Intendència de Que el seu
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
| Província del 22px
|
| Capital: | Ciutat de Mendoza
|
| Superfície: | km²
|
| Habitants: | hab (1812)
|
| Densitat: | hab/km²
|
| Partits: |
- Ciutat de Mendoza
- Sant Joan
- Sant Luis
|
| Ubicació
|
|
|
La Intendència de Que el seu o Província de Que el seu, va anar un projecte de intendència integrant del Imperi Español dins del Virregnat del Riu de la Plata, en l'actual República Argentina. Va ser creada mitjançant l'Ordenança d'Intendents de 1782, però no es va posar en pràctica ja que en 1783 el rei va ordenar la seva dissolució. En 1813 va ser reconstituïda com a part de les Províncies Unides del Riu de la Plata, fins que va desaparèixer en 1820.
La intendència estava subdividida entre els partits (també coneguts com a subdelegacions) de: Mendoza, Sant Joan i Sant Luis. La seva capital era la ciutat de Mendoza.
Període del virregnat
Va ser creada per la Real Ordenança d'Intendents d'Exèrcit i Província del 28 de gener de 1782, que va dividir el Virregnat del Riu de la Plata en vuit intendències, entre elles la de Que el seu que va ser formada sobre la base de la Província o Corregimiento de Que el seu:
Art. 1º: A fi que la meva Real voluntat tingui el seu ràpid i degut efecte, mano dividir ara com ara en vuit Intendents el districte d'aquell Virregnat, i que en endavant s'entengui per una sola Província el territori o demarcació de cada Intendència amb el nom de la Ciutat o Vila que hagués de ser la seva Capital, i en què haurà de residir l'Intendent quedant les que en l'actualitat es titulen Províncies amb la denominació de Partits, i conservant aquests el nom que tenen aquelles. Serà una d'aquestes Intendències la General de l'Exèrcit i Província que ja es troba establerta a la Capital de Buenos Aires i el seu districte privatiu serà tot el d'aquell Bisbat. Les set restants, que han de crear-se, seran solament de Província; i s'haurà d'establir (...); una altra a la Ciutat de Mendoza, que ha de comprendre tot el territori del seu corregimiento, en què s'inclou la Província de Que el seu; (...). I les expressades demarcacions s'especificaran respectivament en els títols que s'espedieren als nous Intendents que Jo triï, doncs em reservo nomenar sempre i pel temps de la meva voluntat per a aquestes ocupacions persones d'acreditat zel, honor, integritat i conducta, com que descarregaré en elles les meves cures, cometent al seu l'immediat govern i protecció dels meus Pobles
[1]
El 14 d'abril de 1783 va ser dictada la Real Cèdula creadora de la Real Audiència de Buenos Aires, "la qual tingui per districte la província d'aquest nom i les tres del Paraguai, Tucumán i Que el seu".
El 5 d'agost de 1783, el rei Carlos III va fer, en Sant Ildefons, disset modificacions a la Real Ordenança de 1782, entre elles, una que suprimeix les governacions Intendències de San Miguel de Tucumán i de Que el seu, creant amb elles les Intendències de Salta del Tucumán i de Còrdova del Tucumán, que es van fer efectives en 1784.
IV. – Per molt justes i recomanables raons, qualificades amb els més verídics i autoritzats informes dirigits a les meves Reals mans per l'actual Virrey de Buenos Aires recolzant-los amb el Seu de 26 de Gener de 1781, vaig tenir per precís i convenient al meu Real Servei i a la Causa Pública d'aquells els meus dominis, resoldre en 26 de Febrer de 1782, i en la seva conseqüència manar per la ja citada Real Ordre de 29 de Juliol següent, que es dividís en dos Governs el de la Província de Tucumán amb l'agregat de la de Que el seu, i conforme al Pla proposat pels enunciats informes; havent d'en la seva conseqüència quedar per residència i Capital del nou Govern la Ciutat de Còrdova del Tucumán, i comprendre a més les de Mendoza, Sant Joan del Bec, Sant Luis de Loyola i Rioja amb els seus respectius districtes; i situar-se la residència de l'altre Govern de la resta de l'aquesta Província a la Ciutat de Salta com més proporcionada a ser la Capital de les de Jujuy, San Miguel, Santiago de l'Estero i Catamarca, amb les seves corresponents jurisdiccions. I sent consegüent a aquesta variació fer-la també en les residències que per l'Article 7º de la citada Ordenança es van determinar a les dues Intendències que pel mateix es van manar establir al propi territori que han d'abraçar els expressats dos Governs, és la meva voluntat i comandament que la Intendència al fet que es va assenyalar per Capital la Ciutat de Mendoza se situï en la de Còrdova del Tucumán i que la manada erigir a la Ciutat de San Miguel s'estableixi en la de Salta, unint-se una i una altra als respectius Governs perquè el districte assenyalat a cadascun d'ells sigui el de la seva Intendència, i s'entengui per una sola Província, segons està disposat per l'esmentat Article 1º, quedant l'exercici de Vice Patronat en tota ella al seu Governador Intendent en observança del prescripto sobre aquest particular en l'Article 6º de la referida Ordenança
[1]
Període de les Províncies Unides del Riu de la Plata
El 23 de juliol de 1810 el capità José Motlles va ser nomenat primer tinent governador de Mendoza. El Segon Triumvirat va restablir la Intendència de Que el seu el 29 de novembre de 1813, separant-la de la de Còrdova del Tucumán, amb capital a la ciutat de Mendoza. Estava formada per les actuals províncies argentines de Mendoza, Sant Joan i San Luis:
(...) els pobles de Mendoza, Sant Joan i Sant Luis, amb les seves peculiars jurisdiccions, formessin un Govern Intendència aparti amb la denominació antiga de Província de Que el seu (...) sota el peu i forma dels altres governs d'aquesta classe existents en la comprensió de les Províncies Unides del Riu de la Plata (...) molt més quan per la formació d'un Estat divers a l'altre costat dels Andes, és necessari donar impuls i vigor a les seves poblacions (...)
Wikisource
El seu govern ho exercia un governador intendent designat pel Triumvirat i estava subjecte a aprovació del Cabildo de Mendoza.
El primer tinent Governador destinat a Que el seu va ser el coronel Florencio Terrada. Posteriorment va ser designat Governador Intendent el coronel Marcos Balcarce al juliol de 1814 i el 10 d'agost el general José de Sant Martín, càrrec que un any després va deixar a José Ignacio de la Frega.
El 19 de gener de 1817, Mendoza va ser el punt de partida del Exèrcit dels Andes, on Sant Martín va iniciar la seva campanya libertadora.
El 9 de gener de 1820 es va revoltar en Sant Joan el regiment de Caçadors dels Andes, el delegat deixat a Mendoza per Sant Martín, Luzuriaga, presenta la seva renúncia al Cabildo de Mendoza el 17 de gener, reasumiendo el poder en qualitat de Cabildo-Governador de la Província de Que el seu, però només va tenir poder en el municipi de Mendoza.
L'1 de març de 1820, Sant Luis i Sant Joan se separon, dissolent-se la intendència de Que el seu. A partir d'aquest dia va quedar dividida entre les províncies de: Mendoza, Sant Joan i San Luis.
Governadors intendents de la Província de Que el seu des de 1813
Vegeu també
Enllaços externs
Referències
Categoria De la qual:Províncies i territoris nacionals extints de l'Argentina