Genètica
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
La genètica (del terme "Gen", que prové de la paraula grega γένος i significa "descendència") és el camp de les ciències biològiques que tracta de comprendre com la herència biològica és transmesa d'una generació a la següent, i com s'efectua el desenvolupament de les característiques que controlen aquests processos.
Contingut |
Ciència
La genètica és una branca de les ciències biològiques, que el seu objectiu és l'estudi dels patrons d'herència, de la manera en què els trets i les característiques es transmeten de pares a fills. Els gens es formen de segments d'ADN (àcid desoxirribonucleico), la molècula que codifica la informació genètica en les cèl·lules. L'herència i la variació constitueixen la base de la Genètica.
En la prehistòria, els éssers humans van aplicar les seves intuïcions sobre els mecanismes de l'herència a la domesticació i millora de plantes i animals. En la investigació moderna, la Genètica proporciona eines importants per a la investigació de la funció de gens particulars, com l'anàlisi de interaccions genètiques. En els organismes, la informació genètica generalment resideix en els cromosomas, on està emmagatzemada en la seqüència de molèculas de àcid desoxirribonucleico (ADN).
Els genés contenen la informació necessària per determinar la seqüència de aminoàcids de les proteïnas. Aquestes, al seu torn, exerceixen una funció important en la determinació del fenotip final, o aparença física, de l'organisme. En els organismes diploides, un al·lel dominant en un dels cromosomes homòlegs emmascara l'expressió d'un al·lel recessiu en l'altre.
En l'argot dels genètics, el verb codificar s'usa freqüentment per significar que un gen conté les instruccions per sintetitzar una proteïna particular, com en la frase el gen codifica una proteïna. Ara sabem que el concepte "un gen, una proteïna" és simplista i que un mateix gen pot de vegades donar lloc a múltiples productes, depenent de com es regula la seva transcripció i traducció.
Aquesta ciència ha estat de molta utilitat per al tractament de malalties i per a l'esclariment de casos amb ajuda del material genètic.
Cronologia de descobriments notables
| 1865 | Es publica el treball de Gregor Mendel |
| 1900 | Els botànics Hugo de Vries, Carl Correns i Eric Von Tschermak redescobreixen el treball de Gregor Mendel |
| 1903 | Es descobreix la implicació dels cromosomas en l'herència |
| 1905 | El biòleg britànic William Bateson encunya el terme "Genetics" en una carta a Adam Sedgwick |
| 1910 | Thomas Hunt Morgan demostra que els gens resideixen en els cromosomes |
| 1913 | Alfred Sturtevant crea el primer mapa genètic d'un cromosoma |
| 1918 | Ronald Fisher publica On the correlation between relatives on the supposition of Mendelian inheritance —la síntesi moderna comença. |
| 1923 | Els mapes genètics demostren la disposició lineal dels gens en els cromosomes |
| 1928 | Es denomina [[molt tación]] a qualsevol canvi en la seqüència nucleotídica d'un gen, sigui aquesta evident o no en el fenotip |
| 1928 | Fred Griffith descobreix una molècula hereditària transmissible entre bacteris (vegeu Experiment de Griffith) |
| 1931 | El entrecreuament és la causa de la recombinació |
| 1941 | Edward Lawrie Tatum i George Wells Beadle demostren que els gens codifiquen proteïnas; vegeu el dogma central de la Genètica |
| 1944 | Oswald Theodore Avery, Colin McLeod i Maclyn McCarty demostren que el ADN és el material genètic (denominat llavors principi transformante) |
| 1950 | Erwin Chargaff demostra que les proporcions de cada nucleòtid segueixen algunes regles (per exemple, que la quantitat de adenina, A, tendeix a ser igual a la quantitat de timina, T). Barbara McClintock descobreix els transposones en el blat de moro |
| 1952 | El experiment d'Hershey i Chase demostra que la informació genètica dels fagos resideix en l'ADN |
| 1953 | James D. Watson i Francis Crick determinen que l'estructura de l'ADN és una doble hèlix |
| 1956 | Jo Hin Tjio i Albert Levan estableixen que, en l'espècie humana, el nombre de cromosomas és 46 |
| 1958 | El experiment de Meselson i Stahl demostra que la replicació de l'ADN és semiconservativa |
| 1961 | El codi genètic està organitzat en triplets |
| 1964 | Howard Temin demostra, emprant virus d'ARN, excepcions al dogma central de Watson |
| 1970 | Es descobreixen les enzims de restricció en el bacteri Haemophilius influenzae, la qual cosa permet als científics manipular l'ADN |
| 1977 | Fred Sanger, Walter Gilbert, i Allan Maxam seqüencien ADN per primera vegada treballant independentment. El laboratori de Sanger completa la seqüència del genoma del bacteriófago Φ-X174 |
| 1983 | Kary Banks Mullis descobreix la reacció en cadena de la polimerasa, que possibilita l'amplificació de l'ADN |
| 1989 | Francis Collins i Lap-Chee Tsui seqüencien un gen humà per primera vegada. El gen codifica la proteïna CFTR, el defecte de la qual causa fibrosis quística |
| 1990 | Es funda el Projecte Genoma Humà per part del Departament d'Energia i els Instituts de la Salut dels Estats Units |
| 1995 | El genoma de Haemophilus influenzae és el primer genoma seqüenciat d'un organisme de vida lliure |
| 1996 | Es dóna a conèixer per primera vegada la seqüència completa d'un eucariota, el llevat Saccharomyces cerevisiae |
| 1998 | Es dóna a conèixer per primera vegada la seqüència completa d'un eucariota pluricelular, el nematode Caenorhabditis elegans |
| 2001 | El Projecte Genoma Humà i Celera Genomics presenten el primer esborrany de la seqüència del genoma humà |
| 2003 | (14 d'abril) Es completa amb èxit el Projecte Genoma Humà amb el 99% del genoma seqüenciat amb una precisió del 99,99%[1] |
Subdivisions de la genètica
La genètica se subdivideix en diverses branques, com:
- Clàssica o mendeliana: Es preocupa de l'estudi dels cromosomas i els genés i de com s'hereten de generació en generació.
- Quantitativa, que analitza l'impacte de múltiples gens sobre el fenotip, molt especialment quan aquests tenen efectes de petita escala.
- Molecular: Estudia el ADN, la seva composició i la manera en què es duplica. Així mateix, estudia la funció dels gens des del punt de vista molecular.
- de Poblacions i evolutiva: Es preocupa del comportament dels gens en una població i de com això determina la evolució dels organismes.
- del desenvolupament: Es preocupa de com els gens controlen el desenvolupament dels organismes.
Enginyeria genètica
La enginyeria genètica és l'especialitat que utilitza tecnologia de la manipulació i transferència del ADN d'uns organismes a uns altres, permetent controlar algunes de les seves propietats genètiques. Mitjançant l'enginyeria genètica es poden potenciar i eliminar qualitats d'organismes en el laboratori. Per exemple, es poden corregir defectes genètics (teràpia gènica), fabricar antibiòtics en les glàndules mamarias de vaques de granja o clonar animals com la ovella Dolly. Algunes de les formes de controlar això és mitjançant transfecció (lisar cèl·lules i usar material genètic lliure), conjugació (plásmidos) i transducción (ús de fagos o virus), entre altres formes. A més es pot veure la manera de regular aquesta expressió genètica en els organismes (Operon).
Bibliografia
- GRIFFITHS, A.J.F.;MILLER, J.H.;SUZUKI, D.T.;LEWONTIN, R.C. & GELBART. (1.995). Genètica. 5ª Edició. McGraw-Hill Interamericana. Espanya.
- KLUG, W.S. & CUMMINGS, M.R. (1.998). Conceptes de Genètica. 5ª Edició. Prentice Hall. Espanya.
- BENITO-JIMENEZ, C. (1.997). 360 Problemes de Genètica. Resolts pas a pas. 1ª Edició. Editorial Síntesi. Espanya.
- MENSUA, J.L. (2002). Genètica: Problemes i exercicis resolts. Prentice
