Intendència de Còrdova del Tucumán
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
Província de Còrdova del Tucumán .svg){kind=small} |
|
|---|---|
| Capital: | Ciutat de Còrdova de la Nova Andalusia |
| Superfície: | km² |
| Habitants: | hab |
| Densitat: | hab/km² |
| Partits: |
|
| Ubicació | |
La Intendència de Còrdova del Tucumán va ser el nom amb que informalment es va conèixer a la Província de Còrdova del Tucumán, una de les divisions administratives de la corona espanyola en el Virregnat del Riu de la Plata. El governador intendent de Còrdova del Tucumán tenia competència en les matèries de justícia (subordinat a la Real Audiència de Buenos Aires), hisenda (assumptes fiscals i de despeses públiques, subordinat a virrey), guerra (subordinat al virrey) i policia (foment de l'economia). Eclesiàsticament la província formava part del Bisbat del Tucumán, sufragáneo del Arzobispado de Tolles.
La intendència estava subdividida, a més de la ciutat de Còrdova, entre els partits, a càrrec de subdelegats, de: Mendoza, La Rioja, Sant Joan i Sant Luis.
La capital de la intendència va ser la ciutat de Còrdova.
En crear-se el sistema de intendèncias en el Virregnat del Riu de la Plata per la Real Ordenança d'Intendents del 28 de gener de 1782, els territoris que després constituirien la intendència de Còrdova del Tucumán, estaven repartits entre la projectada Intendència de Que el seu i la parteix sud de la també projectada governació Intendència de San Miguel de Tucumán, que havia d'englobar a tots els territoris que van formar la Governació del Tucumán abans de la creació del virregnat.
El 5 d'agost de 1783, el rei Carlos III va fer, en Sant Ildefons, disset modificacions a la Real Ordenança de 1782, entre elles, una que suprimeix les projectades Governacions Intendències de San Miguel de Tucumán i de Que el seu, creant amb elles les Intendències de Salta del Tucumán i de Còrdova del Tucumán.
La intendència va rebre al seu primer governador intendent en 1784, el Marquès Rafael de Sobre Munti, qui l'11 de novembre de 1786 va fundar la Vila de la Concepció del Riu Quart en la banda sud del riu Quart. Va ser elevada a vila real el 12 d'abril de 1797, instal·lant-se el cabildo el 19 de març de 1798.[2]
El Fort Sant Joan Nepomuceno va ser fundat a Mendoza en 1781 i el Fort d'Aguanda en 1786.
El 4 d'abril de 1788 Pedro Pablo de Quiroga va fundar a la província de Sant Joan la vila de Sant Agustín de Jáuregui de la Vall Fèrtil.[3]
Sobremonte va fundar a més: la Vila de Melo (avui Merlo, província de Sant Luis) l'1 de gener de 1797; la Vila Real de la Carlota, la cèdula de la qual de fundació va expedir Carlos IV el 12 d'abril de 1792 (des de 1798 va comptar amb un cabildo, fundada sobre li fort de Punta del Sauce fundat en 1787); el poble de la Carolina (en Sant Luis); Vila del Rosari el 27 de gener de 1795 i Sant Francisco del Chañar en 1796.
El 3 d'octubre de 1803 el rei Carlos IV signatura la Real Cedula atorgant-li el titulo de Vila al poble de Tulumba.[4]
Ja com virrey, Sobre Muntanya va manar fundar el fort de Sant Rafael del Diamant (a Mendoza) en 1805.
Després de la Revolució de Maig
Després de la Revolució de Maig del 25 de maig de 1810, va desaparèixer el virregnat, però va subsistir la governació intendència de Còrdova del Tucumán. El Segon Triumvirat va crear, el 29 de novembre de 1813, la Governació De la qual Intendència de Que el seu amb les subdelegacions de Mendoza, Sant Joan i Sant Luis.
En 1815, el governador cordovès José Javier Díaz va integrar Còrdova a la Lliga de l'els Pobles Lliures, dirigida pel cabdill José Artigas, fundador del partit federal. Però el cabildo de La Rioja, controlat per Ramón Brizuela i Doria, es va negar a acompanyar als federals i va decidir separar-se de la província, obeint al Directori. Una reacció federal va ser aixafada pel llavors tinent coronel Alejandro Heredia, per iniciativa del diputat de La Rioja al Congrés de Tucumán, Pedro Ignacio de Castro Fangs. El Congrés va ordenar al governador intendent de Còrdova el 2 de setembre de 1817 que no innovi cusi alguna en el particular, i s'abstingui de tot acte que indiqui jurisdicció sobre el poble de La Rioja, fins que el Congrés determinés.
El 15 de desembre de 1817, després que retornessin al govern de Còrdova els partidaris del directori de Buenos Aires, el Congrés va resoldre declarar restituída a l'antic ordre de dependència la ciutat de La Rioja, tornant a la situació de tinença de govern de la Província de Còrdova.
Després del Motí d'Arequito del 5 de gener de 1820, el Cabildo de Còrdova va deposar al governador intendent Manuel Antonio de Castro i va declarar la independència federal de la província, nomenant al general Busts, cap de la revolta d'Arequito, governador de la província autònoma de Còrdova. Al març es va separar la província de La Rioja.
En la jurisdicció de Còrdova van ser creades les següents parròquies durant el període intendencial: La nostra Senyora del Carmen (Deán Funes, 1793), La nostra Senyora de la Mercè (Achiras, 1795), Alpa Corral (1795), Laboulaye (1795), Reducció (1795), Santa Rosa de Lima (Santa Rosa de Riu Primer, 1800).[5]
Governadors intendents
- Virregnat
- Rafael de Sobremonte Núñez Castillo Angulo i Bullón Ramírez d'Arellano, marquès de Sobremonte (1784 - 1797)
- Nicolás Pérez de l'Aspecte (1797 - 1803)
- José González (1803 - 1805)
- Victoriano Rodríguez (1805 - 1807)
- Juan Gutiérrez de la Petxina (1807 - 1810)
- Revolucionaris
- Cabildo de Còrdova presidit per Dalmacio d'Allèn (1 d'agost de 1810 - 11 d'agost de 1810)
- Francisco Ortiz d'Ocampo (11 d'agost de 1810 - 16 d'agost de 1810)
- Juan Martín de Pueyrredón (1810)
- Nicolás Viana (1810)
- Diego Pueyrredón (1811)
- Santiago Carreras (1812)
- Juan Antonio Ortiz d'Ocampo (1813)
- Ambrosio Funes (1814)
- Antonio Castro (1815)
Referències
-
This page is based in an article from Wikipedia (please colaborate or donate).
Reutilization of the present article (modified or copied) is encouraged with the only conditions of adding a link to this page and to keep the same license.