18 de desembre
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
El 18 de desembre és el dia 352.º de l'any en el calendari gregorià i el número 353 en els anys de traspàs. Queden 13 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- 1118: Alfonso I el Batallador conquista Zaragoza.
- 1273: a Itàlia un terratrèmol destrueix la ciutat de Potenza.
- 1812: a Cadis (Espanya) té lloc el primer sorteig extraordinari de Nadal de Loteria Nacional.
- 1837: a Espanya, Antonio García Gutiérrez estrena El rei monjo, que tracta el tema de la Campana d'Osca.
- 1856: a Argentina es funda la ciutat de Sant Martín, capçalera del partit homònim, a la província de Buenos Aires.
- 1892: a Sant Petersburg, Chaikovski estrena El cascanueces davant la presència del tsar.
- 1935: l'holandès Max Euwe nou campió Mundial de escacs després de derrotar al rus–francès Alexandre Alekhine que ho va retenir durant vuit anys.
- 1940: Adolf Hitler ordena als seus generals preparar la invasió de Rússia sota el nom clau de Operació Barbarroja.
- 1954: a Colòmbia es funda el club de futbol Corporació Club Deportis Tolima.
- 1859: a Itàlia es funda la Pía Societat de sant Francisco de Sales o Congregació Salesiana per sant Juan Bosco.
- 1956: a Nova York, l'Assemblea General de la ONU vota per unanimitat l'admissió de Japó.
- 1958: llançament del satèl·lit SCORE, considerat el primer satèl·lit de comunicacions de la Història.
- 1960: en Mar del Plata (Argentina) s'inaugura el Canal 8.
- 1961: a Índia, les tropes índies s'imposen —per mitjà d'una ofensiva llampec— en les colònies portugueses Goa, Diu i Damao.
- 1966: en el Perú, Luis Bedoya Reyes funda el Partit Popular Cristià (que al 2008 és el tercer partit més antic del país en activitat).
- 1968: La ONU aprova la Resolució 2.429, en la qual declara que el manteniment de la situació colonial de Gibraltar és contrari als propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides.
- 1969: a Gran Bretanya s'abole la pena de mort.
- 1973: la URSS llança la Soyuz 13.
- 1975: a Argentina es funda la Assemblea Permanent pels Drets Humans.
- 1975: Mèxic reprèn relacions diplomàtiques amb Espanya, suspeses amb el govern de Franco després de la Guerra Civil, encara que mantingudes amb el govern republicà en l'exili.
- 1979: a Espanya entra en vigor el Estatut d'Autonomia de Catalunya.
- 1985: a Filipines naufraga el vaixell Asunción. Moren 60 persones.
- 1987: a Japó surt a la venda el primer capítol de la mítica saga de videojocs Final Fantasy per NES.
- 1989: a les illes Galápagos, els presidents dels països integrants del Pacte Andino acorden reactivar el Pacte.
- 1990: la Cambra dels comuns del Regne Unit rebutja la restauració de la pena de mort.
- 1995: a Europa, Javier Solana pren possessió com a secretari general de la OTAN.
- 1996: a Perú, uns segrestadors assalten l'ambaixada japonesa, provocant la mort de dos policies i un magistrat; en l'assalt per alliberar als ostatges, van morir els catorze segrestadors.
- 1996: Japó inaugura un túnel-pont que uneix dues zones de la badia de Tòquio, l'autopista sota el mar més llarga del món.
- 2005: a Bolívia, Evo Morales (candidat del Moviment al Socialisme) guanya les Eleccions presidencials amb el 53,72% dels vots.
Naixements
- 1392: Juan VIII Paleólogo, emperador bizantí (1425-1448)
- 1661: Christopher Polhem, enginyer i inventor suec.
- 1707: Charles Wesley, reformista britànic, fundador del moviment metodista.
- 1709: Isabel I, la Clement, emperadriu russa (m. 1762).
- 1786: Carl Maria von Weber, compositor alemany.
- 1855: Adolfo Lutz, metge i científic brasiler.
- 1856: Joseph John Thomson, físic britànic, Premi Nobel de Física en 1906.
- 1863: Francisco Fernando, príncep hereu de l'imperi austrohúngaro.
- 1870: Hector Hugh Munro (Saki), escriptor britànic.
- 1879: Paul Klee, pintor suís.
- 1879: Iósif Stalin, dictador soviètic.
- 1888: Gladys Cooper, actriu britànica.
- 1886: Ty Cobb, beisbolista nord-americà.
- 1890: Edwin Armstrong, enginyer electrònic i inventor nord-americà.
- 1897: Fletcher Henderson, pianista nord-americà.
- 1902: Paco Martínez Soria, actor espanyol (m. 1982)
- 1904: George Stevens, cineasta nord-americà.
- 1906: Victoriano Crémer, poeta i novel·lista espanyol. (f. 2009)
- 1911: Jules Dassin, director de cinema nord-americà.
- 1913: Alfred Bester, escriptor de ciència ficció nord-americana.
- 1913: Willy Brandt, canceller alemany, Premi Nobel de la Pau en 1971.
- 1916: Betty Grable, actriu, cantant i ballarina nord-americana.
- 1927: Ramsey Clark, fiscal general nord-americà.
- 1930: Jesús Puente, actor i presentador de televisió espanyol.
- 1938: Chas Chandler, component del grup The Animals i productor musical.
- 1939: Michael Moorcock, escriptor britànic.
- 1939: Harold I. Varmus, Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1989.
- 1941: Luis Guillermo Hernández, poeta peruà.
- 1943: Keith Richards, guitarrista britànic (The Rolling Stones).
- 1943: Alan Rudolph, guionista i director de cinema nord-americà.
- 1946: Steve Biko, activista sud-africà.
- 1946: Steven Spielberg, cineasta nord-americà.
- 1948: Bill Nelson, músic britànic.
- 1948: Angela Sommer-Bodenburg, escriptora alemanya.
- 1950: Randy Castillo, baterista nord-americà.
- 1950: Leonard Maltin, crític de cinema nord-americà.
- 1953: Elliot Easton, guitarrista nord-americà (The Cars).
- 1953: José Antonio Gómez, advocat i polític xilè.
- 1954: Ray Liotta, actor nord-americà.
- 1960: Kazuhide Uekusa, economista japonès.
- 1963: Charles Oakley, exbaloncestista nord-americà.
- 1963: Brad Pitt, actor i productor nord-americà.
- 1964: Stone Cold Steve Austin, ex-lluitador professional nord-americà.
- 1964: Robson Green, actor i cantant anglès.
- 1966: Mille Petrozza, guitarrista i vocalista alemany (Kreator)
- 1966: Óscar Artetxe, futbolista espanyol.
- 1967: Mario Frangoulis, cantant, tenor i actor grec.
- 1968: Rachel Griffiths, actriu australiana.
- 1968: Alejandro Sanz, cantant i compositor espanyol.
- 1968: Casper Van Dien, actor nord-americà.
- 1969: Santiago Cañizares, porter de futbol espanyol.
- 1970: DMX, raper i actor nord-americà.
- 1970: Rob Van Dam, lluitador professional nord-americà.
- 1971: Arantxa Sánchez Vicari, tennista espanyola.
- 1972: DJ Lethal, músic letó (House of Pain i Limp Bizkit).
- 1972: Raymond Herrera, baterista de Fear Factory.
- 1974: Kari Byron, artista i personalitat de televisió nord-americana.
- 1974: Euroboy, músic noruec (Turbonegro).
- 1975: Trish Stratus, lluitadora professional canadenca.
- 1975: Masaki Sumitani, comediant japonès.
- 1975: Sia Furler, cantant australiana
- 1976: Alejandro Taverna, cantautor argentí.
- 1978: Katie Holmes, actriu nord-americana.
- 1980: Christina Aguilera, cantant nord-americà.
- 1986: Jery Sandoval, actriu, model i cantant colombiana.
- 1987: Ayaka, cantant japonesa.
- 1968: Alejandro Sanz, cantant Español.
Defuncions
- 1680: Baldassare Ferri, cantant italià (n. 1610)
- 1737: Antonio Stradivari, violinista italià (n. 1644)
- 1829: Jean-Baptiste Lamarck, botànic i zoòleg francès (n. 1744)
- 1848: Bernard Bozen, matemàtic txec (n. 1781)
- 1883: Francisco Méndez Álvaro, metge, escriptor i polític espanyol (n. 1806)
- 1936: Andrija Mohorovičić, meteoròleg i sismòleg croat (n. 1857)
- 1936: Leonardo Torres Quevedo, enginyer i inventor espanyol (n. 1852)
- 1971: Bobby Jones, golfista nord-americà (n. 1902)
- 1991: George Abecassis, pilot britànic de Fórmula 1 (n. 1913)
- 1993: Francisco Rojas Villegas, metge i polític xilè (n. 1909)
- 1995: Konrad Zuse, enginyer alemany (n. 1910)
- 1997: Chris Farley, actor i comediant nord-americà (n. 1964).
- 1999: Robert Bresson, director de cinema francès (n. 1901)
- 2001: Gilbert Bécaud, cantant francès (n. 1927)
- 2003: Charles Berlitz, escriptor nord-americà (n. 1914)
- 2006: Joseph Barbera, animador, director i productor nord-americà (n. 1911)
- 2008: William Mark Felt, agent del FBI nord-americà (n. 1913).[1]
Festes
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
