La anarquia en relacions internacionals és una teoria de les relacions internacionals que descriu que el sistema mundial manca de autoritatés o jurisdiccions globals obligatòries: no existeix una sobirania universal o un govern mundial. No hi ha, doncs, un poder coercitiu jeràrquicament superior que pugui resoldre les controvèrsias del sistema exterior similar al que existeix en el plànol domèstic.
Els científics polítics no utilitzen el terme "anarquia" per significar un món en caos, de desordre, o en conflicte. Simplement reflecteix l'ordre del sistema internacional: Estats independents, sense autoritat central per sobre d'ells. Això en analogia, encara que en el context d'una naturalesa completament diferent, al concepte polític d'anarquia (d'individus sobirans).
El concepte d'anarquia és la base per a les teories de relacions internacionals realista, liberal, neorealista, neoliberal. La teoria constructivista de les controvèrsies sosté que la "anarquia" és una condició fonamental del sistema internacional, dient que "l'anarquia és el que els estats fan d'ella". En altres paraules, els agents tracten d'inculcar la idea que la "anarquia" és inherent al sistema internacional, a fi que el status quo no sigui qüestionat per ningú. (Alexander Wendt).