Fanny Ardant
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
| Fanny Ardant | |
|---|---|
| Naixement | 22 de març de 1949 (61 anys) Saumur, Maine-et-Loire, França |
| Fitxa en IMDb | |
Fanny Ardant (n. 22 de març de 1949 en Saumur, Maine-et-Loire, França) és una actriu francesa.
El seu nom complet és Fanny Margherite Judith Ardant, era filla d'un oficial de la cavalleria francesa. Poc després de néixer la seva família es trasllada al principat de Mònaco. Més endavant a l'edat de setze anys es va traslladar a Aix-en-Provence amb la finalitat d'estudiar Ciències Polítiques, però va abandonar la carrera amb la intenció de dedicar-se per complet al món de la interpretació.
A meitat dels anys 70 a París, va rebre classes d'art dramàtic per part de Jean Périmony, i al mateix temps va debutar com a actriu de teatre.
En 1976 va fer el seu debut al cinema amb la pel·lícula dirigida per Joël Séria, Marie-Poupée. Així mateix tres anys més tard va ser popular a França gràcies a la sèrie de televisió Els dames de la côte. A principis dels 80 coneix al director de cinema francès François Truffaut amb el qual inicia una relació sentimental de la qual naixeria en 1983 la seva filla Josephine. Fanny ja tenia una filla anomenada Lumir d'una relació anterior en 1975 i posteriorment en 1990 tindria a la seva última filla, Baladine.
Ha tingut tres filles en total: Lumir (04.04.1975) de Dominique Leverd, Josephine (28.09.1983) de François Truffaut, i Baladine (24.04.1990) de Fabio Conversi.
En 1981 aconsegueix fama internacional amb La dona del costat, pel·lícula dirigida per Truffaut i en la qual comparteix el protagonisme amb Gérard Depardieu. Aquest mateix any va rebre la seva primera nominació als premis César.
Durant la dècada dels 80 a més d'amb Truffaut, Fanny serà protagonista en les pel·lícules d'altres directors coneguts: Alain Resnais, Costa-Gavras, Ettore Scola o Volker Schlöndorf. En 1983, per Vivament el diumenge, seria de nou nominada als César, però una altra vegada com dos anys abans, el premi seria per a Isabelle Adjani.
En 1995 va fer la seva presentació a Hollywood amb Sabrina de Sydney Pollack, pel·lícula protagonitzada per Harrison Ford i Julia Ormond.
Per fi en 1996 va rebre el premi César a la millor actriu per la seva interpretació en la comèdia Tots estan boges dirigida per Gabriel Aghion.
Durant l'última etapa de la seva carrera ha destacat en pel·lícules com Vuit dones, comèdia de misteri dirigida per François Ozon, per la qual tindria la seva última nominació als premis César i en Calles Forever de Franco Zeffirelli en la qual donava vida a la famosa cantant d'opera Maria Calles. També ha participat en dues pel·lícules espanyoles: Sense notícies de Déu de Agustín Díaz Yanes i L'any del diluvi de Jaime Chávarri.
Filmografia
- Marie-Poupée (1976) de Joël Séria
- Els chiens (1979) de Alain Jessua
- Els uns i els altres (1981) de Claude Lelouch
- La dona del costat (1981) de Françoise Truffaut
- La vida és una novel·la (1981) de Alain Resnais
- Benvenuta (1983) de Jean-Claude Batz i André Delvaux
- Desiderio (1983) de Anna Maria Tató
- Vivament el diumenge (1983) de François Truffaut
- L'amor de Swan (1984) de Volker Schlöndorff
- L’amour à mort (1984) de Alain Resnais
- Els enragés (1985) de Pierre-William Glenn
- Lété prochain (1985) de Nadine Trintignant
- Consell de família (1986) de Costa-Gavras
- Li paltoquet (1986) de Michel Deville
- Mélo (1986) de Alain Resnais
- La família (1987) de Ettore Scola
- Amor i desitjos (1988) de Margarethe Von Trotta
- Pleure pas my love (1989) de Tony Gatlif
- Austràlia (1989) de Jean-Jacques Andrien
- Aventura de Catherine (1990) de Pierre Beuchout
- Rien que donis mensonges (1991) de Paule Muret
- Solament en la foscor (1991) de Mark Peploe
- Amok (1993) de Jöel Farges
- La femme du déserteur (1993) de Michal Bat-Adam
- El coronel Chabert (1994) de Yves Angelo
- Les cent i una nits (1995) de Agnés Varda
- Més enllà dels núvols (1995) de Michelangelo Antonioni i Wim Wenders
- Sabrina (1995) de Sydney Pollack
- Tots estan boges (1996) de Gabriel Aghion
- Désiré (1996) de Bernard Murat
- Ridicule. Ningú està fora de perill (1996) de Patrice Laconte
- Elizabeth (1998) de Shekhar Kapur
- El sopar (1998) de Ettore Scola
- Li fils du française (1999) de Gérard Lauzier
- La débandade (1999) de Claude Berri
- El libertino (2000) de Gabriel Aghion
- Change moi dt. vie (2001) de Llíria Bégéja
- Sense notícies de Déu (2001) de Agustín Díaz Yanes
- Vuit dones (2002) de François Ozon
- Calles Forever (2002) de Franco Zeffirelli
- Nathalie X (2003) de Anne Fontaine
- L'any del diluvi (2004) de Jaime Chávarri
- L’odore del sangue (2004) de Mario Martone
- Emeth (2006)
- Paris, je t'aime (2006) de Vari
- La chambre d'ami (2007)
- Bord Cadre (2006)
- Li Beau Monde (2006)
- Roman de Gare (2007) de Claude Lelouch amb pseudònim Hervé Picard
- L'Ora vaig donar Punta (2007) de Vincenzo Marra
- Hello Goodbye (2008) de Graham Guit
- Il Divo (2008) de Paolo Sorrentino
- Cendres et sang (2009) de Fanny Ardant
- Visages (2009) de Tsai Ming-liang
Enllaços externs
- A Mulher do Costat
- Calles Forever (En anglès)aneu:Fanny Ardant
-
This page is based in an article from Wikipedia (please colaborate or donate).
Reutilization of the present article (modified or copied) is encouraged with the only conditions of adding a link to this page and to keep the same license.