Òrgan (biologia)
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
Un òrgan (del llatí órganum: eina), en biologia i anatomia, és un conjunt associat de teixits que concorren en estructura i funció. Dins de la complexitat biològica els òrgans es troben en un nivell d'organització biològica superior als teixits i inferior al de sistema.[1][2]
En biologia cel·lular, un orgànul o organel·la (diminutivo d'òrgan) és una estructura o compartiment sub-cel·lular, anàloga als òrgans d'éssers vius pluricelulares, que exerceix una funció concreta.[3]
Contingut |
Definició d'òrgan, aparell i sistema en anatomia
Jiménez-Castellanos, Catalina Herrera i Carmona Bono, en la seva Anatomia humana general, proposen les següents definicions:[4]
- Òrgan - Parteix diferenciada del cos que participa en la realització d'una funció
- Aparell - Conjunt d'òrgans diferents en la seva estructura que contribueixen a realitzar la mateixa funció
- Sistema - Conjunt d'òrgans amb idèntica estructura i origen embriológico
Òrgans dels animals
Els òrgans dels animals i per tant de l'ésser humà inclouen el cor, pulmó, cervell, ulls, estómac, melsa, ossos, pàncrees, ronyó, fetge, intestins, pell (el major òrgan de tots), bufeta, i òrgans sexuals: femenins (ovari, clítoris, úter) i masculins (testicle, penis, pròstata). Els òrgans interns també es denominen vísceres.
Òrgans, sistemes i aparells en anatomia humana
Dins dels diferents nivells d'organització de la complexitat biològica dels animals ens trobem amb nombrosos òrgans agrupats segons la seva funció en els diferents aparells i sistemes biològics.
No tots els animals posseeixen tots els òrgans, només els denominats animals superiors -per tenir aparell reproductor- (vertebrats: aus, mamífers, rèptils, peixos i amfibis), disposen de tots o la majoria d'òrgans relacionats.
Alguns òrgans, per la seva funció, poden adscriure's a dues o més sistemes o aparells. El sistema nerviós coordina l'adequat funcionament dels diferents sistemes i aparells.
Es relacionen els diferents òrgans agrupats en sistemes i aparells funcionals de la anatomia humana:
Òrgans per zona anatòmica
Pràcticament per tot el cos humà trobem òrgans o parts dels sistemes muscular, esquelètic, el cardiovascular, limfàtic i nervis, ja sigui central o perifèric. La pell (l'òrgan de major grandària) es localitza en totes les zones anatòmiques. No obstant això hi ha nombrosos òrgans que estan localitzats en zones anatòmiques determinades
| Zona anatòmica | Òrgans | Altres parts o elements |
|---|---|---|
| Cap i coll | ull, oïda, llengua, cervell | crani, boca, dents, fosses nasals, laringe, faringe, glàndules salivessis, vertebres cervicals, tiroides, paratiroide i encèfal (part del sistema nerviós central) |
| Torax | pulmons, cor, estafo | esòfag, tráquea, glàndules mamàries, columna vertebral , estèrnum, caixa toràcica, costelles, bronquis, diafragma, i la medul·la espinal (que és part del sistema nerviós central)mediastino |
| Abdomen | estómac, fetge, pàncrees, melsa, ronyons | peritoneu, duodeno, intestins, vesícula biliar, glàndules suprarenals |
| Pelvis | ovaris, clítoris, úter, penis, testicles, pròstata bufeta urinària | trompes de falopio, vagina, vulva, perineo i intestins... |
| Extremitats | Extremitat superior: espatlla, cintura escapular, braç, avantbraç, colze, nina, mans Extremitat inferior: cintura pelviana, cuixa, genoll, cama, turmell i Peu |
Òrgans en plantes superiors
Les plantes superiors o espermatofitas són aquelles que es reprodueixen per llavors. En anatomia vegetal les següents estructures presents en les plantes traqueofitas (plantas vasculars) són considerades com a òrgans:
- Arrel
- Tallo
- Gemma
- Fulla
- Flor (present només en angiospermes -plantes amb flor-)
- Fruit (presents només en plantes espermatofitas -no en les briofitas-)
- Llavor (presents en les plantes espermatofitas: angiospermes i gimnospermes -sense flors-)
Morfologia dels òrgans: estroma i parènquima
Els diferents teixits, tant animals com a vegetals, que componen un òrgan constitueixen la seva morfologia (histoarquitectura) i aporten funcionalitat (histofisiología). La estroma és la fracció orgànica que es correspon amb els elements estructurals, i el parènquima és la fracció fisiològica de l'òrgan.
Altres classificacions per a la denominació dels òrgans
Òrgans animals: vísceres
Una víscera és un òrgan contingut en una cavitat esplácnica, com la cranial, toràcica, la abdominal i la pèlvica. La part de la anatomia que estudia les vísceres és la esplacnología. En el llenguatge col·loquial les vísceres reben la denominació comportes.[5]
Òrgans massisos i buits
Segons la constitució anatòmica o estructural, existeixen dos grans grups d'òrgans:
- Òrgans massisos o parenquimàtics: són els òrgans que presenten dues parts ben diferenciades en la seva constitució anatòmica/histológica: l'estroma (l'armadura intersticial) i el parènquima (teixit noble de l'òrgan).
- Òrgans buits, membranosos o canaliculares: Són els òrgans que presenten morfologia de sac buit i que va a estar tapizada per una sèrie de capes estructurals o túniques.
Referències
- ↑ Manual d'història natural, Manuel María José de Galdo, 1848, pàg. 190 et seq. -Google books - Vista completa-
- ↑ Sobre la definició de la vida, en Vida intel·ligent en l'univers 'Vslennia︠︡ zhizh', Carl Sagan, Iosef Shmuelovich Shklovskii, 1981, p. 204 -Google books - Vista prèvia restringida-
- ↑ Fisiologia cel·lular en Fisica biologica: Sobre la nova tradicion del segle XX, Philip Charles Nelson, nota 3, p. 42 -Google books - Vista prèvia restringida-
- ↑ Definició d'òrgan, aparell i sistema en Anatomia humana general, Juan Jiménez-Castellanos Ballesteros, Carlos Javier Catalina Herrera, Amparo Carmona Bono, 2002, Universitat de Sevilla, p.22
- ↑ Comportes en Diccionari de la R.A.I.
Vegeu també
- Organogénesis
- Òrgan vestigial
- Trasplantament i donació d'òrgans
Plantilla:ORDENAR:Organo (biologia)dóna:Organaneu:Organ (anatomi)mhr:Илтарманel seu:Organ (anatomi)
