El MARK II (el nom complet del qual és RCA Mark II Electronic Music Synthesizer), com el MARK I, és un sintetitzador desenvolupat entre 1951 i 1957, sota l'adreça dels doctors Harry Olson i Herbert Belarel en els laboratoris de la RCA.
Per generar la síntesi disposava 4 blocs de dotze oscil·ladors que es corresponen amb les 12 notes d'una octava que es poden modificar mitjançant filtres, ressonadors, generadors de soroll blanc, etc.
Com a sistema d'entrada de dades, s'utilitzaven bandes de paper perforat on el programador codifica els paràmetres del so que havia de generar-se (altura, intensitat del so etc).
El MARK II, era un ordinador, però no tal i, com ho entenem avui dia, sinó com els grans ordinadors de llavors (la dècada dels 50). Mesurava uns 5 metres de llarg per 2 d'alt. Estava valorat en 500.000 dòlarés, per a l'època una xifra tremendament elevada (encara ho és avui).
El Mark II (ara concocido també com a sintetitzador Olson-Belar en honor dels seus dissenyadors), en 1959 va ser donado a la Columbia Princeton Electronic Music Center de Nova York, on encara (2005) està en funcionament.