ISO 639-2
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
ISO 639-2 és la segona part del codi ISO 639 que constitueix les normes internacionals de codis de llengua. Va ser publicada a finalitats de 1998 i inclou codis de tres lletres per 460 llengües.
Està pensada per a les necessitats terminològiques, però també es dirigeix a aplicacions bibliogràfiques.
La norma ISO 639-2 inclou totes les caracteritzacions de la seva antecessora, ISO 639-1 però les expandeix. No obstant això, afegeix una subdivisió (en ISO 639-2/T per a terminologia i ISO 639-2/B per a usos bibliogràfics) que buscar resoldre el problema plantejat per l'ús generalitzat, no totalment compatible amb ISO 639-1, de la norma MARC 21[1] en la comunitat bibliogràfica. En total existeixen 23 diferències en els codis de llengua si prenem en compte l'anterior subdivisió.
Referències
- ↑ MARC 21 és el nom dels formats USMARC i CANMARC recentment harmonitzats i publicats en 1999.
Vegeu també
Enllaços externs
- Byrum, John D. (1999), ISO 639-1 i ISO 639-2: normes internacionals de codis de llengua. ISO 15924: norma internacional de noms d'escriptures, URL accedida el 8 de Juny de 2006.dóna:ISO 639-2
