| Albert Sarraut | ||
|---|---|---|
| ||
| | ||
| President | Albert Lebrun | |
| Precedit per | Pierre Laval | |
| Succeït per | Léon Blum | |
| President | Albert Lebrun | |
| Precedit per | Édouard Daladier | |
| Succeït per | Camille Chautemps | |
| Dades personals
| ||
| Naixement | 28 de juliol de 1872 | |
| Defunció | 26 de novembre de 1962 (90 anys) | |
| Partit | Conservador | |
| Religió | Radical | |
Contingut |
Els seus estudis culminen amb una diplomatura en la Facultat de Dret.
En el plànol nacional, Albert Sarraut exerceix una llarga carrera ministerial, que li porta dues vegades a la presidència del Consell de Ministres:
En el plànol internacional, va ser governador general de la Indoxina, sent un dels primers polítics francesos a prometre, ja en 1919, la futura independència de la colònia.
A principis dels anys 20, Albert Sarraut, llavors ministre de Colònies, concep un pla per a la posada en valor de les mateixes que, encara que no va ser posat en pràctica, va marcar un renovat interès de les autoritats per fomentar el desenvolupament de les colònies. Les idees exposades en la seva obra La mise en valeur donis colonies française conformen una doctrina coherent de la colonització econòmica que justifica els desvetllaments de l'Administració cap a les poblacions locals: «La política indígena, escriu, és la conservació de la raça.» Preconitza per tant un programa d'inversions sanitàries i socials que no es duran a terme, per falta de fons per a això.
Nota: les dates que la Wikipedia anglófona indica per a la fi dels Governs poden no ser correctes en algunes pàgines, per correspondre a la data de traspàs de poders entre l'anterior president del Consell de Ministre, en funcions, i el nou president recentment nomenat.vaig veure:Albert Sarraut