCenter JS21) que utilitzen com a sistema operatiu una distribució SLES9.[5] Depenent del tipus de node es tenen dues configuracions diferents encara que completament compatibles:

El sistema disposa d'una capacitat d'emmagatzematge distribuïda de 192 TB en un sistema de fitxers distribuït i tolerant a fallades d'IBM denominat GPFS.

La connexió entre els elements de còmput es realitza mitjançant una xarxa Myrinet de baixa latència. Així mateix, cada node disposa d'altres dues connexions Ethernet d'1 Gbps auxiliars perquè la seva gestió no interfereixi amb els càlculs d'usuaris realitzats en els nodes.

La comunicació amb l'exterior es realitza a través d'enllaços d'1 Gbps i 10 Gbps.

Ús de la màquina

Magerit executa treballs amb grans necessitats de còmput, com a investigacions sobre l'univers,[6] simulacions de materials, química o models climàtics.[7] Un exemple és el projecte Blue Brain, que pretén realitzar una simulació del cervell i utilitza recursos de còmput del centre.

El sistema executa treballs batch que es planifiquen mitjançant un gestor de cues. Per poder executar és necessari disposar d'un compte en el sistema que pot obtenir-se de dues formes:

Referències

Enllaços externs