Embolcall víric
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
El embolcall víric és una estructura que envolta a la càpsida viral típica dels virus animals. Només uns pocs vegetalés i bacteriófagos tenen embolcall. En els animals prové en bona part de la membrana plasmática de l'hospedador (o de la seva membrana nuclear); però aquesta membrana cel·lular no és l'únic component de l'embolcall; cap a l'exterior apareixen glicoproteïnas que estan codificades en el genoma viral. Freqüentment la glicoproteïna s'agrupa per formar pues o espines que són importantíssims antigens vírics.
Molts, entre l'embolcall i la cápside presenten una matriu proteïca cementante (exemple: Rhabdovirus).
L'embolcall és flexible, pleomórfica. A més, l'embolcall té una bicapa lipídica relativament sensible a la dessecació, a la calor i als detergents, amb el que és detectable simplement amb èter, que dissol els lípids, i el virus queda inactivado.
La funció principal de l'embolcall és ajudar al virus a entrar en la cèl·lula hoste. Les glicoproteïna de la superfície serveixen per identificar i unir-se als punts receptors en la membrana de l'hoste. L'embolcall viral es fusiona després amb la membrana de la cèl·lula, amb el que permet entrar a la càpsida i al genoma viral.
Usualment, la cèl·lula infectada es carrega de més partícules virals per un extens període.
Referències
- [1]
- An animation of an enveloped virus attaching itself link is inactive****
- «Virus Structure». Molecular Expressions: Images from the Microscope.
