Immunoglobulina G
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
La immunoglobulina G (IgG) és una de les cinc classes de anticòss humorals produïts per l'organisme. Es tracta de la immunoglobulina predominant en els fluids interns del cos, com són la sang, el líquid cefaloraquidi i el liquido peritoneal (líquid present en la cavitat abdominal). Aquesta proteïna especialitzada és sintetitzada per l'organisme en resposta a la invasió de bacteris, fongs i virus. És la immunoglobulina més abundant del sèrum, amb una concentració de 600-1.800 mg per 100 ml.[1] La IgG constitueix el 80% de les immunoglobulines totals.
La IgG és l'única classe d'immunoglobulines que travessa la placenta, transmetent la immunitat de la mare al fetus. És la immunoglobulina més petita, amb un pes molecular de 150.000 Daltons,[1] així pot passar fàcilment del sistema circulatori del cos als teixits. La síntesi d'IgG es controla principalment per l'estímul dels antigens. En el cas d'animals axénicos (sense microbis), amb nivells d'IgG molt baixos, el nivell d'IgG s'eleva quan se'ls trasllada a un ambient normal.
Les cadenes H de la IgA són de l'isotipo γ, conté un 2-3% en pes de glúcids.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Devlin, T. M. 2004. Bioquímica, 4ª edició. Reverté, Barcelona. ISBN 84-291-7208-4
Vegeu també
- Anticòsdóna:Immunoglobulin G
-
This page is based in an article from Wikipedia (please colaborate or donate).
Reutilization of the present article (modified or copied) is encouraged with the only conditions of adding a link to this page and to keep the same license.