22 de desembre
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
El 22 de desembre és el dia número 356 de l'any en el Calendari Gregorià i el número 357 en els anys de traspàs. Queden 9 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- 69: Vespasiano, després de la seva proclamació pel Senat Romano, comença el seu període de deu anys com a emperador.
- 401: Inocencio I és triat papa.
- 1248: Fernando III entra en la recentment conquistada Sevilla.
- 1491: Els Reis Catòlics signen les Capitulacions d'Alfacar.
- 1622: a Colòmbia, Miguel Trujillo i Andrés Páez de Sotomayor funden la ciutat de Bucaramanga.
- 1711: a Frankfurt, l'arxiduc Carlos és coronat emperador amb el nom de Carlos VI.
- 1790: a Turquia, la fortalesa de Izmail és capturada per Suvorov i les seves tropes russes.
- 1815: en Sant Cristóbal Ecatepec, (Mèxic) és afusellat el líder revolucionari José María Morelos.
- 1849: a Rússia, l'escriptor Fiodor Dostoievsky és indultat davant l'escamot que anava a afusellar-li.
- 1857: forces militars de Anglaterra i França prenen la ciutat xinesa de Cantó, que serà governada fins a 1901 per una comissió anglo-francesa.
- 1864: durant la guerra franc-mexicana (1862-1867), en l'estat mexicà de Sinaloa el general mexicà Antonio Rosers (amb 264 homes) derrota a una tropa invasora francesa (700 homes) en el que es coneix com la batalla de Sant Pere.
- 1885: Ito Hirobumi, un samurái, es converteix en el primer ministre de Japó.
- 1891: A Xile, gràcies a la Llei de Comuna Autònoma es creen 195 noves comunas. (Vegeu també Decret de Creació de Municipalitats de Xile)
- 1894: a França comença el cas Dreyfus, quan Alfred Dreyfus és empresonat per traïció.
- 1919: el ministre de Justícia nord-americana, Palmer, ordena la detenció de membres comunistes i anarquistes davant el temor que es produeixin desordres.
- 1922: a Ontinyent (València) un xoc de trens es cobra 11 morts i 90 ferits.
- 1928: les grans potències reconeixen l'autonomia duanera de Xina.
- 1929: a Alemanya fracassa el plebiscit organitzat per l'extrema dreta contra el Pla Young.
- 1933: les dones espanyoles voten per primera vegada en unes eleccions legislatives.
- 1936: desembarca a Cadis, el primer contingent de 3.000 "camises negres" italians per unir-se als rebels en la guerra civil espanyola.
- 1938: Otto Hahn, director de química de l'Institut Kaiser Wilhelm de Berlín, i el seu equip aconsegueixen la primera fissió nuclear de la història.
- 1939: Segona Guerra Mundial: fracassa l'ofensiva soviètica a Finlàndia.
- 1939: s'inaugura a Bogotà, Colòmbia, el Museu de l'Or, la col·lecció d'orfebreria prehispánica més gran del món.
- 1940: Segona Guerra Mundial: atac aeri alemany sobre Manchester (Anglaterra).
- 1942: Segona Guerra Mundial: Adolf Hitler ordena desenvolupar els coets V-2.
- 1944: Segona Guerra Mundial: en Bastogne (Bèlgica), en la Batalla de Bulge, l'exèrcit nazi demana la rendició de l'exèrcit nord-americà a les ordres del general Anthony McAuliffe.
- 1944: Segona Guerra Mundial: Vo Nguyen Giap crea l'Exèrcit Popular Vietnamita.
- 1945: l'empresa aeronàutica nord-americana Beech Aircraft Corporation fa volar per primera vegada l'avió Bonança 35.
- 1947: en el transcurs de la Revolució Xina, els comunistes arriben a les portes de Pequín.
- 1956: Colo es converteix en el primer goril·la nascut en captivitat.
- 1963: a 180 milles al nord de Madeira, s'enfonsa el creuer Lakonia, provocant la mort de 128 persones.
- 1964: en EE. UU., el còmic Lenny Bruce és arrestat per obscenidad.
- 1964: primer vol del SR-71 (Blackbird).
- 1965: a Vietnam, el comandant de les tropes nord-americanes, general William Westmoreland, anuncia un alto-el-foc per Nadal.
- 1966: Rhodèsia del Sud abandona la Commonwealth.
- 1969: Bernadette Devlin, membre de la Cambra dels comuns, és condemnada en Londonderry (Irlanda del Nord) a sis mesos de presó, acusada de participar en els desordres del mes d'agost passat.
- 1970: El Govern peruà concedeix una amnistia total per als presos polítics.
- 1971: el austríac Kurt Waldheim és triat nou secretari general de la ONU.
- 1972: són rescatats els 16 supervivents del vol 571 accidentat en la serralada dels Caminis amb 36 persones a bord (per sobreviure van haver de menjar carn humana).
- 1973: La OPEP duplica els seus preus per la crisi del petroli.
- 1978: el tercer ple del congrés nacional del Partit Comunista de Xina celebrat a Pequín, permet a Deng Xiaoping començar les seves polítiques per a la reforma econòmica.
- 1986: a Perú es reinaugura el canal de televisió RBC Televisió, després de ser pres pel govern dictatorial de Juan Velasco Alvarado.
- 1989: després d'una setmana de tràgiques matances, Ion Iliescu es converteix en el president de Romania, acabant amb la dictadura de Nicolae Ceauşescu.
- 1989: la porta de Brandenburg s'obre, acabant amb 30 anys de divisió de les dues Alemanias.
- 1990: Lech Wałęsa és nomenat President de Polònia.
- 1990: Les Nacions Unides, d'acord amb la legalitat internacional, reconeixen oficialment la independència de les Illes Marshall i dels Estats Federats de Micronèsia, donant per acabat els fideïcomissos sobre aquests territoris que tènia Estats Units de Norteamerica.
- 1997: Matança d'Acteal: 45 indígenes tzotziles van ser assassinats mentre resaven en una església de la comunitat de Acteal, en l'estat mexicà de Chiapas.
- 1999: Tandja Mamadou es converteix en president de Nigèria.
- 2001: a bord del vol 63 de American Airlines, un ciutadà nord-americà (Richard Reid) intenta destruir l'avió amb explosius en les seves sabates.
- 2004: a Colòmbia, l'ex tècnic del Once Caldas, Luis Fernando Montoya comença a sofrir de paràlisi, després de ser atacat en un intent de robatori en Caldas, a prop a Medellín.
- 2005: a Bogotà, Colòmbia, surt al carrer l'Edició Zero del periòdic polític i d'humor ‘Un Pasquí’, fundat i dirigit pel caricaturista Vladimir Flórez (Vladdo).
Naixements
- 1178: Antoku, emperador de Japó (m. 1185).
- 1546: Kuroda Yoshitaka, daimyō japonès (m. 1604).
- 1550: Cessés Cremonini, filòsof italià (m. 1631).
- 1639: Jean Racine, dramaturg francès (m. 1699).
- 1666: Gurú Gobind Singh, gurú sij (m. 1708).
- 1690: Meidingnu Pamheiba, rei de Manipur (m. 1751).
- 1694: Hermann Samuel Reimarus, filòsof i escriptor alemany (m. 1768).
- 1696: James Oglethorpe, militar anglès (m. 1785).
- 1723: Karl Friedrich Abel, compositor alemany (m. 1787).
- 1765: Johann Friedrich Pfaff, matemàtic alemany (m. 1825).
- 1805: John Obadiah Westwood, entólogo britànic (m. 1893).
- 1807: Johann Sebastian Welhaven, poeta noruec (m. 1873).
- 1819: Franz Wilhelm Abt, compositor alemany (m. 1870).
- 1819: Pierre Ossian Bonnet, matemàtic francès (m. 1892).
- 1853: Teresa Carreño, pianista veneçolana (m. 1917).
- 1853: Yevgraf Fyodorov, matemàtic rus (m. 1919).
- 1856: Frank Billings Kellogg, polític nord-americà, premi Nobel de la Pau en 1929.
- 1858: Giacomo Puccini, compositor italià.
- 1859: Manuel Gutiérrez Nájera, poeta mexicà.
- 1864: Federico Gamboa, periodista, narrador i autor dramàtic mexicà.
- 1869: Edwin Arlington Robinson, poeta nord-americà (m. 1935).
- 1869: Dmitri Egorov, matemàtic rus (m. 1931).
- 1872: Camille Guérin, veterinari francès (m. 1961).
- 1874: Franz Schmidt, compositor austríac (m. 1939).
- 1876: Filippo Tommaso Marinetti, poeta italià.
- 1883: Edgard Varèse compositor francès (m. 1965).
- 1887: Srinivasa Ramanujan, matemàtic hindú.
- 1888: J. Arthur Rank, productor de cinema britànic (m. 1972).
- 1895: Francisco Pierrá Gómez, actor espanyol.
- 1898: Vladimir Aleksandrovich Fock, físic rus (m. 1974).
- 1899: Gustav Gründgens, actor alemany (m. 1963).
- 1900: Ofelia Uribe d'Acosta, política colombiana.
- 1901: André Kostelanetz, músic nord-americà (m. 1980).
- 1903: Haldan Keffer Hartline, fisiólogo nord-americà (m. 1983).
- 1905: Pierre Brasseur, actor francès (m. 1972).
- 1905: Kenneth Rexroth, poeta nord-americà.
- 1907: Peggy Ashcroft, actriu anglesa (m. 1991).
- 1909: Patricia Hayes, actriu nord-americana (m. 1998).
- 1911: Álvaro Cunqueiro, escriptor i periodista espanyol.
- 1912: Lady Bird Johnson, primera dama nord-americana.
- 1915: José Antonio Nieves Conde, director de cinema espanyol.
- 1915: Barbara Billingsley, actriu nord-americana.
- 1916: Juan de Déu Carmona, polític xilè.
- 1921: Hawkshaw Hawkins, músic nord-americà (m. 1963).
- 1922: Jack Brooks, polític nord-americà.
- 1922: Ruth Roman, actriu nord-americana (m. 1999).
- 1925: Lewis Glucksman, financer nord-americà (m. 2006).
- 1926: Alcides Ghiggia, futbolista uruguaià.
- 1933: Abel Pacheco, president costarricense.
- 1933: Emili Teixidor, escriptor.
- 1934: David Pearson, pilot nord-americà.
- 1936: Héctor Elizondo, actor nord-americà.
- 1936: José Luis Martín Rodríguez, historiador espanyol.
- 1936: James Burke, escriptor britànic.
- 1936: Wojciech Frykowski, actor polonès (m. 1969).
- 1937: Eduard Uspensky, escriptor rus.
- 1938: Matty Alou, beisbolista dominicà.
- 1938: Lucien Bouchard, polític canadenc.
- 1939: James Gurley, músic nord-americà.
- 1942: Dick Parry, músic anglès (Pink Floyd).
- 1943: Paul Wolfowitz, polític nord-americà.
- 1945: Diane Sawyer, periodista nord-americà.
- 1948: Patricia Hewitt, política britànica.
- 1948: Rick Nielsen, músic nord-americà (Cheap Trick).
- 1948: Lynne Thigpen, actriu nord-americana (m. 2003).
- 1949: Maurice i Robin Gibb, músics britànics, integrants dels Bee Gees.
- 1950: María Antonieta de les Neus, actriu mexicana, millor coneguda com la Chilindrina.
- 1950: Vibeke Windeløv, actriu danesa.
- 1950: Daniel Sánchez Llibre, empresari català i president del RCD Espanyol.
- 1951: Gerald Cavendish Grosvenor, Duc de Westminster
- 1953: BernNadette Stanis, actriu nord-americana.
- 1954: Anna Galiena, actriu
- 1955: Alfonso Basso, advocat mafiós.
- 1957: Carole James, polític canadenc.
- 1958: Frank Gambale, músic australià.
- 1958: Mikael Nordfors, físic suec.
- 1959: Bernd Schuster, futbolista i entrenador alemany.
- 1959: Alfredo Urdaci, periodista espanyol.
- 1960: Jean-Michel Basquiat, pintor de grafiti nord-americà.
- 1961: Andrew Fastow, home de negocis nord-americà.
- 1962: Ralph Fiennes, actor britànic.
- 1963: Giusseppe Bergomi, futbolista italià.
- 1963: Vladdo, caricaturista colombià, nascut a Bogotà, amb el nom de Vladimir Flórez.
- 1965: Luis Alberto Illes, exfutbolista argentí.
- 1965: Sergi López, actor espanyol.
- 1966: María Pujalte, actriu espanyola.
- 1966: Dmitry Bilozerchev, gimnasta rus.
- 1967: Juan Manuel Bernal, actor mexicà.
- 1967: Donen Petrescu, futbolista romanès.
- 1967: Richey James Edwards, músic galés (Manic Street Preachers).
- 1967: Paul Morris, piloto de carreres australià.
- 1968: Dina Meyer, actriu nord-americana.
- 1968: Luis Hernández, futbolista mexicà.
- 1968: Lauralee Bell, actriu nord-americana.
- 1969: Myriam Bédard, atleta canadenc.
- 1971: Pat Mastroianni, actor canadenc.
- 1972: Big Tigger, personalitat de la ràdio i la TV.
- 1972: Vanessa Paradis, cantant i actriu francesa.
- 1974: Heather Donahue, actriu nord-americana.
- 1975: Dmitri Khokhlov, futbolista rus.
- 1975: Crissy Habiten, actriu porno nord-americana.
- 1978: Emmanuel Olisadebe, futbolista polonès.
- 1980: Chris Carmack, actor nord-americà.
- 1980: Lee Eun-dj., actriu sud-coreana (m. 2005).
- 1983: Jennifer Hawkins, model i miss Univers australiana.
- 1983: Drew Hankinson, lluitador nord-americà.
- 1984: Jonas Altberg, músic i DJ suec.
- 1985: Edurne, cantant i actriu espanyola.
- 1985: Místic (lluitador), lluitador mexicà.
- 1988: Ramiro Torres, actor mexicà.
- 1989: Jordin Sparks, cantant nord-americà.
- 1990: Jean-Baptiste Maunier, actor francès.
- 1993: Aliana Lohan, actriu i cantant nord-americà.
Defuncions
- 69: Vitelio (Aulo Vitelio Germànic), emperador de Roma (69).
- 1100: Duc Bretislao II de Bohèmia
- 1603: Mehmed III, sultà otomà.
- 1646: Peter Mogila, Orthodox Metropolitan of Kíev and Galícia (n. 1596).
- 1660: André Tacquet, matemàtic belga (n. 1612).
- 1681: Richard Alleine, clergue puritano anglès (n. 1611).
- 1708: Hedwig Sophia, escriptor suec (n. 1681).
- 1745: Jan Dismas Zelenka, compositor txec.
- 1767: John Newbery, editor anglès (n. 1713).
- 1788: Percivall Pott, físic anglès (n. 1714).
- 1806: William Vernon, mercader estadoundense (n. 1719).
- 1815: José María Morelos, capdavanter en la guerra d'independència de Mèxic
- 1828: William H. Wollaston, químic anglès.
- 1867: Jean-Victor Poncelet, matemàtic francès (n. 1788).
- 1870: Gustavo Adolfo Bécquer, poeta espanyol.
- 1880: George Eliot, escriptora britànica.
- 1899: Dwight L. Moody, evangelista estadoundense (n. 1837).
- 1902: Richard von Krafft-Ebing, psiquiatre alemany.
- 1905: José Riquelme, actor espanyol.
- 1917: Mare Francesca Saverio Cabrini), santa estadoundense (n. 1850).
- 1936: Dragutin Gorjanovic-Kramberger, paleontòleg croat (n. 1856).
- 1939: Dt. Rainey, cantant estadoundense (n. 1886).
- 1940: Nathanael West, escriptor estadoundense (n. 1903).
- 1941: Santos Jorge, músic panameny.
- 1942: Franz Boes, antropòleg nord-americà.
- 1943: Beatrix Potter, escriptor anglès (n. 1866).
- 1944: Harry Langdon, actor estadoundense (n. 1884).
- 1947: Hans Aumeier, oficial nazi (n. 1906).
- 1947: Therese Brandl, oficial nazi (n. 1902).
- 1959: Gilda Gray, ballarí i actriu estadoundense (n. 1901).
- 1965: Richard Dimbleby, periodista anglès (n. 1913).
- 1969: Josef von Sternberg, cineasta austríac.
- 1971: Godfried Bomans, autor holandès (n. 1913).
- 1974: Juan Zaragüeta, filòsof espanyol (n. 1883).
- 1974: Carlos Alberto Sacheri, acadèmic i filòsof argentí.
- 1979: Darryl F. Zanuck, productor de cinema nord-americà.
- 1987: Carlos de Godó, periodista i editor espanyol.
- 1987: Lucca Prodan, músic italo-escocès radicat a Argentina (Summe).
- 1988: Chico Mendes, activista brasiler (n. 1944).
- 1989: Samuel Beckett, escriptor irlandès, premi Nobel de Literatura en 1969.
- 1989: Andrés do Escombro, cantautor espanyol (n. 1947).
- 1991: Ernst Krenek, compositor austríac.
- 1993: Alexander Mackendrick, director de cinema nord-americà.
- 1993: Don DeFore, actor nord-americà (n. 1913).
- 1995: James Meade, economista anglès, Premi Nobel d'Economia en 1977.
- 1995: Butterfly McQueen, actriu estadoundense (n. 1911).
- 1998: Michelle Thomas, actriu estadoundense (n. 1969).
- 1999: Robert Bresson, cineasta francès.
- 1999: Faustino Cordó, científic espanyol.
- 2002: Joe Strummer, músic britànic (The Clash).
- 2002: Desmond Hoyte, president de Guyana (n. 1929).
- 2003: Dave Dudley, cantant estadoundense (n. 1928).
- 2006: Dietrich Schwanitz, escriptor alemany.
- 2006: Galina Ustvólskaya, compositora soviètica.
- 2006: Tom Wesselmann, pintor nord-americà.
- 2006: Dennis Limiti, compositor (n. 1943).
- 2006: Francesc Vila Rufas, dibuixant i pintor català (n. 1927).
- 2007: Julien Gracq, escriptor francès (n. 1910).
- 2008: Lansana Vaig explicar, President de Guinea (1984-2008) (n. 1934).
Celebracions
Vegeu també
Enllaços externs