Dinastia Ming

De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure

La dinastia Ming (Lluentor: 明, pinyin: Míng) va ser la penúltima dinastia xinesa, que va governar entre els anys 1368 i 1644.

Fitxer:Gugong.jpg

La Ciutat prohibida, residència oficial imperial de les dinasties Ming i Qing des de 1420 fins a 1924, quan la República de Xina va expulsar a Puyi de la cort.

Va succeir a la dinastia Yuan, d'origen mongol. La seva successora seria també una dinastia estrangera, la dinastia manchú dels Qing.

Contingut

1 Historia
- 1.1 Expedicions marítimes
2 Economia
3 Declivi i caiguda
4 Emperadors de la Dinastia Ming
- 4.1 Emperadors de la Dinastia Ming del Sud
5 Vegeu també
6 Enllaços externs

Historia

La dinastia Yuan dels mongoles va haver d'enfrontar-se al segle XIV a nombroses revoltes degudes en gran part als desastres naturals que van assolar Xina en aquella època. El descontentament amb una dinastia que, a més, era vista com a estrangera, va provocar nombroses rebel·lions.

Una d'aquestes rebel·lions, que acabaria establint la nova dinastia Ming, va ser encapçalada per un capdavanter camperol, Zhu Yuanzhang qui va aconseguir imposar-se dins del moviment proclamant-se emperador i es va convertir així en el primer emperador de la dinastia Ming. Va utilitzar el nom d'època Hongwu para tot el seu regnat, per la qual cosa se li crida habitualment el "emperador Hongwu".

El seu successor acabaria sent el seu fill, l'emperador Yongle. Aquest va pujar al tron després d'una breu guerra civil en què es va fer amb el poder arrabassant-li-ho al successor legítim, nebot seu. La seva falta de legitimitat li feia tenir enemics en Nanjing, per la qual cosa va decidir traslladar la capital a Pequín, on tenia la seva base de poder. No obstant això, per poder exercir el poder des del nord era necessari tenir bons mitjans de comunicació amb el sud, per la qual cosa la capital es va mantenir en Nanjing fins que es va acabar de construir el Gran Canal.

Expedicions marítimes

Seria precisament durant el regnat de Yongle quan Xina es convertiria en la primera potència marítima del món, com evidencien els set viatges de Zheng He al sud d'Àsia i Àfrica. No obstant això, aquests viatges no tindrien continuïtat, probablement pel cost que aquests havien suposat per a les arques de l'Estat. Xina va abandonar la seva flota i va renunciar a continuar les expedicions marines.

Chuang-lie-tu (Chu Yu chien o Ch’ung chen, 1627-1644), va anar l'últim emperador de la dinastia Ming. La gran pressió que va rebre per part dels Tunguses, que estaven a les portes de Pequín, li va portar a prendre la decisió de penjar-se. Els nous conqueridors van crear la nova dinastia Qing, Manchú. Els successors Ming es van refugiar en Yunnan i més tard a Birmània, des d'on sempre van desitjar poder tornar a recuperar el tron arrabassat pels Tunguses, l'últim pretendent va ser executat en 1661.

Economia

L'època Ming va ser una època de creixement econòmic i esplendor cultural en què es van produir els primers contactes comercials entre Xina i les potències occidentals. Precisament, el comerç amb les potències occidentals i amb Japó, que els Ming van intentar impedir durant molt temps, portarien a una mercantilización de la societat similar a la qual s'havia produït durant la dinastia Song.

Declivi i caiguda

Aquests contactes amb altres països, no obstant això, van mostrar la debilitat de Xina enfront de Japó i les potències europees. La dinastia Ming entraria en declivi econòmic i social fins a la seva caiguda durant el regnat de l'emperador Chongzhen, que es va suïcidar en 1644 quan Pequín va ser conquistada per un exèrcit rebel liderat per Li Zicheng. El buit de poder que es va produir a Xina facilitaria l'entrada dels conqueridors manchúes, la nova dinastia Qing.

Emperadors de la Dinastia Ming

Nom Personal	Nom Pòstum (forma curta)	Nom	Nom del Regnat	Anys Regnat	Nom per el com és conegut
Zhū Yuánzhāng 朱元璋	Gāodì 高帝	Tàizǔ 太祖	Hóngwǔ 洪武	1368-1398	Emperador Hongwu
Zhū Iǔnwén 朱允炆	Huìdì 惠帝	Cap dau1	Jiànwén 建文	1398-1402	Emperador Jianwen
Zhū Dì 朱棣	Wēndì 文帝	Chéngzǔ, 成祖 o Tàizōng, 太宗	Iǒnglè 永樂	1402-1424	Emperador Yongle
Zhū Gāochì 朱高熾	Zhāodì 昭帝	Rénzōng 仁宗	Hóngxī 洪熙	1424-1425	Emperador Hongxi
Zhū Zhānjī 朱瞻基	Zhāngdì 章帝	Xuānzōng 宣宗	Xuāndé 宣德	1425-1435	Emperador Xuande
Zhū Qízhèn 朱祁鎮	Ruìdì 睿帝	Iīngzōng 英宗	Zhèngtǒng, 正統 1436-1449; Tuānshùn, 天順 1457-1464	1435-1449; 1457-1464²	Emperador Zhengtong
Zhū Qíyù 朱祁鈺	Jǐngdì 景帝	Dàizōng 代宗	Jǐngtài 景泰	1449-1457	Emperador Jingtai
Zhū Jiànshēn 朱見深	Chúndì 純帝	Xiànzōng 憲宗	Chénghuà 成化	1464-1487	Emperador Chenghua
Zhū Yòutáng 朱祐樘	Jìngdì 敬帝	Xiàozōng 孝宗	Hóngzhì 弘治	1487-1505	Emperador Hongzhi
Zhū Hòuzhào 朱厚照	Yìdì 毅帝	Wǔzōng 武宗	Zhèngdé 正德	1505-1521	Emperador Zhengde
Zhū Hòucōng 朱厚熜	Sùdì 肅帝	Shìzōng 世宗	Jiājìng 嘉靖	1521-1566	Emperador Jiajing
Zhū Zǎihòu 朱載垕	Zhuāngdì 莊帝	Mùzōng 穆宗	Lóngqìng 隆慶	1566-1572	Emperador Longqing
Zhū Yìjūn 朱翊鈞	Xiǎndì 顯帝	Shénzōng 神宗	Wànlì 萬曆	1572-1620	Emperador Wanli
Zhū Chángluò 朱常洛	Zhēndì 貞帝	Guāngzōng 光宗	Tàichāng 泰昌	1620	Emperador Taichang
Zhū Yóujiào 朱由校	Zhédì 悊帝	Xīzōng 熹宗	Tuānqǐ 天啟	1620-1627	Emperador Tianqi
Zhū Yóujiǎn 朱由檢	Zhuānglièmǐn 莊烈愍	Sīzōng 思宗	Chóngzhēn 崇禎	1627-1644	Emperador Chongzhen
1 L'emperador Yongle va usurpar el tron del seu nebot l'Emperador Jianwen, qui oficialment va morir en un incendi a palau però que se sospita va viure reclòs. L'emperador Yongle va esborrar tot sobre el regnat del seu nebot i cap nom li va ser donat
2 Després d'escoltar el consell dels eunucs, l'emperador Zhengtong va conduir una campanya en 1449 contra els mongoles i va ser capturat. El seu germà, l'Emperadorher Jingtai, va assumir el tron. Els mongoles van deixar anar a l'emperador Zhengtong, que va tornar per viure en reclusió. No obstant això, l'Emperador Zhengtong podia reclamar la seva posició a la mort del seu germà, triant per al seu regnat el nom de Tianshun.

Emperadors de la Dinastia Ming del Sud

Nom Personal	Nom	Nom del Regnat	Anys Regnat	Nom per el com és conegut
Zhū Yóusōng 朱由崧	Ānzōng 安宗	Hóngguāng 弘光	1644-1645	Emperador Hongguang Príncep de Fu 福王 Fú Wáng
Zhū Yùjiàn 朱聿鍵	Shàozōng 紹宗	Lóngwǔ 隆武	1645-1646	Emperador Longwu Príncep de Tang 唐王 Táng Wáng
Zhū Chángfāng 朱常淓	Cap donat	Cap dau, però designat de vegades Regència del Príncep de Dl. (Luh) 潞王臨國 Lù Wáng Lín Guó	1645	Príncep de Dl. (Luh) 潞王 Lù Wáng
Zhū Iǐhǎi 朱以海	Cap donat	Cap dau, però designat de vegades Regència del Príncep de Dl. (Lou) 魯王臨國 Lǔ Wáng Lín Guó	1645-1653	Príncep de Dl. (Lou) 魯王 Lǔ Wáng
Zhū Yùyuè 朱聿[金粵]	Cap dau	Shàowǔ 紹武	1646-1647	Emperador Shaowu Príncep de Tang 唐王 Táng Wáng
Zhū Yóuláng 朱由榔	Cap dau	Iǒnglì 永曆	1646-1662	Emperador Yongli Príncep de Gui 桂王 Guì Wáng