Índex de desenvolupament humà

Índex de desenvolupament humà

De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure

[[Image:UN Human Development Report 2009.PNG|thumb|400px|Mapa del món segons l'IDH dels diferents Estats a partir de l'Informe 2009.

0,950 i major      0,900–0,949      0,850–0,899      0,800–0,849      0,750–0,799

0,700–0,749      0,650–0,699      0,600–0,649      0,550–0,599      0,500–0,549

0,450–0,499      0,400–0,449      0,350–0,399      menor a 0,350      no disponible

[[Image:UN Human Development Report 2007 (2) CBC.svg|(Mapa per a daltònics) Problemes de visió de vermells-verds.[["

El índex de desenvolupament humà (IDH) és un mesurament per país, elaborada pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Es basa en un indicador social estadístic compost per tres paràmetres:

• Vida llarga i saludable (mesura segons la esperança de vida en néixer).
• Educació (mesura per la taxa d'alfabetització d'adults i la taxa bruta combinada de matriculació en educació primària, secundària i superior, així com els anys de duracíón de l'educació obligatòria).
• Nivell de vida digne (mesurat pel PIB per càpita PPA en dòlars).

Contingut 1 Definició de desenvolupament humà 2 Classificació de l'IDH que fa el PNUD 3 Història de l'IDH 4 Metodologia 4.1 Càlcul de l'índex d'esperança de vida 4.2 Càlcul de l'índex d'educació 4.3 Càlcul de l'índex del PIB 4.4 Càlcul de l'IDH 5 Informe 2008 5.1 Primers 30 països de la llista 5.2 Referències 5.3 Referències 5.4 Referències 5.5 Referències 5.6 Referències 5.7 Referències 5.8 Últims 10 països de la llesta 5.9 Referències 5.10 Referències 5.11 Primers tres països per zones 5.12 Referències 5.13 Referències 5.14 Referències 5.15 Referències 5.16 Referències 5.17 Referències 5.18 Últims tres països per zones 5.19 Referències 6 Primers/últims països de llestes passades 6.1 Primers llocs 6.2 Últims llocs 7 Altres indicadors 8 Notes 9 Vegeu també 10 Enllaços externs

Definició de desenvolupament humà

Procés pel qual una societat millora les condicions de vida de les seves ciutadàs a través d'un increment dels béns amb els quals pot cobrir les seves necessitats bàsiques i complementàries, i de la creació d'un entorn en el qual es respectin els drets humans de tots ells.

És la quantitat d'opcions que té un ésser humà en el seu propi mitjà, per ser o fer el que ell desitja ser o fer. A major quantitat d'opcions major desenvolupament humà, a menor quantitat d'opcions, menor desenvolupament humà. El Desenvolupament Humà podria definir-se també com una forma de mesurar la qualitat de vida de l'ens humà en el mitjà en què es desembolica, i una variable fonamental per a la qualificació d'un país o regió.

Classificació de l'IDH que fa el PNUD

En l'informe publicat en 2009 l'índex de desenvolupament humà fluctuava entre Noruega amb un índex de 0,971 en la primera posició al 0,340 de Niger en el lloc 182.

El PNUD classifica els països en tres grans grups:

• País amb desenvolupament humà alt (IDH ≥ 0,8): 83 països.
• País amb desenvolupament humà mitjà (0,5 ≤ IDH < 0,8): 75 països.
• País amb desenvolupament humà baix (IDH < 0,5): 24 països.

Història de l'IDH

L'IDH sorgeix, potser, com una iniciativa per classificar els països a partir d'altres variables que no anessin les usades tradicionalment en economia (PIB, balança comercial, consum energètic, desocupació, etc.), en educació (taxa d'alfabetització, nombre de matriculats segons nivell educacional, etc.), en salut (taxa de natalitat, esperança de vida, etc.) o en altres àrees (despesa militar). L'IDH busca mesurar aquestes variables a través d'un índex compost, per mitjà d'indicadors que es relacionen en els tres aspectes esmentats en forma sinòptica.

Sobre la història del sorgiment del concepte de l'IDH i de la seva aplicació per part del PNUD resulta útil El Poder de la Idees. Claus per a una història intel·lectual de les Nacions Unides, de Richard Jolly i uns altres (Ed. Cataracta, Madrid 2007.

És calculat des de 1990 pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) d'acord amb el treball de recerca del economista pakistanès Mahbub ul Haq realitzat en 1990. En gran part, es basa en les idees desenvolupades per Amartya Sen.

Metodologia

Per calcular l'IDH és necessari crear abans un índex per a cadascuna de les variables considerades (esperança de vida, educació i PIB), per a això s'escullen valors mínims i màxims (valoris límit) para cadascun d'aquests indicadors.

Cadascun dels components s'expressa amb un valor entre 0 i 1, per a això s'utilitza la següent fórmula general total.

L'IDH es calcula promediando els seus tres components principals. Els valoris límit d'aquests (màxim i mínim) que s'utilitzen per al càlcul de l'IDH són de 85 i 25 anys per a l'esperança de vida en néixer, del 100% i 0% per als dos components d'educació i de 40.000 i 100 $US pel PBI PPA per càpita.

El següent és un exemple del seu càlcul prenent com a referència els valors de Espanya en l'informe 2007 (esperança de vida en néixer de 80,5 anys; taxa d'alfabetització adulta del 99%;^[1] taxa bruta de matriculació del 98%; PBI PPA per càpita de 27.169 $US):

Càlcul de l'índex d'esperança de vida

Càlcul de l'índex d'educació

• 

• 

Càlcul de l'índex del PIB

Càlcul de l'IDH

Llegendes:

• IEV = Índex de esperança de vida
• IE = Índex de educació

• IA = Índex de alfabetització adulta
• IM = Índex brut de matriculació

• IPIB = Índex del PIB

Informe 2008

La majoria de les dades usades per a l'informe de 2008 provenen de l'any 2006 o anteriors. No obstant això, no tots els estats membres de Nacions Unides trien estar o poden aportar la informació necessària. Els nombres entre parèntesis indiquen el canvi en posició que va tenir el país entre l'informe 2008 i l'informe previ.

Primers 30 països de la llista

En la següent llista es troben els primers 30 països convencionalment considerats països d'alt desenvolupament humà amb un índex que varia entre 0,968 (Islàndia) i 0,912 (Xipre):

Posició País IDH en 2006 (publicat en 2008) Dada de 2006 (publicat en 2008) Canvi comparat a dades de 2005 (publicats en 2007) 1 Fernando Ruiz de Castro Andrade i Portugal; (Lerma, 1548 - Nàpols, 1601); VI Comte de Lemos, III Marquès de Sarria, Gran d'Espanya i Virrey de Nàpols (1599-1601). Durant el seu mandat va haver de reprimir la conjura contra la dominació espanyola encapçalada a Calàbria pel frare Tommaso Campanella, que va resultar empresonat. També va haver de fer front als atacs dels turcs, que dirigits per Amurat Rais van desembarcar en el golf de Scalea, també a Calàbria.[2] El de Castro també va inaugurar una política de suport al finançament estatal per a la construcció de diverses obres públiques: sota l'adreça de Domenico Fontana a Nàpols va ordenar la construcció del nou palau real. El seu segon fill Francisco Ruiz de Castro, que durant les seves absències va governar Nàpols com virrey interí, li va succeir en la titularitat del càrrec després de la seva mort. El seu primogènit Pedro Fernández de Castro i Andrade també ocuparia el virregnat entre 1610 i 1616. Predecessor: Pedro Fernando Ruiz de Castro Conde de Lemos, Marquès de Sarrià, Conde d'Andrade 1590 – 1601 Successor: Pedro Fernández de Castro i Andrade Predecessor: Enrique de Guzmán Virrey de Nàpols octubre de 1599 – 1601 Successor: Francisco Ruiz de Castro Referències ↑ El valor límit per calcular l'alfabetització d'adults implica que la taxa màxima és 100%. En la pràctica, per al càlcul de l'IDH el límit de les taxes d'alfabetització superiors a 99% es fixa en 99%. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 280-285; inclòs en la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII. Plantilla:ORDENAR:Ruiz de Castro Andrade i Portugal, Fernando (0) ||align="left"|  Islàndia || 0,968 2 Fernando Ruiz de Castro Andrade i Portugal; (Lerma, 1548 - Nàpols, 1601); VI Comte de Lemos, III Marquès de Sarria, Gran d'Espanya i Virrey de Nàpols (1599-1601). Durant el seu mandat va haver de reprimir la conjura contra la dominació espanyola encapçalada a Calàbria pel frare Tommaso Campanella, que va resultar empresonat. També va haver de fer front als atacs dels turcs, que dirigits per Amurat Rais van desembarcar en el golf de Scalea, també a Calàbria.[2] El de Castro també va inaugurar una política de suport al finançament estatal per a la construcció de diverses obres públiques: sota l'adreça de Domenico Fontana a Nàpols va ordenar la construcció del nou palau real. El seu segon fill Francisco Ruiz de Castro, que durant les seves absències va governar Nàpols com virrey interí, li va succeir en la titularitat del càrrec després de la seva mort. El seu primogènit Pedro Fernández de Castro i Andrade també ocuparia el virregnat entre 1610 i 1616. Predecessor: Pedro Fernando Ruiz de Castro Conde de Lemos, Marquès de Sarrià, Conde d'Andrade 1590 – 1601 Successor: Pedro Fernández de Castro i Andrade Predecessor: Enrique de Guzmán Virrey de Nàpols octubre de 1599 – 1601 Successor: Francisco Ruiz de Castro Referències ↑ El valor límit per calcular l'alfabetització d'adults implica que la taxa màxima és 100%. En la pràctica, per al càlcul de l'IDH el límit de les taxes d'alfabetització superiors a 99% es fixa en 99%. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 280-285; inclòs en la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII. Plantilla:ORDENAR:Ruiz de Castro Andrade i Portugal, Fernando (0) ||align="left"|  Noruega || 0,968 3 (1)  Canadà 0,967 4 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (1) Fitxer:Flag of Austràlia.svg Austràlia 0,965 5 Fernando Ruiz de Castro Andrade i Portugal; (Lerma, 1548 - Nàpols, 1601); VI Comte de Lemos, III Marquès de Sarria, Gran d'Espanya i Virrey de Nàpols (1599-1601). Durant el seu mandat va haver de reprimir la conjura contra la dominació espanyola encapçalada a Calàbria pel frare Tommaso Campanella, que va resultar empresonat. També va haver de fer front als atacs dels turcs, que dirigits per Amurat Rais van desembarcar en el golf de Scalea, també a Calàbria.[2] El de Castro també va inaugurar una política de suport al finançament estatal per a la construcció de diverses obres públiques: sota l'adreça de Domenico Fontana a Nàpols va ordenar la construcció del nou palau real. El seu segon fill Francisco Ruiz de Castro, que durant les seves absències va governar Nàpols com virrey interí, li va succeir en la titularitat del càrrec després de la seva mort. El seu primogènit Pedro Fernández de Castro i Andrade també ocuparia el virregnat entre 1610 i 1616. Predecessor: Pedro Fernando Ruiz de Castro Conde de Lemos, Marquès de Sarrià, Conde d'Andrade 1590 – 1601 Successor: Pedro Fernández de Castro i Andrade Predecessor: Enrique de Guzmán Virrey de Nàpols octubre de 1599 – 1601 Successor: Francisco Ruiz de Castro Referències ↑ El valor límit per calcular l'alfabetització d'adults implica que la taxa màxima és 100%. En la pràctica, per al càlcul de l'IDH el límit de les taxes d'alfabetització superiors a 99% es fixa en 99%. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 280-285; inclòs en la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII. Plantilla:ORDENAR:Ruiz de Castro Andrade i Portugal, Fernando (0) ||align="left"|  República d'Irlanda || 0,960 6 (3)  Països Baixos 0,958 7 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (1)  Suècia 0,958 8 Fernando Ruiz de Castro Andrade i Portugal; (Lerma, 1548 - Nàpols, 1601); VI Comte de Lemos, III Marquès de Sarria, Gran d'Espanya i Virrey de Nàpols (1599-1601). Durant el seu mandat va haver de reprimir la conjura contra la dominació espanyola encapçalada a Calàbria pel frare Tommaso Campanella, que va resultar empresonat. També va haver de fer front als atacs dels turcs, que dirigits per Amurat Rais van desembarcar en el golf de Scalea, també a Calàbria.[2] El de Castro també va inaugurar una política de suport al finançament estatal per a la construcció de diverses obres públiques: sota l'adreça de Domenico Fontana a Nàpols va ordenar la construcció del nou palau real. El seu segon fill Francisco Ruiz de Castro, que durant les seves absències va governar Nàpols com virrey interí, li va succeir en la titularitat del càrrec després de la seva mort. El seu primogènit Pedro Fernández de Castro i Andrade també ocuparia el virregnat entre 1610 i 1616. Predecessor: Pedro Fernando Ruiz de Castro Conde de Lemos, Marquès de Sarrià, Conde d'Andrade 1590 – 1601 Successor: Pedro Fernández de Castro i Andrade Predecessor: Enrique de Guzmán Virrey de Nàpols octubre de 1599 – 1601 Successor: Francisco Ruiz de Castro Referències ↑ El valor límit per calcular l'alfabetització d'adults implica que la taxa màxima és 100%. En la pràctica, per al càlcul de l'IDH el límit de les taxes d'alfabetització superiors a 99% es fixa en 99%. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 280-285; inclòs en la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII. Plantilla:ORDENAR:Ruiz de Castro Andrade i Portugal, Fernando (0) ||align="left"|  Japó || 0,956 9 (9)  Luxemburg 0,956 10 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (3)  Suïssa 0,955 11 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (1)  França 0,955 12 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (1)  Finlàndia 0,954 13 (1)  Dinamarca 0,952 14 (1) Fitxer:Flag of Àustria.svg Àustria 0,951 15 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (3)  Estats Units Fernando Ruiz de Castro Andrade i Portugal; (Lerma, 1548 - Nàpols, 1601); VI Comte de Lemos, III Marquès de Sarria, Gran d'Espanya i Virrey de Nàpols (1599-1601). Durant el seu mandat va haver de reprimir la conjura contra la dominació espanyola encapçalada a Calàbria pel frare Tommaso Campanella, que va resultar empresonat. També va haver de fer front als atacs dels turcs, que dirigits per Amurat Rais van desembarcar en el golf de Scalea, també a Calàbria.[2] El de Castro també va inaugurar una política de suport al finançament estatal per a la construcció de diverses obres públiques: sota l'adreça de Domenico Fontana a Nàpols va ordenar la construcció del nou palau real. El seu segon fill Francisco Ruiz de Castro, que durant les seves absències va governar Nàpols com virrey interí, li va succeir en la titularitat del càrrec després de la seva mort. El seu primogènit Pedro Fernández de Castro i Andrade també ocuparia el virregnat entre 1610 i 1616. Predecessor: Pedro Fernando Ruiz de Castro Conde de Lemos, Marquès de Sarrià, Conde d'Andrade 1590 – 1601 Successor: Pedro Fernández de Castro i Andrade Predecessor: Enrique de Guzmán Virrey de Nàpols octubre de 1599 – 1601 Successor: Francisco Ruiz de Castro Referències ↑ El valor límit per calcular l'alfabetització d'adults implica que la taxa màxima és 100%. En la pràctica, per al càlcul de l'IDH el límit de les taxes d'alfabetització superiors a 99% es fixa en 99%. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 280-285; inclòs en la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII. Plantilla:ORDENAR:Ruiz de Castro Andrade i Portugal, Fernando 0,950 16 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (3)  Espanya 0,949 17 Fernando Ruiz de Castro Andrade i Portugal; (Lerma, 1548 - Nàpols, 1601); VI Comte de Lemos, III Marquès de Sarria, Gran d'Espanya i Virrey de Nàpols (1599-1601). Durant el seu mandat va haver de reprimir la conjura contra la dominació espanyola encapçalada a Calàbria pel frare Tommaso Campanella, que va resultar empresonat. També va haver de fer front als atacs dels turcs, que dirigits per Amurat Rais van desembarcar en el golf de Scalea, també a Calàbria.[2] El de Castro també va inaugurar una política de suport al finançament estatal per a la construcció de diverses obres públiques: sota l'adreça de Domenico Fontana a Nàpols va ordenar la construcció del nou palau real. El seu segon fill Francisco Ruiz de Castro, que durant les seves absències va governar Nàpols com virrey interí, li va succeir en la titularitat del càrrec després de la seva mort. El seu primogènit Pedro Fernández de Castro i Andrade també ocuparia el virregnat entre 1610 i 1616. Predecessor: Pedro Fernando Ruiz de Castro Conde de Lemos, Marquès de Sarrià, Conde d'Andrade 1590 – 1601 Successor: Pedro Fernández de Castro i Andrade Predecessor: Enrique de Guzmán Virrey de Nàpols octubre de 1599 – 1601 Successor: Francisco Ruiz de Castro Referències ↑ El valor límit per calcular l'alfabetització d'adults implica que la taxa màxima és 100%. En la pràctica, per al càlcul de l'IDH el límit de les taxes d'alfabetització superiors a 99% es fixa en 99%. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 280-285; inclòs en la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII. Plantilla:ORDENAR:Ruiz de Castro Andrade i Portugal, Fernando (0) ||align="left"|  Bèlgica || 0,948 18 (6)  Grècia 0,947 19 (1)  Itàlia 0,945 20 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (1)  Nova Zelanda 0,944 21 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (5)  Regne Unit Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg 0,942 22 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (1)  Hong Kong 0,942 23 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (1)  Alemanya 0,940 24 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (1)  Israel 0,930 25 (1)  Corea del Sud 0,928 26 (1)  Eslovènia 0,923 27 (3)  Brunei 0,919 28 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (3)  Singapur 0,918 29 (4)  Kuwait Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg 0,912 30 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (2)  Xipre 0,912

Últims 10 països de la llesta

Posició País IDH en 2006 (publicat en 2008) Dada de 2006 (publicat en 2008) Canvi comparat a dades de 2005 (publicats en 2007) 169 Fernando Ruiz de Castro Andrade i Portugal; (Lerma, 1548 - Nàpols, 1601); VI Comte de Lemos, III Marquès de Sarria, Gran d'Espanya i Virrey de Nàpols (1599-1601). Durant el seu mandat va haver de reprimir la conjura contra la dominació espanyola encapçalada a Calàbria pel frare Tommaso Campanella, que va resultar empresonat. També va haver de fer front als atacs dels turcs, que dirigits per Amurat Rais van desembarcar en el golf de Scalea, també a Calàbria.[2] El de Castro també va inaugurar una política de suport al finançament estatal per a la construcció de diverses obres públiques: sota l'adreça de Domenico Fontana a Nàpols va ordenar la construcció del nou palau real. El seu segon fill Francisco Ruiz de Castro, que durant les seves absències va governar Nàpols com virrey interí, li va succeir en la titularitat del càrrec després de la seva mort. El seu primogènit Pedro Fernández de Castro i Andrade també ocuparia el virregnat entre 1610 i 1616. Predecessor: Pedro Fernando Ruiz de Castro Conde de Lemos, Marquès de Sarrià, Conde d'Andrade 1590 – 1601 Successor: Pedro Fernández de Castro i Andrade Predecessor: Enrique de Guzmán Virrey de Nàpols octubre de 1599 – 1601 Successor: Francisco Ruiz de Castro Referències ↑ El valor límit per calcular l'alfabetització d'adults implica que la taxa màxima és 100%. En la pràctica, per al càlcul de l'IDH el límit de les taxes d'alfabetització superiors a 99% es fixa en 99%. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 280-285; inclòs en la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII. Plantilla:ORDENAR:Ruiz de Castro Andrade i Portugal, Fernando (0) ||align="left"|  Etiòpia || 0,389 170 Fernando Ruiz de Castro Andrade i Portugal; (Lerma, 1548 - Nàpols, 1601); VI Comte de Lemos, III Marquès de Sarria, Gran d'Espanya i Virrey de Nàpols (1599-1601). Durant el seu mandat va haver de reprimir la conjura contra la dominació espanyola encapçalada a Calàbria pel frare Tommaso Campanella, que va resultar empresonat. També va haver de fer front als atacs dels turcs, que dirigits per Amurat Rais van desembarcar en el golf de Scalea, també a Calàbria.[2] El de Castro també va inaugurar una política de suport al finançament estatal per a la construcció de diverses obres públiques: sota l'adreça de Domenico Fontana a Nàpols va ordenar la construcció del nou palau real. El seu segon fill Francisco Ruiz de Castro, que durant les seves absències va governar Nàpols com virrey interí, li va succeir en la titularitat del càrrec després de la seva mort. El seu primogènit Pedro Fernández de Castro i Andrade també ocuparia el virregnat entre 1610 i 1616. Predecessor: Pedro Fernando Ruiz de Castro Conde de Lemos, Marquès de Sarrià, Conde d'Andrade 1590 – 1601 Successor: Pedro Fernández de Castro i Andrade Predecessor: Enrique de Guzmán Virrey de Nàpols octubre de 1599 – 1601 Successor: Francisco Ruiz de Castro Referències ↑ El valor límit per calcular l'alfabetització d'adults implica que la taxa màxima és 100%. En la pràctica, per al càlcul de l'IDH el límit de les taxes d'alfabetització superiors a 99% es fixa en 99%. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 280-285; inclòs en la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII. Plantilla:ORDENAR:Ruiz de Castro Andrade i Portugal, Fernando (1) ||align="left"| Fitxer:Flag of Txad.svg Txad || Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg 0,389 171 (4) Fitxer:Flag of Guinea Bissau.svg Guinea Bissau 0,383 172 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (5)  Burundi 0,382 173 (3)  Burkina Faso 0,372 174 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (16)  Níger 0,370 175 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (3) Fitxer:Flag of Moçambic.svg Moçambic 0,366 176 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (3) Fitxer:Flag of Libèria.svg Libèria 0,364 177 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (9)  República Democràtica del Congo[1] 0,361 178 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (7)  República Centreafricana 0,352 179 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (2)  Sierra Leone 0,329

Primers tres països per zones

Posició País IDH en 2006 (publicat en 2008) Dada de 2006 (publicat en 2008) Canvi comparat a dades de 2005 (publicats en 2007) Àfrica 52 (4)  Líbia 0,840 54 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (4)  Seychelles 0,836 74 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (8)  Maurici 0,802 Amèrica del Nord, Central i Carib 3 (1)  Canadà 0,967 15 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (3)  Estats Units Fernando Ruiz de Castro Andrade i Portugal; (Lerma, 1548 - Nàpols, 1601); VI Comte de Lemos, III Marquès de Sarria, Gran d'Espanya i Virrey de Nàpols (1599-1601). Durant el seu mandat va haver de reprimir la conjura contra la dominació espanyola encapçalada a Calàbria pel frare Tommaso Campanella, que va resultar empresonat. També va haver de fer front als atacs dels turcs, que dirigits per Amurat Rais van desembarcar en el golf de Scalea, també a Calàbria.[2] El de Castro també va inaugurar una política de suport al finançament estatal per a la construcció de diverses obres públiques: sota l'adreça de Domenico Fontana a Nàpols va ordenar la construcció del nou palau real. El seu segon fill Francisco Ruiz de Castro, que durant les seves absències va governar Nàpols com virrey interí, li va succeir en la titularitat del càrrec després de la seva mort. El seu primogènit Pedro Fernández de Castro i Andrade també ocuparia el virregnat entre 1610 i 1616. Predecessor: Pedro Fernando Ruiz de Castro Conde de Lemos, Marquès de Sarrià, Conde d'Andrade 1590 – 1601 Successor: Pedro Fernández de Castro i Andrade Predecessor: Enrique de Guzmán Virrey de Nàpols octubre de 1599 – 1601 Successor: Francisco Ruiz de Castro Referències ↑ El valor límit per calcular l'alfabetització d'adults implica que la taxa màxima és 100%. En la pràctica, per al càlcul de l'IDH el límit de les taxes d'alfabetització superiors a 99% es fixa en 99%. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 280-285; inclòs en la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII. Plantilla:ORDENAR:Ruiz de Castro Andrade i Portugal, Fernando 0,950 37 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (6)  Barbados 0,889 Amèrica del Sud 40 Fernando Ruiz de Castro Andrade i Portugal; (Lerma, 1548 - Nàpols, 1601); VI Comte de Lemos, III Marquès de Sarria, Gran d'Espanya i Virrey de Nàpols (1599-1601). Durant el seu mandat va haver de reprimir la conjura contra la dominació espanyola encapçalada a Calàbria pel frare Tommaso Campanella, que va resultar empresonat. També va haver de fer front als atacs dels turcs, que dirigits per Amurat Rais van desembarcar en el golf de Scalea, també a Calàbria.[2] El de Castro també va inaugurar una política de suport al finançament estatal per a la construcció de diverses obres públiques: sota l'adreça de Domenico Fontana a Nàpols va ordenar la construcció del nou palau real. El seu segon fill Francisco Ruiz de Castro, que durant les seves absències va governar Nàpols com virrey interí, li va succeir en la titularitat del càrrec després de la seva mort. El seu primogènit Pedro Fernández de Castro i Andrade també ocuparia el virregnat entre 1610 i 1616. Predecessor: Pedro Fernando Ruiz de Castro Conde de Lemos, Marquès de Sarrià, Conde d'Andrade 1590 – 1601 Successor: Pedro Fernández de Castro i Andrade Predecessor: Enrique de Guzmán Virrey de Nàpols octubre de 1599 – 1601 Successor: Francisco Ruiz de Castro Referències ↑ El valor límit per calcular l'alfabetització d'adults implica que la taxa màxima és 100%. En la pràctica, per al càlcul de l'IDH el límit de les taxes d'alfabetització superiors a 99% es fixa en 99%. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 280-285; inclòs en la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII. Plantilla:ORDENAR:Ruiz de Castro Andrade i Portugal, Fernando (0) ||align="left"| Fitxer:Flag of Xile.svg Xile || 0,874 46 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (8)  Argentina 0,860 47 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (1) Fitxer:Flag of Uruguai.svg Uruguai 0,859 Àsia 8 Fernando Ruiz de Castro Andrade i Portugal; (Lerma, 1548 - Nàpols, 1601); VI Comte de Lemos, III Marquès de Sarria, Gran d'Espanya i Virrey de Nàpols (1599-1601). Durant el seu mandat va haver de reprimir la conjura contra la dominació espanyola encapçalada a Calàbria pel frare Tommaso Campanella, que va resultar empresonat. També va haver de fer front als atacs dels turcs, que dirigits per Amurat Rais van desembarcar en el golf de Scalea, també a Calàbria.[2] El de Castro també va inaugurar una política de suport al finançament estatal per a la construcció de diverses obres públiques: sota l'adreça de Domenico Fontana a Nàpols va ordenar la construcció del nou palau real. El seu segon fill Francisco Ruiz de Castro, que durant les seves absències va governar Nàpols com virrey interí, li va succeir en la titularitat del càrrec després de la seva mort. El seu primogènit Pedro Fernández de Castro i Andrade també ocuparia el virregnat entre 1610 i 1616. Predecessor: Pedro Fernando Ruiz de Castro Conde de Lemos, Marquès de Sarrià, Conde d'Andrade 1590 – 1601 Successor: Pedro Fernández de Castro i Andrade Predecessor: Enrique de Guzmán Virrey de Nàpols octubre de 1599 – 1601 Successor: Francisco Ruiz de Castro Referències ↑ El valor límit per calcular l'alfabetització d'adults implica que la taxa màxima és 100%. En la pràctica, per al càlcul de l'IDH el límit de les taxes d'alfabetització superiors a 99% es fixa en 99%. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 280-285; inclòs en la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII. Plantilla:ORDENAR:Ruiz de Castro Andrade i Portugal, Fernando (0) ||align="left"|  Japó || 0,956 22 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (1)  Hong Kong 0,942 24 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (1)  Israel 0,930 Europa 1 Fernando Ruiz de Castro Andrade i Portugal; (Lerma, 1548 - Nàpols, 1601); VI Comte de Lemos, III Marquès de Sarria, Gran d'Espanya i Virrey de Nàpols (1599-1601). Durant el seu mandat va haver de reprimir la conjura contra la dominació espanyola encapçalada a Calàbria pel frare Tommaso Campanella, que va resultar empresonat. També va haver de fer front als atacs dels turcs, que dirigits per Amurat Rais van desembarcar en el golf de Scalea, també a Calàbria.[2] El de Castro també va inaugurar una política de suport al finançament estatal per a la construcció de diverses obres públiques: sota l'adreça de Domenico Fontana a Nàpols va ordenar la construcció del nou palau real. El seu segon fill Francisco Ruiz de Castro, que durant les seves absències va governar Nàpols com virrey interí, li va succeir en la titularitat del càrrec després de la seva mort. El seu primogènit Pedro Fernández de Castro i Andrade també ocuparia el virregnat entre 1610 i 1616. Predecessor: Pedro Fernando Ruiz de Castro Conde de Lemos, Marquès de Sarrià, Conde d'Andrade 1590 – 1601 Successor: Pedro Fernández de Castro i Andrade Predecessor: Enrique de Guzmán Virrey de Nàpols octubre de 1599 – 1601 Successor: Francisco Ruiz de Castro Referències ↑ El valor límit per calcular l'alfabetització d'adults implica que la taxa màxima és 100%. En la pràctica, per al càlcul de l'IDH el límit de les taxes d'alfabetització superiors a 99% es fixa en 99%. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 280-285; inclòs en la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII. Plantilla:ORDENAR:Ruiz de Castro Andrade i Portugal, Fernando (0) ||align="left"|  Islàndia || 0,968 2 Fernando Ruiz de Castro Andrade i Portugal; (Lerma, 1548 - Nàpols, 1601); VI Comte de Lemos, III Marquès de Sarria, Gran d'Espanya i Virrey de Nàpols (1599-1601). Durant el seu mandat va haver de reprimir la conjura contra la dominació espanyola encapçalada a Calàbria pel frare Tommaso Campanella, que va resultar empresonat. També va haver de fer front als atacs dels turcs, que dirigits per Amurat Rais van desembarcar en el golf de Scalea, també a Calàbria.[2] El de Castro també va inaugurar una política de suport al finançament estatal per a la construcció de diverses obres públiques: sota l'adreça de Domenico Fontana a Nàpols va ordenar la construcció del nou palau real. El seu segon fill Francisco Ruiz de Castro, que durant les seves absències va governar Nàpols com virrey interí, li va succeir en la titularitat del càrrec després de la seva mort. El seu primogènit Pedro Fernández de Castro i Andrade també ocuparia el virregnat entre 1610 i 1616. Predecessor: Pedro Fernando Ruiz de Castro Conde de Lemos, Marquès de Sarrià, Conde d'Andrade 1590 – 1601 Successor: Pedro Fernández de Castro i Andrade Predecessor: Enrique de Guzmán Virrey de Nàpols octubre de 1599 – 1601 Successor: Francisco Ruiz de Castro Referències ↑ El valor límit per calcular l'alfabetització d'adults implica que la taxa màxima és 100%. En la pràctica, per al càlcul de l'IDH el límit de les taxes d'alfabetització superiors a 99% es fixa en 99%. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 280-285; inclòs en la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII. Plantilla:ORDENAR:Ruiz de Castro Andrade i Portugal, Fernando (0) ||align="left"|  Noruega || 0,968 5 Fernando Ruiz de Castro Andrade i Portugal; (Lerma, 1548 - Nàpols, 1601); VI Comte de Lemos, III Marquès de Sarria, Gran d'Espanya i Virrey de Nàpols (1599-1601). Durant el seu mandat va haver de reprimir la conjura contra la dominació espanyola encapçalada a Calàbria pel frare Tommaso Campanella, que va resultar empresonat. També va haver de fer front als atacs dels turcs, que dirigits per Amurat Rais van desembarcar en el golf de Scalea, també a Calàbria.[2] El de Castro també va inaugurar una política de suport al finançament estatal per a la construcció de diverses obres públiques: sota l'adreça de Domenico Fontana a Nàpols va ordenar la construcció del nou palau real. El seu segon fill Francisco Ruiz de Castro, que durant les seves absències va governar Nàpols com virrey interí, li va succeir en la titularitat del càrrec després de la seva mort. El seu primogènit Pedro Fernández de Castro i Andrade també ocuparia el virregnat entre 1610 i 1616. Predecessor: Pedro Fernando Ruiz de Castro Conde de Lemos, Marquès de Sarrià, Conde d'Andrade 1590 – 1601 Successor: Pedro Fernández de Castro i Andrade Predecessor: Enrique de Guzmán Virrey de Nàpols octubre de 1599 – 1601 Successor: Francisco Ruiz de Castro Referències ↑ El valor límit per calcular l'alfabetització d'adults implica que la taxa màxima és 100%. En la pràctica, per al càlcul de l'IDH el límit de les taxes d'alfabetització superiors a 99% es fixa en 99%. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 280-285; inclòs en la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII. Plantilla:ORDENAR:Ruiz de Castro Andrade i Portugal, Fernando (0) ||align="left"|  República d'Irlanda || 0,960 Oceania 4 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (1) Fitxer:Flag of Austràlia.svg Austràlia 0,965 20 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (1)  Nova Zelanda 0,944 85 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (30)  Tonga 0,774 Últims tres països per zones Posició País IDH en 2006 (publicat en 2008) Dada de 2006 (publicat en 2008) Canvi comparat a dades de 2005 (publicats en 2007) Àfrica 177 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (9)  República Democràtica del Congo 0,361 178 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (7)  República Centreafricana 0,352 179 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (2)  Sierra Leone 0,329 Amèrica del Nord, Central i Carib 120 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (10)  Nicaragua 0,699 121 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (3)  Guatemala 0,696 148 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (2)  Haití 0,521 Amèrica del Sud 98 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (3) Fitxer:Flag of Paraguai.svg Paraguai 0,752 110 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (13)  Guyana 0,725 111 (6) Fitxer:Flag of Bolívia.svg Bolívia 0,723 Àsia 145 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (3)  Nepal 0,530 147 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (7)  Bangladesh 0,524 158 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (8)  Timor-Leste Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg 0,483 Europa 75 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (8) Fitxer:Flag of Bòsnia and Hercegovina.svg Bòsnia i Hercegovina 0,802 82 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (6)  Ucraïna 0,786 113 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (2)  Moldàvia 0,719 Oceania 96 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (19)  Samoa 0,760 103 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (11)  Fiji Fernando Ruiz de Castro Andrade i Portugal; (Lerma, 1548 - Nàpols, 1601); VI Comte de Lemos, III Marquès de Sarria, Gran d'Espanya i Virrey de Nàpols (1599-1601). Durant el seu mandat va haver de reprimir la conjura contra la dominació espanyola encapçalada a Calàbria pel frare Tommaso Campanella, que va resultar empresonat. També va haver de fer front als atacs dels turcs, que dirigits per Amurat Rais van desembarcar en el golf de Scalea, també a Calàbria.[2] El de Castro també va inaugurar una política de suport al finançament estatal per a la construcció de diverses obres públiques: sota l'adreça de Domenico Fontana a Nàpols va ordenar la construcció del nou palau real. El seu segon fill Francisco Ruiz de Castro, que durant les seves absències va governar Nàpols com virrey interí, li va succeir en la titularitat del càrrec després de la seva mort. El seu primogènit Pedro Fernández de Castro i Andrade també ocuparia el virregnat entre 1610 i 1616. Predecessor: Pedro Fernando Ruiz de Castro Conde de Lemos, Marquès de Sarrià, Conde d'Andrade 1590 – 1601 Successor: Pedro Fernández de Castro i Andrade Predecessor: Enrique de Guzmán Virrey de Nàpols octubre de 1599 – 1601 Successor: Francisco Ruiz de Castro Referències ↑ El valor límit per calcular l'alfabetització d'adults implica que la taxa màxima és 100%. En la pràctica, per al càlcul de l'IDH el límit de les taxes d'alfabetització superiors a 99% es fixa en 99%. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 280-285; inclòs en la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII. Plantilla:ORDENAR:Ruiz de Castro Andrade i Portugal, Fernando 0,743 149 Fitxer:Xarxa Arrow Down.svg (4)  Papua Nova Guinea 0,516 Primers/últims països de llestes passades Països que ocupaven el primer lloc en anteriors informes. Primers llocs 2009 –  Noruega 2008 –  Islàndia 2007 –  Islàndia 2006 –  Noruega 2005 –  Noruega 2004 –  Noruega 2003 –  Noruega 2002 –  Noruega 2001 –  Noruega 2000 –  Canadà 1999 –  Canadà 1998 –  Canadà 1997 –  Canadà 1996 –  Canadà 1995 –  Canadà 1994 –  Canadà 1993 –  Japó 1992 –  Canadà 1991 –  Japó 1990 –  Canadà 1985 –  Canadà 1980 –  Suïssa Últims llocs 2009 –  Níger 2008 –  Sierra Leone 2007 –  Sierra Leone 2006 –  Níger 2005 –  Níger 2004 –  Sierra Leone 2003 –  Níger 2002 –  Sierra Leone 2001 –  Sierra Leone 2000 –  Sierra Leone 1999 –  Sierra Leone 1998 –  Sierra Leone 1997 –  Sierra Leone 1996 –  Níger 1995 –  Níger 1994 –  Guinea 1993 – Proper anuncio 1992 – Proper anunci 1991 – Proper anunci 1990 –  Níger 1985 –  Níger 1980 – Fitxer:Flag of Guinea Bissau.svg Guinea Bissau 1975 –  Burkina Faso Altres indicadors A més de l'IDH es calculen els següents índexs: Índex de pobresa humana per a països en desenvolupament (IPH-1, elaborat a partir de 1998) Índex de pobresa humana per a països de l'OCDE seleccionats (IPH-2, elaborat a partir de 1998) Índex de desenvolupament humà relatiu al gènere (IDG, elaborat a partir de 1996) Índex de potenciació de gènere (IPG, elaborat a partir de 1996) Anteriorment van ser elaborats: Índex de llibertat humana (ILH, 1991 - 1993) Índex de desenvolupament de la dona (IDM, 1995, canviat per l'IPG) Índex de potenciació de la dona (IPM, 1995, canviat per l'IDG) Índex de pobresa de capacitat (IPC, 1996) Índex de pobresa humana (IPH, 1997, després derivat en l'IPH-1 i IPH-2) Notes ↑ El valor límit per calcular l'alfabetització d'adults implica que la taxa màxima és 100%. En la pràctica, per al càlcul de l'IDH el límit de les taxes d'alfabetització superiors a 99% es fixa en 99%. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 280-285; inclòs en la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII. Vegeu també Annex:Països per Índex de Desenvolupament Humà Economia del benestar Llista de països per igualtat d'ingrés Llista de països per Índex Prescott-Allen Organització de les Nacions Unides Enllaços externs Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Índex de Desenvolupament Humà.Commons Informe sobre Desenvolupament Humà 2007 (ONU) Web oficial de la PNUD sobre el Desenvolupament Humà a Argentina Web oficial de la PNUD sobre el Desenvolupament Humà a Xile Web oficial de la PNUD sobre el Desenvolupament Humà a Colòmbia Web oficial de la PNUD sobre el Desenvolupament Humà a Mèxic Web oficial de la PNUD sobre el Desenvolupament Humà a Perú Web oficial de la PNUD sobre el Desenvolupament Humà a Veneçuela World Rank: Índex de desenvolupament humàdóna:Human Development Indexaneu:Indeks Pembangunan Manusiavaig veure:Chỉ số phát triển amb người

This page is based in an article from Wikipedia (please colaborate or donate).
Reutilization of the present article (modified or copied) is encouraged with the only conditions of adding a link to this page and to keep the same license.