Òrgan (biologia)
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
Un òrgan (del llatí órganum: eina), en biologia i anatomia, és un conjunt associat de teixits que concorren en estructura i funció.
Dins de la complexitat biològica els òrgans es troben en un nivell d'organització biològica superior als teixits i inferior al de sistema.[1][2]
En biologia cel·lular, un orgànul o organel·la (diminutivo d'òrgan) és una estructura o compartiment sub-cel·lular, anàloga als òrgans d'éssers vius pluricelulares, que exerceix una funció concreta.[3]
Definició d'òrgan, aparell i sistema en anatomia
Jiménez-Castellanos, Catalina Herrera i Carmona Bono, en la seva Anatomia humana general, proposen les següents definicions:[4]
- Òrgan - Parteix diferenciada del cos que participa en la realització d'una funció
- Aparell - Conjunt d'òrgans diferents en la seva estructura que contribueixen a realitzar la mateixa funció
- Sistema - Conjunt d'òrgans amb idèntica estructura i origen embriológico
Òrgans dels animals
Els òrgans dels animals i per tant de l'ésser humà inclouen el cor, pulmó, cervell, ulls, estómac, melsa, ossos, pàncrees, ronyó, fetge, intestins, pell (el major òrgan de tots), bufeta, i òrgans sexuals: femenins (ovari, clítoris, úter) i masculins (testicle, penis, pròstata). Els òrgans interns també es denominen vísceres.
Òrgans, sistemes i aparells en anatomia humana
Dins dels diferents nivells d'organització de la complexitat biològica dels animals ens trobem amb nombrosos òrgans agrupats segons la seva funció en els diferents aparells i sistemes biològics.
No tots els animals posseeixen tots els òrgans, només els denominats animals superiors -per tenir aparell reproductor- (vertebrats: aus, mamífers, rèptils, peixos i amfibis), disposen de tots o la majoria d'òrgans relacionats.
Alguns òrgans, per la seva funció, poden adscriure's a dues o més sistemes o aparells. El sistema nerviós coordina l'adequat funcionament dels diferents sistemes i aparells.
Es relacionen els diferents òrgans agrupats en sistemes i aparells funcionals de la anatomia humana:
| Sistema o Aparell
| Òrgans
| Altres parts o elements
|
| Aparell digestiu
| estómac i fetge
| boca, faringe, esòfag, vesícula biliar i intestins ( prim i gruix)
|
| Aparell respiratori
| pulmons
| valleges nasals, faringe, epiglotis, laringe, traquea, bronqui, bronquíol, alvèol i diafragma
|
| Aparell circulatori
| cor, pulmons, melsa, estafo
| El aparell circulatori és el conjunt dels sistema cardiovascular i sistema limfàtic
|
| Sistema cardiovascular
| cor, pulmons,
| artèries, venes i capil·lars
|
| Sistema limfàtic
| melsa, estafo
| ganglis limfàtics, medul·la òssia
|
| Aparell genital o Aparell reproductor
| masculí: testicles, penis i pròstata femení: ovaris, clítoris i úter,
| masculí: vesícula seminal, glàndules bulbouretrales, epidídimo femení: trompes de Fal·lopi, vagina, glàndules de Bartolino
|
| Sistema endocrino
| pàncrees, estafa, ovaris i testicles
| i altres glàndules endocrinas (glàndula tiroide, hipotàlem, hipòfisi, glàndula pineal, glàndula pituïtària, , glàndula adrenal
|
| Aparell excretor
| ronyó, bufeta
| ureter, uretra,
|
| Sistema nerviós
| cervell
| encèfal (cervell, cerebel, tronc encefálico); sistema nerviós central, sistema nerviós perifèric, nervis i sistema sensorial
|
| Sistema sensorial
| sistema visual: ull Sistema auditiu: sentit- òrgan vestíbul coclear
| Sistema somatosensorial: tacte; sistema gustativo i sistema olfactori
|
| Aparell fonador
| llengua, pulmons
| laringe, entenimentades vocals, llavis, bronquis, tráquea, glotis. El aparell fonador inclou òrgans del aparell respiratori i el aparell faringi
|
| Aparell locomotor
| ossos i músculs
| sistema esquelètic, sistema articular i sistema muscular (anatomia humana) (coordinats pel sistema nerviós permeten la locomoció)
|
| Sistema esquelètic
| ossos
| (esquelet humà adult té una mitjana de 206 ossos)
|
| Sistema muscular
| músculs
| (el sistema muscular humà té més de 600 músculs). El cor és un conjunt de músculs
|
| Sistema articular
|
| articulacions, lligaments, tendons i cartílags
|
| Sistema immunitari
| pell
| i els sistemes d'immunitat innata i adaptativa (alguns enzims, anticossos, cèl·lules com els leucòcits i diversos tipus de orgànuls)
|
| Aparell estomatognático
| llengua
| boca, llavis, dents, genives, galtes, paladar, amígdales, orofaringe, glàndules salivals, maxil·lars, ganglis limfàtics, sins paranasales
|
| Sistema integumentario
| pell
| tegumento: (pell) i faneras (pèl, ungles i glàndules exocrinas -en els animals també les peülles, escates, becs, plomes i banyes-
|
Òrgans per zona anatòmica
Pràcticament per tot el cos humà trobem òrgans o parts dels sistemes muscular, esquelètic, el cardiovascular, limfàtic i nervis, ja sigui central o perifèric. La pell (l'òrgan de major grandària) es localitza en totes les zones anatòmiques. No obstant això hi ha nombrosos òrgans que estan localitzats en zones anatòmiques determinades
| Zona anatòmica
| Òrgans
| Altres parts o elements
|
| Cap i coll
| ull, oïda, llengua, cervell
| crani, boca, dents, fosses nasals, laringe, faringe, glàndules salivessis, vertebres cervicals, tiroides, paratiroide i encèfal (part del sistema nerviós central)
|
| Torax
| pulmons, cor, estafo
| esòfag, tráquea, glàndules mamàries, columna vertebral , estèrnum, caixa toràcica, costelles, bronquis, diafragma, i la medul·la espinal (que és part del sistema nerviós central)mediastino
|
| Abdomen
| estómac, fetge, pàncrees, melsa, ronyons
| peritoneu, duodeno, intestins, vesícula biliar, glàndules suprarenals
|
| Pelvis
| ovaris, clítoris, úter, penis, testicles, pròstata bufeta urinària
| trompes de falopio, vagina, vulva, perineo i intestins...
|
| Extremitats
|
| Extremitat superior: espatlla, cintura escapular, braç, avantbraç, colze, nina, mans Extremitat inferior: cintura pelviana, cuixa, genoll, cama, turmell i Peu
|
Òrgans en plantes superiors
Les plantes superiors o espermatofitas són aquelles que es reprodueixen per llavors. En anatomia vegetal les següents estructures presents en les plantes traqueofitas (plantas vasculars) són considerades com a òrgans:
Morfologia dels òrgans: estroma i parènquima
Els diferents teixits, tant animals com a vegetals, que componen un òrgan constitueixen la seva morfologia (histoarquitectura) i aporten funcionalitat (histofisiología). La estroma és la fracció orgànica que es correspon amb els elements estructurals, i el parènquima és la fracció fisiològica de l'òrgan.
Altres classificacions per a la denominació dels òrgans
Òrgans animals: vísceres
Una víscera és un òrgan contingut en una cavitat esplácnica, com la cranial, toràcica, la abdominal i la pèlvica. La part de la anatomia que estudia les vísceres és la esplacnología. En el llenguatge col·loquial les vísceres reben la denominació comportes.[5]
Òrgans massisos i buits
Segons la constitució anatòmica o estructural, existeixen dos grans grups d'òrgans:
- Òrgans massisos o parenquimàtics: són els òrgans que presenten dues parts ben diferenciades en la seva constitució anatòmica/histológica: l'estroma (l'armadura intersticial) i el parènquima (teixit noble de l'òrgan).
- Òrgans buits, membranosos o canaliculares: Són els òrgans que presenten morfologia de sac buit i que va a estar tapizada per una sèrie de capes estructurals o túniques.
Referències
- ↑ Manual d'història natural, Manuel María José de Galdo, 1848, pàg. 190 et seq. -Google books - Vista completa-
- ↑ Sobre la definició de la vida, en Vida intel·ligent en l'univers 'Vslennia︠︡ zhizh', Carl Sagan, Iosef Shmuelovich Shklovskii, 1981, p. 204 -Google books - Vista prèvia restringida-
- ↑ Fisiologia cel·lular en Fisica biologica: Sobre la nova tradicion del segle XX, Philip Charles Nelson, nota 3, p. 42 -Google books - Vista prèvia restringida-
- ↑ Definició d'òrgan, aparell i sistema en Anatomia humana general, Juan Jiménez-Castellanos Ballesteros, Carlos Javier Catalina Herrera, Amparo Carmona Bono, 2002, Universitat de Sevilla, p.22
- ↑ Comportes en Diccionari de la R.A.I.
Vegeu també
Plantilla:ORDENAR:Organo (biologia)dóna:Organaneu:Organ (anatomi)mhr:Илтарманel seu:Organ (anatomi)