Dòlar nord-americà
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
| Dòlar nord-americà | |
|---|---|
| United States dollar, en anglès Dòlar nord-americà, en espanyol | |
| Fitxer:United States penny, obverse, 2002.jpg | Fitxer:Dollar11963A.JPG |
| Moneda d'un centau | Bitllet d'un dòlar |
| Codi: | USD |
Àmbit: Estats UnitsAltres països americans: Equador, El Salvador, Puerto Rico, Panamà, Is.Turques i Caicos, Illes Verges brit. i EUA Altres països oceànics: Guam, Is.Marshall, Micronèsia, Is.Mariannes N., Palau, Samoa Americana, Timor-Leste, Terr.Índic Britànic,[1] i al àrea insular d'Estats Units | |
| Símbol: | $ |
| Fracció: | Cent centaus Deu digues-mes |
| Monedas: | 1¢, 5¢, 1 digues-me, ¼$, ½$, $1 |
| Bitllets: | $1, $2, $5, $10, $20, $50, $100 |
| Emissor: | Reserva Federal |
| Taxa de canvi: 5-oct-2009 | 1 USD = 0,6825 EUR |
El dòlar nord-americà és la moneda oficial dels Estats Units d'Amèrica. Encara que l'emissió de dòlars només es fa en aquest país, Equador, El Salvador i Panamà ho han adoptat també com a moneda oficial. El codi ISO 4217 per a aquesta moneda és USD.
Contingut |
El símbol del dòlar
Existeixen diverses versions sobre l'origen del símbol $. La que potser és la més àmpliament acceptada, segons la Oficina de Gravat i Impressió dels Estats Units, és que el mateix és el resultat de l'evolució de l'abreviatura mexicana i espanyola Ps, que abreujava pesos, piastras, o peces de vuit. Aquesta teoria, derivada de l'estudi de manuscrits dels segles XVIII i XIX, explica que la s va passar gradualment a escriure's sobre la P, desenvolupant un equivalent proper a $. El símbol va ser àmpliament usat abans de l'adopció de l'USD en 1785.[2]
Una altra és que el símbol va ser derivat de —o inspirat per— la marca de ceca de la casa de la moneda colonial espanyola de la ciutat de Potosí, a l'actual país de Bolívia. Aquesta marca de ceca estava composta de les lletres PTSI sobre-imposades una damunt de l'altra (vegeu la imatge adjunta), formant un símbol molt similar l'original símbol del dòlar (el d'una barra vertical: $). Els reals de plata espanyols (les «peces de vuit») eren d'ús comú en les colònies angleses d'Amèrica del Nord. Entre elles haguessin figurat les monedes potosinas. Aquestes, a més, haguessin tingut un perfil alguna cosa elevat, ja que la mina de plata de Potosí suposadament va ser la més gran en la història, tant que Potosí va arribar a ser per un temps la ciutat més gran de tota Amèrica i la seva fama era mundial en aquella època.
De vegades s'usa àdhuc la variant amb dues barres verticals. Aquesta variant s'atribueix de vegades a la idea de superposar O i S (de United States), però sembla que la mateixa ja existia per l'època en què la zona eren colònies britàniques. El símbol seria una estilització de les Columnes d'Hèrcules que apareixien en les monedes encunyades en la Ceca de Mèxic, els reals de 8 anomenats columnarios. Les barres verticals serien les columnes i la S seria la banda amb la llegenda «Plus ultra» que les embolicava. Un segell amb aquesta forma s'estampava sobre els lingots d'or i plata que viatjaven en les Flotes d'Índies amb destinació al Tresor Real. La versió d'una sola barra és una simplificació de l'original de dos.
Finalment, la similitud del símbol del dòlar amb el del sesterci (IIS, I·IS o HS) podria fer pensar en un origen romà. No obstant això, en els manuscrits antics mai apareix el símbol del sesterci amb els traços verticals superposats a la lletra S.[3]
Noms dels centaus del dòlar
En anglès cadascuna de les monedes de menys d'un dòlar té un nom específic:
- 1 centau - penny (péni)*
- 5 centaus - nickel (cinc)*
- 10 centaus - digues-me (deu)*
- 25 centaus - quarter (córa)*
- 50 centaus - half dollar (Pes en Panama)*
*Nom donat per hispanoparlants en parts dels Estats Units
Taxa de canvi i cotització
Actualment totes les divises del món estan subjectes entre si per unes lligues que les sostenen estirant-se i aflojandose constantment segons els fluxos de capitals el que fa variar les taxes de canvi i les cotitzacions, aquest sistema d'entramat de lligues és el que li dóna el valor als diners.
Per molt temps el dòlar va ser el pilar de l'economia mundial sent aquest base per als tipus de canvi i cotitzacions mundials. Ara amb l'euro hi ha un major entramaje d'estira i afluixa de les lligues que uneixen a les divises mundials.
Per a Joseph Stiglitz, el sistema de reserves en dòlars és part de la crisi, ja que fa que gran part de l'efectiu arribi a EE. UU. Ell va suggerir que es creés un nou sistema global de reserves. Zhou Xiaochuan- el governador del banc central xinès- va proposar el mateix i va demanar la creació d'una nova moneda i que FMI emetés la nova moneda.[4]
Monedes de dòlar
![100px[[]]Arxiu:United States penny, reverse.jpg](/es/Fitxer:United_States_penny,_obverse,_2002.png)
Bitllets de dòlar
| Denominació ($) | Rostre | Mostra |
|---|---|---|
| $1,00 | George Washington |  |
| $2,00 | Thomas Jefferson | |
| $5,00 | Abraham Lincoln | |
| $10,00 | Alexander Hamilton | |
| $20,00 | Andrew Jackson |  |
| $50,00 | Ulysses S. Grant | |
| $100,00 | Benjamin Franklin |  |
Referències
- ↑ Acceptat juntament amb la lliura esterlina; segons The World Factbook i Foreign and Commonwealth Office.
- ↑ Florian Cajori ([1929]1993). A History of Mathematical Notations (Vol. 2). Nova York: Dover, 15-29.
- ↑ Cajori examina les teories que el símbol té els seus orígens en la marca de Potosí, les inicials "O.S.", les Columnes d'Hèrcules, i l'antiga abreviatura del sesterci, i les descarta. A History of Mathematical Notations, 15-20.
- ↑ Batson, Andrew. "Xina demana una moneda de reserva que substitueixi al dòlar", Wall Street Journal, 24 de març de 2009.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre l'USD.Commons
- Demise of the Dollar
- The End of Dollar Hegemony by Ron Paul
- Hi ha espai per a una major caiguda del dòlar: FMI
- Monedes i bitllets d'Estats Units
Plantilla:ORDENAR:Dolar nord-americàarz:دولار امريكانىdóna:Amerikanske dollaraneu:Dolar Amerika Serikatvaig veure:Đô la Mỹ
