7 de maig
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
| Maig | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| ← Abril | — | Juny→ | ||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 7 de maig és el 127.º dia del any en el calendari gregorià, 128.º en els anys de traspàs. Queden 238 dies per finalitzar l'any.
Contingut |
Esdeveniments
- 351: el César Constancio Gal tria la seva nova capital: Antioquía.
- 558: a Constantinoble col·lapsa el dom de Hagia Sofia. Justiniano I immediatament ordena que sigui reconstruït.
- 1274: a França comença el Concili de Lió II.
- 1298: a Catalunya es col·loca de la primera pedra de la catedral de Barcelona.
- 1348: a Praga es funda de la Universitat Carolina.
- 1429: Juana d'Arc és ferida durant la campanya que portaria a l'alliberament de Orleans.
- 1664: a França, Luis XIV inaugura el Palau de Versalles.
- 1704: a Portugal, el rei Pedro II, reconeix a l'arxiduc Carlos d'Habsburgo com a successor legítim de la corona espanyola amb el títol de Carlos III.
- 1714: els catalans rebutgen l'assalt de les tropes reals a Barcelona durant la guerra de Successió espanyola.
- 1762: a Espanya s'inaugura el Aqüeducte Carolino, projectat per Luigi Vanvitelli per encàrrec del rei Carlos de Borbó.
- 1810: a Espanya, durant la Guerra de la Independència té lloc la batalla de Galera (Granada)
- 1813: a les Províncies Unides del Riu de la Plata, la Assemblea de l'Any XIII sanciona la primera Llei de Foment Miner.
- 1817: l'emperador Kōkaku abdica en favor del seu fill, l'emperador Ninkō.
- 1824: a Alemanya, Beethoven estrena la Novena Simfonia.
- 1825: a Perú, el general Simón Bolívar passa per Chinchín en el seu recorregut triomfal.
- 1847: a Filadèlfia, es funda la MESTRESSA (American Medical Association: Associació Mèdica Nord-americana).
- 1881: a la ciutat de La Plata (capital de la província de Buenos Aires), Dard Rocha (fundador de la ciutat) ordena mitjançant decret la construcció del Observatori Astronòmic de la Plata.
- 1891: a Madrid es col·loca la primera pedra de l'edifici de la Real Acadèmia Espanyola.
- 1893: a Madrid, la reina María Cristina inaugura el Palacio de la Borsa.
- 1893: Aleksandr Stepánovich Popov va presentar el primer receptor de radi davant la Societat Russa de Física i Química, quan va transmetre senyals entre un vaixell i terra ferma a cinc quilòmetres de distància.
- 1907: va ser creada la localitat comuna argentina de Fuentes.
- 1907: al carrer Esmeralda 443 (a Buenos Aires) es funda el Teatre Scala, després batejat Teatre Esmeralda i finalment Maipo.
- 1909: el papa Pío X crea el Pontifici Institut Bíblic.
- 1910: a Brasil, Júlio Afrânio Peixoto és triat per ocupar la cadira número 7 de la Acadèmia Brasilera de Lletres.
- 1915: el submarí O-20 de la Kaiserliche Marine alemanya enfonsa en el mar d'Irlanda al transatlàntic "RMS Lusitania", en el qual moren 1200 persones.
- 1916: a Buenos Aires s'inaugura el Vell Gasómetro.
- 1920: el Exèrcit polonès en aliança amb les forces de la República Nacional Ucraïnesa captura Kíev.
- 1921: en Palestina acaben els denominats Disturbis de Jaffa.
- 1926: en el marc de la Guerra del Marroc, comença l'ofensiva franc-espanyola contra el capitost rebel Ab-el-Krim, després del fracàs de la conferència d'Uxda.
- 1929: a Xina, Chiang Kai-shek es converteix en president del Consell Central Suprem.
- 1937: La Legió Còndor nazi, equipada amb biplanos Heinkel He 51, a dalt a Espanya per ajudar a les forces de Francisco Franco.
- 1937: Durant el transcurs de la Guerra Civil espanyola, el general Emilio Mola, mor en un accident d'aviació en Belorado (Burgos).
- 1943: Tropes aliades ocupen Tunísia i Bizerta.
- 1945: Les tropes del Eix capitulen incondicionalment en Reims.
- 1945: La 2ª Divisió Panzer es rendeix davant tropes del Exèrcit dels Estats Units en Fulda.
- 1945: a Alemanya, el general nord-americà Dwight D. Eisenhower ordena dissoldre la Gestapo.
- 1946: a Japó es funda la companyia Sony, amb 20 empleats.
- 1948: a l'Haia (Països Baixos), durant el denominat Congrés d'Europa, es funda el Consell d'Europa.
- 1951: el Comitè Olímpic Internacional permet a Rússia competir en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1952 a Oslo.
- 1954: en Dien Ben Phu (la Indoxina, actual Vietnam) es rendeixen les tropes invasores: acaba la dominació francesa.
- 1954: a Buenos Aires es funda la Lliga Rauchense de futbol.
- 1960: en la URSS, Leonid Brézhnev és designat president del Soviet Suprem.
- 1963: Estats Units posa en òrbita el satèl·lit de comunicacions Telstar.
- 1973: el periòdic The Washington Post guanya el premi Pulitzer per la seva investigació en el cas Watergate.
- 1977: la cançó L’Oiseau et L'Enfant de Marie Miriam guanya per França la XXII edició de Eurovisió.
- 1986: el futbolista Helmut Duckadam es va convertir en la figura del Steaua de Bucarest en la final de la Copa d'Europa, on va aconseguir parar quatre penals al FC Barcelona, que li van donar la Copa europea al Steaua Bucarest.
- 1988: el papa catòlic Juan Pablo II inicia viatge a Amèrica Llatina, en el qual visita Uruguai, Bolívia, Perú i Paraguai.
- 1991: tropes sovièticas envaeixen Armènia.
- 1993: a Espanya, l'arquitecte Francisco Javier Sáenz d'Oiza, obté el premi Príncep d'Astúries de les Arts.
- 1995: a França, Jacques Chirac és triat president de la V República Francesa.
- 1997: s'introdueix al mercat el Pentium II (microprocessador amb arquitectura x86).
- 2000: de la Ciutat de Buenos Aires es realitza la elecció per a Cap de Govern en la qual és triat Aníbal Ibarra.
- 2002: Estats Units comunica a la Organització de les Nacions Unides (ONU), la seva retirada definitiva del tractat fundacional de la Cort Penal Internacional.
- 2003: en La Plata (Argentina) la Càmera Federal resol que els delictes connexos amb els crims de lesa humanitat també són imprescriptibles.
- 2004: a Xile es promulga la nova llei de matrimoni civil que va permetre el divorci.
- 2006: a Londres esfondren el Arsenal Stadium.
- 2006: a Xina, un equip d'investigació xinès descobreix quatre fòssilés d'una nova espècie de peixos que data de fa 400 milions de anys.
- 2007: a Madrid s'inaugura MetroEste en el Metre.
- 2007: a la ciutat de Montevideo, s'instal·la el Parlament del Mercosur, amb representants dels cinc paísés membres del Mercosur.
- 2008: a Argentina es reinicia el Atur Patronal Agropecuari.
Naixements
- 427 a. C.: Plató, filòsof grec (f. 347 a. C.).
- 1530: Luis I de Borbó-Condé, capdavanter i general hugonote (f. 1569).
- 1586: Francisco IV Gonzaga de Màntua, noble italià (f. 1612).
- 1671: Pietro Giannone, jurista i historiador italià.
- 1688: Giulio Pontedera, botànic italià.
- 1700: Gerard van Swieten, metge austríac d'origen holandès.
- 1704: Carl Heinrich Graun, compositor alemany.
- 1711: David Hume, filòsof britànic.
- 1748: Olympe de Gouges, escriptora i feminista francesa.
- 1754: Joseph Joubert, escriptor francès.
- 1763: Józef Antoni Poniatowski, capdavanter i general polonès.
- 1767: Federica Carlota, princesa prusiana.
- 1776: Dániel Berzsenyi, poeta hongarès.
- 1780: Ignacio Aldama, militar mexicà.
- 1812: Robert Browning, poeta britànic.
- 1819: Otto Wilhelm von Struve, astrònom rus d'origen alemany.
- 1832: Carl Neumann, matemàtic alemany.
- 1833: Johannes Brahms, compositor alemany.
- 1836: Joseph Gurney Cannon, polític nord-americà.
- 1840: Piotr Ilich Chaikovski, músic rus.
- 1840: Joaquín Baranda, polític mexicà.
- 1841: Gustave Li Bon, psicòleg francès.
- 1842: Alberto Aguilera, polític i jurisconsulto espanyol.
- 1850: Anton Seidl, director d'orquestra hongarès.
- 1861: Rabindranath Tagore, poeta bengalí, Premio Nobel de Literatura en 1913.
- 1865: A. I. W. Mason, escriptor britànic.
- 1867: Władysław Reymont, novel·lista polonès, Premio Nobel de Literatura en 1924.
- 1876: Paul Rivet, etnólogo francès.
- 1883: Evaristo Carriego, escriptor argentí.
- 1888: Hermann Fränkel, filòleg clàssic alemany (f. 1977).
- 1891: Francisco Vals Villamarín, historiador i professor espanyol.
- 1892: Josip Broz Tito, militar i president iugoslau entre 1953 i 1980.
- 1892: Archibald MacLeish, escriptor i educador nord-americà.
- 1894: Rafael Argelés, pintor espanyol.
- 1901: Gary Cooper, actor nord-americà.
- 1901: Marcel Poot, músic belga.
- 1902: Jean-Philippe Lauer, egiptòleg francès.
- 1905: Bumble Bee Slim, músic nord-americà.
- 1909: Edwin Herbert Land, inventor i físic nord-americà.
- 1911: Ishiro Profunda, cineasta japonès.
- 1917: David Tomlinson, actor britànic.
- 1918: Argeliers León, compositor cubà.
- 1919: Eva Perón, "Evita", actriu, política i primera dama argentina (f. 1952).
- 1919: Joe Mitty, empresari britànic (f. 2007).
- 1922: Darren McGavin, actor nord-americà.
- 1922: Tony Leblanc, actor espanyol.
- 1923: Anne Baxter, actriu nord-americana.
- 1927: Elisabeth Söderström, soprano sueca.
- 1927: Ruth Prawer Jhabvala, novel·lista nord-americà d'origen alemany.
- 1929: Osvaldo Dragún, dramaturg argentí.
- 1931: Gene Wolfe, escriptor nord-americà.
- 1932: Pete Domenici, polític nord-americà.
- 1933: Johnny Unitas, jugador de futbol americà nord-americà.
- 1939: Sidney Altman, bioquímic canadenc, Premi Nobel de Química en 1989.
- 1939: Ruggero Deodato, director de cinema, actor i guionista italià.
- 1939: Ruud Lubbers, polític holandès.
- 1940: Angela Carter, periodista i novel·lista britànica.
- 1944: Eva Norvind, actriu mexicana.
- 1946: Thelma Houston, cantant nord-americà.
- 1947: Guillermo Carner, poeta i assagista, economista i filòleg espanyol.
- 1948: Lluís Llach, cantautor català.
- 1952: Josep-Lluís Carod-Rovira, polític espanyol.
- 1956: Jan Peter Balkenende, polític i primer ministre neerlandès.
- 1960: Kim Manning, actriu espanyola d'origen nord-americà.
- 1960: Almudena Grans, escriptora espanyola.
- 1961: Phil Campbell, guitarrista britànic de Motörhead.
- 1963: Johnny Lee Middleton, baixista nord-americà de Savatage i Trans-Siberian Orchestra.
- 1965: Owen Hart, lluitador professional canadenc (f. 1999).
- 1968: Traci Lords, actriu nord-americana.
- 1969: José Manuel Moreno Periñán, ciclista espanyol.
- 1969: Eagle Eye Cherry, cantant i músic suec.
- 1971: Reidar Horghagen (àlies Horgh), baterista noruec de les bandes Immortal i Hypocrisy.
- 1973: Paolo Savoldelli, ciclista italià.
- 1978: Stian Arnesen, cantant i músic noruec.
- 1978: Shawn Marion, jugador de bàsquet nord-americà.
- 1985: Samuel Castelán, cantant mexicà.
- 1986: Matt Helders, baterista britànic de Artic Monkeys.
- 1987: Pierre Ducasse, futbolista francès.
- 1987: Serge Gakpe, futbolista francès.
- 1987: Jérémy Menez, futbolista francès.
- 1987: Yaroslav Koroliov, jugador de bàsquet rus.
- 1987: Asami Konno, cantant japonesa.
- 1988: Takayuki Morimoto, futbolista japonès.
Defuncions
- 685: Benedicto II, papa catòlic entre 684 i 685.
- 973: Otón I, rei franc oriental entre 936 i 973 i emperador romà germànic entre 962 i 973.
- 1205: Ladislao III d'Hongria, rei d'Hongria.
- 1523: Franz von Sickingen, noble i militar romà germànic (n. 1481).
- 1617: David Fabricius, astrònom romà germànic (n. 1564).
- 1667: Johann Jakob Froberger, compositor romà germànic.
- 1718: María de Mòdena, regna consort anglesa, escocesa i irlandesa.
- 1774: Caspar David Friedrich, pintor romà germànic.
- 1793: Pietro Nardini, violinista i compositor italià.
- 1800: Niccolò Piccinni, compositor italià.
- 1825: Antonio Salieri, compositor italià.
- 1840: Caspar David Friedrich, pintor alemany.
- 1839: José María Heredia, poeta cubà.
- 1873: José Antonio Páez, militar, polític i president veneçolà entre 1830 i 1835, entre 1839 i 1843 i entre 1861 i 1863 (n. 1790).
- 1889: Francisco Fernández Iparraguirre, farmacèutic, botànic i lingüista espanyol (n. 1852).
- 1896: H. H. Holmes, assassí en sèrie nord-americana.
- 1908: Ludovic Halévy, dramaturg francès.
- 1932: Paul Doumer, polític francès.
- 1941: James George Frazer, antropòleg britànic.
- 1941: José Serrano, compositor de sarsueles espanyol.
- 1950: Víctor Manuel Román i Reyes, polític i president nicaragüenc entre 1947 i 1950 (n. 1872).
- 1951: Warner Baxter, actor nord-americà.
- 1992: Simón Cabut, actor espanyol.
- 1995: María Luisa Bemberg, cineasta argentina.
- 1998: Allan McLeod Cormack, científic sud-africà, Premio Nobel de Medicina en 1979.
- 2000: Douglas Fairbanks Jr., actor nord-americà.
- 2001: Margaretha Krook, actriu sueca (n. 1925).
- 2002: Kevyn Aucoin, maquillador i fotògraf nord-americà (n. 1962).
- 2002: Xavier Montsalvatge, compositor espanyol.
- 2005: Tristan Egolf, novel·lista, músic i activista polític nord-americà.
- 2005: Otilino Tenorio, futbolista equatorià.
- 2007: Diego Corrals, boxador nord-americà.
- 2008: José Fernando Castro Caycedo, diputat i polític colombià
Celebracions
- Cocentaina (Comunitat Valenciana): Celebració, des de l'any 1.600, de la proclamació de Sant Hipòlit Màrtir.
Santoral catòlic
Sant Benedicto II (Papa), Sant Milehardo (bisbe).
Vegeu també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre 7 de maig.arz:7 مايوdóna:7. majaneu:7 Meimhr:7 Агаel seu:7 Méivaig veure:7 tháng 5jo:7 May
-
This page is based in an article from Wikipedia (please colaborate or donate).
Reutilization of the present article (modified or copied) is encouraged with the only conditions of adding a link to this page and to keep the same license.