Idioma albanès

De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure

Albanès {{{natiu}}}
Parlat en	Fitxer:Flag of Albània.svg Albània Kosovo (Estat parcialment reconegut) Fitxer:Flag of Macedònia.svg República de Macedònia Itàlia Montenegro Epiro (Regió administrativa de Grècia) Fitxer:Flag of Sèrbia.svg Sèrbia i altres països.
Regió	Sud-oest dels Balcans i sud de Itàlia.
Parlants	15 milions
Família	Indus-europea Albanès
Dialectes	Guego, Tosc, Arbanita, Arbëreshë
Alfabet	Llatí
Estatus oficial
Oficial en	Fitxer:Flag of Albània.svg Albània Kosovo (Estat parcialment reconegut) Fitxer:Flag of Sèrbia.svg Sèrbia Fitxer:Flag of Macedònia.svg Macedònia Montenegro Itàlia (com a llengua minoritària)
Regulat per	No està regulat
Codis
ISO 639-1	`sq`
ISO 639-2	`sqi`
ISO 639-3	`sqi`
Extensió geogràfica de l'albanès

El albanès (en albanès: gjuha shqipe, llengua albanesa; /ˈɟoˌha ˈʃciˌpɛ/) és una macrolengua parlada per uns 10-15 milions d'habitants de la península balcànica, a Albània al sud-aquest de Europa.

Contingut

1 Classificació
- 1.1 Estatus oficial
- 1.2 Dialectes
2 Fonologia
3 Albanólogos il·lustres
4 Altres representacions
5 Vegeu també
6 Enllaços externs

Classificació

El llibre escrit en albanès més antic que es coneix és Meshari, escrit pel clergue catòlic Gjon Buzuku en 1555.

En els anys 1850 es va provar que l'albanès és una llengua indoeuropea. L'albanès constitueix actualment una branca dins de la família indoeuropea.

Inicialment es va suggerir que era l'única llengua supervivent de les llengües ilíricas que antigament es van parlar en el sud-oest dels Balcans. No obstant això, actualment existeix una evidència més sòlida del seu parentiu amb l'antic dacio que es va parlar en Moesia i Dacia. La principal evidència són préstecs prerromanos en el romanès modern, presumiblement procedents del dacio, que clarament estan emparentats amb el modern albanès. D'altra banda, no és clar si la llengua dacia i la branca ilírica van pertànyer a diferents branques de l'indoeuropeo, encara que la major part dels acadèmics pensen que així va ser.

Estatus oficial

El dialecte tosc és la llengua oficial de Albània. L'albanès també és una de les llengües oficials de Kosovo, d'alguns cantons de la República de Macedònia i d'algunes comunas de Sicília.

Dialectes

L'albanès està dividit en diversos dialectes agrupats en dos grups dialectals: el guego (geg) i el tosc (tosk) – tingut per oficial del estat albanès– . La frontera tradicional entre ambdós grups dialectals ha estat el riu Shkumbin, estant el guego al nord del riu i el tosc al sud. Ambdós grups es diferencien tant en trets fonològics com en trets lèxics. A Itàlia les comunitats d'origen albanès establertes des de finalitats del segle XV parlen un subdialecte del tosc anomenat arbëresh.

Fonologia

L'albanès té set vocals: /i ɛ a ə ɔ i o/ i 29 fonemes consonàntics. El dialecte guego té vocals llargs i nasals.

Vocals

*Quadre fonètic de les vocals albaneses*
Fonemes	Escrits com...	Pronunciació com en...
/i/	i	sí
/ɛ/	i	francès mère
/a/	a	la
/ə/	ë	anglès about (schwa)
/ɔ/	o	anglès law
/i/	i	francès du
/o/	o	tu

Consonants

A continuació hi ha una taula amb la descripció fonètica de les consonants de l'albanès. L'ortografia i comparatives de la seva pronunciació es mostren en la taula posterior.

*Quadre de consonants de l'albanès segons l'IPA*
	Dental	Labial	Alveolar	Postalv.	Palatal	Vetllar	Glotal
Oclusiva		p b	t d		c ɟ	k g
Africada			ts dz	tʃ dʒ
Fricativa	θ ð	f v	s z	ʃ ʒ			h
Nasal		m	n		ɲ
Aproximante			l		j	lˠ
vibrants			ɾ r

*Consonants de l'albanès (escriptura i pronunciació)*
Fonema (segons el IPA)	Escrit com...	Pronunciació com en...
/p/	p	espanyol perro
/b/	b	espanyol barquejo
/t/	t	espanyol tan
/d/	d	espanyol di
/c/	q	similar a l'anglès hot iear
/ɟ/	gj	similar a l'anglès vaig donard iou
/k/	k	espanyol coco
/g/	g	espanyol gogó
/ts/	c	similar a l'anglès hats, o al japonès tsuki
/dz/	x	similar a l'anglès goods
/tʃ/	ç	espanyol chocolate
/dʒ/	xh	anglès jet
/θ/	th	espanyol zueco
/ð/	dh	anglès this
/f/	f	espanyol fllauro
/v/	v	anglès van
/s/	s	espanyol sgoso
/z/	z	anglès zoo
/ʃ/	sh	anglès show
/ʒ/	zh	anglès vaig veuresion, francès jour
/h/	h	anglès hat o com la "h" aspirada de l'andalús en la "s" que marca plural.
/m/	m	espanyol manus
/n/	n	espanyol no
/ɲ/	nj	similar a la ñ espanyola
/l/	l	espanyol la
/j/	j	espanyol hielo, anglès iés, alemany jahr
/lˠ/	ll	anglès el meull ("dark L")
/r/	rr	espanyol rgosa, hierro (vibrant múltiple)
/ɾ/	r	espanyol aro, (vibrant simple)

Comentaris:

Les africades es pronuncien com un so (un oclusivo i un fricatiu en el mateix punt).
Les oclusivas palatals q i gj es troben també en hongarès.
La nasal palatal nj es correspon al so de la lletra ñ de l'espanyol.
El so ll és una lateral velarizada, similar a l'anglesa "dark L".
El contrast entre la vibrant r i rr és idèntic a l'espanyol.

Vocabulari i mostres de pronunciació

Albanès: shqip /ʃcip/ (shtyip)
hola: tungjatjeta /tun ɟat 'jɛ ta/ (tun-gya-TIE-ta) Sentir
adéu: mirupafshim /el meu ɾo 'paf ʃim/ (el meu-ru-PAF-shim) Sentir
per favor: dj. lutem /dj. 'dl. tɛm/ (iU DL.-tem) Sentir
gràcies: faleminderit /fa lɛ min dɛ 'ɾit/ (fa-li-min-de-RIT) Sentir
aquesta/aquest: atë /a 'tə/ (a-ET) Sentir
quant? sa është? /'sa əʃ tə/ (SA esh-et)
Inglés: anglisht /an 'gliʃt/ (an-GLISHT) Sentir
sí: po /pɔ/ (PO) Sentir
no: jo /jɔ/ (HIO) Sentir
perdó: më fal /mə 'fal/ (em FAL) Sentir
No entenc: nuk kuptoj /nuk 'kup tɔj/ (nuk KUP-toi) Sentir
On està el bany?: ku është banjoja? /ku əʃ 'tə 'ba ɲɔ ja/ (ku és-ET BA-ño-hia) Sentir
Brindis: gëzuar /gə zu aɾ/ (gue-la seva-ar) Sentir
Parla anglès?: flisni Anglisht? /flis ni an 'gliʃt/ (flis-ni an-GLISHT) Sentir

Nota: Tots els sons d'a dalt estan en format Ogg Vorbis.

Albanólogos il·lustres

Alguns lingüistes eminents que han centrat els seus estudis en l'albanès han estat Johann Georg von Hahn, Franz Bopp, Gustav Meyer, Norbert Jokl, Eqrem Çabej, Stuart Edward Mann, Carlo Tagliavini, Wacław Cimochowski, Eric Pratt Hamp, Agnija Desnickaja i el sociolingüista Gjovalin Shkurtaj que és el director del Departament de Lingüística de la Universitat de Tirana.